Ves al contingut principal

Les curses estadístiques dels aeroports

Fa un parell de dies vaig fer un tuït en el que deia "El Prat supera Barajas, molt contents, però Girona va perdent i no veig pas que ningú hi digui res". En aquells moments havia llegit la gran noticia de que l'Aeroport de Barcelona superava en viatgers i durant el mes d'agost al de Barajas, que ara és diu Madrid-Barajas-Adolfo Suárez. En els mateixos diaris es parlava també de la reducció de vols de Ryanair a l'aeroport de Girona-Costa Brava i que a l'hivern serà llarg de passar a les instal·lacions gironines. Havíem arribat a una mica més de 5 milions de passatgers ara fa uns anys i aquesta -estranya recuperació econòmica- no permet que Girona aixequi el vol. Cal tenir present que Ryanair s'ha anat desenganxant de Girona al mateix temps que s'ha anat enganxant a Barcelona-El Prat, activant l'antiga Terminal 2 d'aquelles instal·lacions. Té lògica suposo, però Girona va activar-se especialment quan va haver-hi capacitat de diàleg (sempre difícil) amb la companyia irlandesa i les diferents institucions gironines, també amb la Generalitat de Catalunya. Tot això em preocupa, perquè l'aeroport de Girona genera centenars de llocs de treball que són necessaris per la nostra economia i tot això és molt fàcil d'entendre. Tampoc sembla que s'hagi treballat massa per conquerir noves rutes amb d'altres companyies que podrien utilitzar Girona com una bona plataforma. Hi ha per exemple, una nova empresa noruega que està volant per tot Europa i passar per casa nostra hagués estat una bona oportunitat d'activar l'Aeroport que de mica en mica s'està apagant a favor de la cursa existent entre Barcelona i Madrid. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.