Ves al contingut principal

Les curses estadístiques dels aeroports

Fa un parell de dies vaig fer un tuït en el que deia "El Prat supera Barajas, molt contents, però Girona va perdent i no veig pas que ningú hi digui res". En aquells moments havia llegit la gran noticia de que l'Aeroport de Barcelona superava en viatgers i durant el mes d'agost al de Barajas, que ara és diu Madrid-Barajas-Adolfo Suárez. En els mateixos diaris es parlava també de la reducció de vols de Ryanair a l'aeroport de Girona-Costa Brava i que a l'hivern serà llarg de passar a les instal·lacions gironines. Havíem arribat a una mica més de 5 milions de passatgers ara fa uns anys i aquesta -estranya recuperació econòmica- no permet que Girona aixequi el vol. Cal tenir present que Ryanair s'ha anat desenganxant de Girona al mateix temps que s'ha anat enganxant a Barcelona-El Prat, activant l'antiga Terminal 2 d'aquelles instal·lacions. Té lògica suposo, però Girona va activar-se especialment quan va haver-hi capacitat de diàleg (sempre difícil) amb la companyia irlandesa i les diferents institucions gironines, també amb la Generalitat de Catalunya. Tot això em preocupa, perquè l'aeroport de Girona genera centenars de llocs de treball que són necessaris per la nostra economia i tot això és molt fàcil d'entendre. Tampoc sembla que s'hagi treballat massa per conquerir noves rutes amb d'altres companyies que podrien utilitzar Girona com una bona plataforma. Hi ha per exemple, una nova empresa noruega que està volant per tot Europa i passar per casa nostra hagués estat una bona oportunitat d'activar l'Aeroport que de mica en mica s'està apagant a favor de la cursa existent entre Barcelona i Madrid. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…