Ves al contingut principal

MIFAS fa 35 anys

En aquesta notícia de Los Sitios, actualment el Diari de Girona es donava a conéixer la creació oficial de MIFAS, Minusvàlids Físics Associats. Era el 27 de setembre de 1979. Jo diria que en aquesta fotografia -que he agafat del perfil de l'Albert Carbonell, actual president de MIFAS- hi estava present en Narcís Pous, Àngel Ginjaume, Mario Rueda, Pere Tubert, Joan Casas, Carles Viella, Juli Cortés i uns quants més que ara mateix no detecto. Em penso que la foto està feta a la seu de MIFAS de la plaça de Sant Pere, primer espai que l'entitat va tenir, en un local cedit per l'Ajuntament de Girona d'aquell moment. Més endavant anirien a l'actual Escola de Palau i després al carrer Empúries, enmig del barri de Sant Narcís de la ciutat de Girona. Avui tota aquesta tropa fa 35 anys i jo vull felicitar-los perquè penso que MIFAS ha estat un de les millors iniciatives de la història de Girona, capital i comarques. Avui la conformen més de 4.000 socis, tots amb discapacitat física i és pionera a Catalunya i a Espanya de moltes iniciatives que més tard s'exportarien en aquests indrets. MIFAS ha canviat la vida de moltes persones. Jo en sóc un dels beneficiats i per això sovint em declaro fill de MIFAS. Conec a molta gent que la seva vida no hagués estat igual sense la presència d'aquesta organització que és d'autoajuda. Per cert, molt gironina, amb tots els ets i uts que vulgueu. Els de la fotografia segurament no sabien que la casa podria arribar tant lluny, i això avui toca celebrar-ho. Val la pena reivindicar-ho perquè la feina feta és molt important. I el camí encara és llarg més que tot pels problemes que vivim encara -i són molts- la gent discapacitada física. Vull felicitar a tota la gent que d'alguna manera n'ha format part i ha cregut en el projecte que l'any 1979 varen iniciar aquests companys amb tot l'entusiasme del món. En l'àmbit de les curiositats m'agradaria dir que és una de les poques -segurament l'única- organització seriosa de Catalunya que encara no té la Creu de Sant Jordi, un fet que demostra que l'entitat ha estat al servei del país i de la gent que representava amb la màxima independència; treballant molt, però també dient les coses clares; suposo que aquestes coses no són especialment premiades, però vist des d'un punt de vista ètic i moral és un orgull que això sigui així. Per molts anys i endavant. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.