Ves al contingut principal

MIFAS fa 35 anys

En aquesta notícia de Los Sitios, actualment el Diari de Girona es donava a conéixer la creació oficial de MIFAS, Minusvàlids Físics Associats. Era el 27 de setembre de 1979. Jo diria que en aquesta fotografia -que he agafat del perfil de l'Albert Carbonell, actual president de MIFAS- hi estava present en Narcís Pous, Àngel Ginjaume, Mario Rueda, Pere Tubert, Joan Casas, Carles Viella, Juli Cortés i uns quants més que ara mateix no detecto. Em penso que la foto està feta a la seu de MIFAS de la plaça de Sant Pere, primer espai que l'entitat va tenir, en un local cedit per l'Ajuntament de Girona d'aquell moment. Més endavant anirien a l'actual Escola de Palau i després al carrer Empúries, enmig del barri de Sant Narcís de la ciutat de Girona. Avui tota aquesta tropa fa 35 anys i jo vull felicitar-los perquè penso que MIFAS ha estat un de les millors iniciatives de la història de Girona, capital i comarques. Avui la conformen més de 4.000 socis, tots amb discapacitat física i és pionera a Catalunya i a Espanya de moltes iniciatives que més tard s'exportarien en aquests indrets. MIFAS ha canviat la vida de moltes persones. Jo en sóc un dels beneficiats i per això sovint em declaro fill de MIFAS. Conec a molta gent que la seva vida no hagués estat igual sense la presència d'aquesta organització que és d'autoajuda. Per cert, molt gironina, amb tots els ets i uts que vulgueu. Els de la fotografia segurament no sabien que la casa podria arribar tant lluny, i això avui toca celebrar-ho. Val la pena reivindicar-ho perquè la feina feta és molt important. I el camí encara és llarg més que tot pels problemes que vivim encara -i són molts- la gent discapacitada física. Vull felicitar a tota la gent que d'alguna manera n'ha format part i ha cregut en el projecte que l'any 1979 varen iniciar aquests companys amb tot l'entusiasme del món. En l'àmbit de les curiositats m'agradaria dir que és una de les poques -segurament l'única- organització seriosa de Catalunya que encara no té la Creu de Sant Jordi, un fet que demostra que l'entitat ha estat al servei del país i de la gent que representava amb la màxima independència; treballant molt, però també dient les coses clares; suposo que aquestes coses no són especialment premiades, però vist des d'un punt de vista ètic i moral és un orgull que això sigui així. Per molts anys i endavant. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…