Ves al contingut principal

Santa Eugènia de Ter




Cap a les dues de la tarda començava l'arrossada que organitzava un grup de veïns de Santa Eugènia de Ter, conformant una de les moltes activitats que s'han dut a terme per la seva festa major. Santa Eugènia de Ter és després de l'eixample el barri més poblat de la ciutat de Girona. Abans era un poble pròpiament dit, tenia el seu Ajuntament i ara forma part de la Gran Girona. Al Pavelló de Montfalgars s'hi feia una arrossada que estava servida i preparada per gent de la Vall de Bianya, especialistes perquè m'han dit que l'arròs era bo. En aquell sector del barri de Santa Eugènia hi queden diversos blocs de pisos pendents d'acabar-se i per tant han d'entrar-hi nous veïns, tard o d'hora. És un dels barris on més s'hi nota els efectes de la crisi econòmica i la taxa d'atur és la més alta de la ciutat. Cal una fulla de ruta per treballar en aquest sector de la ciutat i no només fer-hi accions puntuals que justifiquen sensacions. El poc interès en aquest barri és nota a només 25 metres del mateix pavelló, un passatge està ple de brutícia que ja s'ha convertit en un dibuix normal i corrent. És un sector abandonat, que ha estat denunciat diverses vegades pel nostre grup municipal als diferents Plens de l'Ajuntament de Girona amb escassos efectes. Una llàstima perquè aquesta zona podria ser molt bonica per viure-hi. Us penjo tres fotografies fetes avui mateix, o sigui que gairebé en directe.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.