Ves al contingut principal

la Girona desconcertada



Jo diria que els ciutadans volen -bàsicament- que les seves administracions funcionin i que facin les coses bé i que no posin en risc les seves vides ni tampoc la seva paciència. Pel que fa al Tren d'Alta Velocitat a Girona ja no sé què més pot passar. Fa uns dies i després d'unes intenses pluges el túnel de l'AVE que travessa la ciutat de Girona va quedar inundat i ha inutilitzat tot el sistema que en el seu moment -i encara- va costar centenars de milions d'Euros. L'entrada de milions de litres al túnel ha deixat Girona desconnectada de l'Alta Velocitat francesa i ha posat en ridícul a totes les administracions que han de resoldre aquest tipus de problemes. A més, s'ha iniciat un procés de retrets entre l'Ajuntament de Girona i ADIF (Administrador d'Infraestructures Ferroviàries) que depèn del Ministerio de Fomento. No sé de qui és la màxima responsabilitat de que tot funcioni i amb plena seguretat, però els ciutadans veuen amb desconcert tota la situació. Per la seva banda, ADIF diu que el diumenge tornarà la normalitat, però també cal recordar que precisament ADIF és una entitat que en el cas de Girona ha destacat per la seva xerrameca i un grapat de promeses que no han complert. L'Ajuntament de Girona per la seva banda, s'ha apuntat a la cursa de les crítiques, quedant en evidència la seva falta de diàleg i comunicació fluïda amb els responsables del Ministeri. El que sí sabem els ciutadans és que tot això és un desastre i que cal resoldre ràpidament i després, com si fóssim un país normal, parlar-ne i veure de quina manera podem evitar que torni a passar. Segur que en tornarem a parlar i molt. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.