Ves al contingut principal

Protocol i propaganda


En el darrer Ple Ordinari de l'Ajuntament de Girona vàrem aprovar el Protocol per a la Contractació responsable que pretén donar joc a les entitats socials a l'hora de participar en els diferents concursos públics que fa el propi Ajuntament. Va aprovar-se i per tant el mencionat protocol és d'aplicació immediata. El nostre grup Municipal hi ha participat amb entusiasme i la regidora Amèlia Barbero ha estat fent aportacions que s'han tingut en compte. L'Alcalde -un home que té un bon domini de la propaganda- va dir que això era un fet històric i que convertia a l'Ajuntament de Girona en una de les administracions avançades en aquesta qüestió. Personalment celebro que això hagi tirat endavant, però també he de dir que fa uns anys les entitats tenien més facilitats per entrar en aquest tipus de concursos i l'Ajuntament responia amb gran sensibilitat. Tot això sense protocol. L'Alcalde ven el protocol com la solució i la veritable qüestió no és el document en sí mateix, sinó les ganes de deixar que les entitats socials hi puguin participar. Des de que la ciutat està en mans de Convergència i Unió i amb l'Alcalde Puigdemont al capdavant són diversos els concursos que han perdut algunes de les entitats socials més importants de la ciutat, MIFAS n'és el màxim exemple. Perdre la zona blava, deixar a l'entitat sense aquest contracte i dir que Girona està a primera línia perquè té un protocol és un acte de cinisme difícil de superar. Tot plegat és mera propaganda i publicitat, l'especialitat de l'Alcalde d'aquesta ciutat. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.