Ves al contingut principal

Salvar al Soldado Mas

Penso que el President Mas està fent un exercici d'egocentrisme que ha superat totes les previsions possibles. Aquest afany de personalisme esperant que tot el poble el segueixi és una posició gairebé medieval i del tot innaceptable. El tema de la consulta s'ha convertit ja en un problema que genera més problemes, alguns dels quals són econòmics i greus. La comunitat internacional està començant a veure que la potent i seriosa Catalunya està perdent bous i esquelles en tot aquest serial i el nostre prestigi està caient per moments. La falta de diàleg institucional entre el govern de l'estat i Catalunya passarà factura a cadascun dels ciutadans i això des del meu punt de vista és del tot intolerable. La consulta que no és consulta el dia 9 de novembre ens posarà en el mapa dels països poc fiables i no sé fins a quin punt val la pena arriscar-se, més encara quan tot el sarau implicarà sacrificis que ningú ens explica. Sóc dels que prefereixo i demano que els polítics no creïn problemes, han de treballar per donar solucions i explicar bé les coses i no crear falses expectatives, més encara quan tot ha quedat desgavellat, des del consens a la legalitat que prèviament s'hauria d'haver pactat. Llegeixo amb atenció la premsa econòmica, també la d'altres països i tot això no ens fa cap bé. Aquí també vull expressar la meva decepció amb el govern de l'estat espanyol que ha estat incapaç de resoldre aquesta situació, quan són ells els màxims provocadors de tot aquest historial, partint del rebuig sistemàtic de l'Estatut reformat l'any 2006 i tombat pel Constitucional el 2010. Per altra banda a la marca Espanya i a la seva economia tot això els afecta molt negativament. La manca de categoria política en aquests moments és immensa a totes dues bandes del problema. Més enllà de les passions, els ciutadans ens mereixeríem una altra manera de fer les coses. Tot plegat és un cúmul de despropòsits i  el de "Salvar a Soldado Mas" és l'últim capítol d'aquest serial polític que és gairebé absurd. Ignoro del tot com sortirem de tot això, jo diria que no massa bé i serà una llàstima. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…