Ves al contingut principal

Salvar al Soldado Mas

Penso que el President Mas està fent un exercici d'egocentrisme que ha superat totes les previsions possibles. Aquest afany de personalisme esperant que tot el poble el segueixi és una posició gairebé medieval i del tot innaceptable. El tema de la consulta s'ha convertit ja en un problema que genera més problemes, alguns dels quals són econòmics i greus. La comunitat internacional està començant a veure que la potent i seriosa Catalunya està perdent bous i esquelles en tot aquest serial i el nostre prestigi està caient per moments. La falta de diàleg institucional entre el govern de l'estat i Catalunya passarà factura a cadascun dels ciutadans i això des del meu punt de vista és del tot intolerable. La consulta que no és consulta el dia 9 de novembre ens posarà en el mapa dels països poc fiables i no sé fins a quin punt val la pena arriscar-se, més encara quan tot el sarau implicarà sacrificis que ningú ens explica. Sóc dels que prefereixo i demano que els polítics no creïn problemes, han de treballar per donar solucions i explicar bé les coses i no crear falses expectatives, més encara quan tot ha quedat desgavellat, des del consens a la legalitat que prèviament s'hauria d'haver pactat. Llegeixo amb atenció la premsa econòmica, també la d'altres països i tot això no ens fa cap bé. Aquí també vull expressar la meva decepció amb el govern de l'estat espanyol que ha estat incapaç de resoldre aquesta situació, quan són ells els màxims provocadors de tot aquest historial, partint del rebuig sistemàtic de l'Estatut reformat l'any 2006 i tombat pel Constitucional el 2010. Per altra banda a la marca Espanya i a la seva economia tot això els afecta molt negativament. La manca de categoria política en aquests moments és immensa a totes dues bandes del problema. Més enllà de les passions, els ciutadans ens mereixeríem una altra manera de fer les coses. Tot plegat és un cúmul de despropòsits i  el de "Salvar a Soldado Mas" és l'últim capítol d'aquest serial polític que és gairebé absurd. Ignoro del tot com sortirem de tot això, jo diria que no massa bé i serà una llàstima. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.