Ves al contingut principal

Targetes fantasmes

Les targetes fantasma que acaben de sortir de Bankia (antiga Caja Madrid) posa en evidència que els sistemes de control del Banc d'Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors és pèssima, estranyament lamentable. Veure que tot el Consell d'Administració d'aquesta caixa d'estalvis s'estava forrant en el mateix moment que l'entitat endossava preferents i subordinades als seus clients és un escàndol que no té precedents. El paper del regulador és per plantejar el seu tancament i demanar que aquestes competències vagin directament a una entitat d'àmbit europeu. Queda clar que les obres socials de les caixes d'estalvi es bolcaven justament amb els seus administradors. Rodrigo Rato, Miguel Blesa i una llarga llista d'especialistes de tots els partits gaudien de grans beneficis a més dels seus sous com a membres de la direcció. Això també ha passat a les caixes catalanes, però les diferents absorcions per part de Caixabank i del BBVA impedirà saber-ne la magnitud. Veure i escoltar a diferents tertulians -que surten en aquestes llistes de beneficiats fantasmes- donant lliçons d'ètica i economia provoca un enuig que no té explicació. I el Ministre Montoro no ha dit res de tot això, és com a mínim sospitós i posa el sistema i aquesta famosa marca España directament a tercera regional. Que el jutjat en el cas Blesa sigui el jutge i l'acusat estigui feliçment al carrer és una mala senyal. No sé fins quan arribarà la paciència dels ciutadans, em penso que estem a punt d'acabar-la.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.