Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2014

Neix +Mes

Neix Mes. Avui al Centre Cívic de Hostalfrancs a Barcelona s'ha fet un acte de fusió entre NetCat i Moviment Catalunya per passar a dir-se Mes. És la nova alternativa d'esquerres, socialista i socialdemòcrata de Catalunya que vol ser un important actor en la política catalana, tant a nivell nacional com també en l'àmbit dels municipis. A part de la gent que surt del PSC hi ha gent nova, amb noves idees i moltes ganes de tirar endavant perquè aquesta opció no tindrà límits ni fronteres. Enmig d'aquest acte ha vingut el President Maragall, un moment que ha estat emocionant. Tiren endavant noves idees i noves fórmules de fer política. Tot això serà possible a partir del 24 de gener de 2015 i s'estrenarà a tot Catalunya.

Nova pàgina web de MIFAS

La gent de MIFAS estrena nova web. S'ha actualitzat, modernitzat i la nova versió és alegre i optimista. També pot subscriure't i rebre informació de forma puntual sobre els temes que t'interessin. Hi ha també moltes fotografies dels serveis que l'associació i la Fundació MIFAS realitzen i en general està molt ben posat, facilitant-ne la navegació. Per donar a conèixer el que fan les entitats és necessari tenir a disposició dels socis i públic en general bones planes web i penso que la gent de MIFAS -amb els temps que estem- han fet un esforç important. Moltes felicitats per fer-ho, serà una eina que el conjunt de la ciutadania de Girona i comarques sabrem aprofitar.

Deutes patriòtics

Notícia publicada aquest dimecres en el Diari de Girona. La Generalitat deu a MIFAS 490.000 euros des de l'any 2010, estem a 2014 i la cosa està bastant malament, tal com molt bé diu el President de l'entitat, Albert Carbonell. També s'informa de que l'Institut Català de Finances està disposada a finançar al tercer sector; situació incomprensible. Per què no finança a la Generalitat i paga els deutes al tercer sector? -No sé sap, però aquest serial pot endur-se per endavant a tot un grapat d'entitats de la societat civil catalana -que tant presumim en aquest país- algunes de les quals tenen prestigi des de fa més de 30 anys. MIFAS n'és un exemple, n'hi ha d'altres, a Girona i a la resta de Catalunya. Veure aquesta informació al diari fa mal, sap greu. Posar en resistència econòmica als operadors socials de Catalunya és un gest poc presentable, no diu massa del país que volem ser. Espero que la cosa giri i es resolgui favorablement, en cas contrari ens …

Cinisme institucional

En l'apartat de la floklorització de l'estat del benestar a Catalunya hi tenim a primera fila -com es veu en aquesta fotografia publicada avui per diversos mitjans- a la Presidenta del Parlament de Catalunya i a la Consellera de Benestar Social i Família, les senyores Núria de Gispert i Neus Munté. Acompanyen a la grossa que és un reclam publicitari bastant eficaç i que promociona la Loteria Catalana que a més de ser la de casa resulta que dedica els seus beneficis a persones amb discapacitat.  Com a discapacitat d'aquest país afirmo que tenim una sort immensa. No només som l'excusa per vendre loteria, també ho som per netejar consciències i aquestes coses patològiques de la solidaritat que ara surten a la gent, fórmules que promociona el nostre govern. Curiosament avui mateix, mentre aquestes tres senyores feien propaganda de Loteria, alguns representants del sector de la discapacitat denunciaven un cop més la falta de pagament per part de la Generalitat de Catalunya…

Folkloritzar les obligacions de l'estat

La senyora Carmen Martínez té 85 anys, és de Madrid i aquesta setmana ha estat una de les protagonistes de la setmana quan ha sortit als diaris perquè la feien fora de casa seva, per contraure un deute de 40.000 euros; un aval al seu fill gran que s'ha desentés de la situació. La premsa ha saltat i les escenes retratades eren lamentables. Certament la situació ha estat una vergonya i personalment he quedat molt sorprès quan la gent veu com un fet fantàstic que la plantilla del Rayo Vallecano, o sigui els seus jugadors, es facin càrrec d'un lloguer fins que l'administració pública doni una solució al cas. Suposo que cal agraïr als jugadors d'aquest equip el gest, de fet, són jugadors que fins fa poc havien tingut problemes per cobrar la nòmina, però el més sorprenent és que la gent quedi convençuda i satisfeta del final d'aquesta història, sense que en cap moment els responsables públics hagin fet absolutament res. No sé com dir-ho. Penso que hem entrat en un estat…

El nou skyline de Nova York

Fa uns dies, sortia en l'edició digital del diari EL PAÍS unes bones fotografies de com ha quedat (de moment) el nou Skyline de la ciutat de Nova York, després de que s'inaugurés el nou WTC 1 a la part sud de Manhattan, en el mateix lloc que hi havia les Torres Bessones. La ciutat de Nova York recupera una mica la dinàmica i l'esperit de capital mundial que estava ferida des de l'any 2001. La nova torre del WTC medeix 541 metres i pel que expliquen és un edifici brillant, lluminós i amb arquitectura d'última tecnologia. Vaig veure'n els principis de la seva construcció quan vaig anar-hi l'any 2009 i sembla que aviat aniran per feina per fer-hi una altra construcció. Sóc dels que penso que és una ciutat que s'ha d'anar a veure, passejar-hi és un plaer i fer-ho en cadira de rodes no és gens difícil.

Club Bàsquet MIFAS-Valida, en cadira de rodes

Unes imatges de l'equip de bàsquet en cadira de rodes de MIFAS de Girona en el partit que varen fer a Saragossa fa uns dies. Les imatges són d'un membre del CAI-Saragossa i les he agafades de Facebook perquè són de gran bellesa. Hi ha molts altres jugadors, però aquestes són dels que jugaven en els moments que l'equip va ser retratat. Per cert, l'empresa VALIDA ha anunciat que patrocinarà novament a l'equip gironí i això em sembla una bona noticia. En aquests moments, l'equip gironí encapçala la classificació de la lliga de primera divisió, zona est i sembla que enguany l'equip pot fer coses interessants. Felicitats.

L'arbre de l'amistat

Aquest arbre el tinc present sempre que passo pel costat. De fet, el retrato sovint i de forma immediata envio la fotografia a una persona que està lluny, en un lloc on els colors són molt diferents als de Girona, encara que també interessants. És en certa manera el seu arbre i em dona feina tot l'any perquè els seus colors canvien a cada estació. Les seves fulles, les d'avui, indiquen que ja tenim la tardor gairebé consolidada i ja tot està a punt perquè quedi despullat del tot. No té res d'especial suposo, però és fàcil de veure'l, de bon retratar i la persona que rep notícies està contenta perquè a la nostra manera és una forma de comunicar-nos i de saber un de l'altre. Animeu-vos-hi, d'arbres com aquest i d'altres n'hi ha per tothom i a tot arreu.

Inexplicable Neus Munté

En Pere Bosch, diputat d'ERC per Girona pregunta a la Consellera Neus Munté (Convergència i Unió) com està l'aplicació de l'Ordre del Departament de Benestar i Família, la seva aplicació i conseqûències. La Consellera xerra i dóna el seu parer, però no pensa donar cap solució al problema. A més, encara diu que el que fa el seu Departament és molt millor del que fan a la resta de l'estat espanyol. La senyora Munté és consellera d'un Departament de baix cost i que en mans de l'actual govern i de la seva nefasta gestió creu que amb 132 euros mensuals les persones poden integrar-se socialment. És un concepte paternalista, vergonyós i lamentable. Si no és capaç de donar resposta i aportar solucions en una cosa tant senzilla com aquesta no crec que sigui vàlida per seguir en el càrrec, valdria més que plegués i deixés la política per a gent una mica més sensible.

No al nou copagament

Avui, a quarts de sis de la tarda he estat amb la tropa de MIFAS a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona per acompanyar-los a presentar un escrit en el que demanen que no s'apliqui la nova Ordre del Departament de Benestar i Família que posaria en marxa el copagament de serveis, entre els quals hi ha els de la Residència assistida. És una molt mala noticia pel sector, per les entitats que gestionen serveis, pels usuaris que perden independència personal i fins i tot alguns que haurien d'abandonar-los per no poder afrontar els seus costos. Hem de decidir quin país volem i de quina manera volem viure-hi. Érem molts els que hem estat present en aquesta tarda freda i plujosa, amics, socis, membres de la Junta Directiva de MIFAS i la Fundació MIFAS, companys tots que han volgut traslladar la seva màxima preocupació. Aquesta situació és molt greu i no és admissible de cap de les maneres. 
De tot el grup, quatre representants han tingut una entrevista amb la delegada de Ben…

Ple de l'Ajuntament de Girona, ordinari de novembre

Sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament de Girona del mes de novembre que va fer-se ahir a partir de les 19,30 hores. Aquest cop va ser relativament curt, va durar una mica més de tres hores i mitja. El grup Municipal del PSC amb Pia Bosch al capdavant va presentar una moció per combatre la desigualtat, proposta que va ser aprovada pel plenari. També va haver-hi una moció conjunta per tractar el tema del 9 de novembre i remarcar la normalitat de la jornada, condemnant els fets puntuals de l'Escola d'Hosteleria -en aquest cas per unanimitat- La resta de continguts podeu veure'ls a través d'aquest vídeo que com cada mes us penjo en la seva totalitat, al final podeu seguir les preguntes que des dels grups fem al govern, en el meu cas preguntant sobre qüestions que afecten a Can Gibert del Pla i al barri de Sant Narcís.

L'endemà de l'endemà

Havíem de parlar dels temes que vàrem aprovar ahir al Ple Ordinari de l'Ajuntament de Girona d'ahir al vespre, però hem acabat parlant únicament de la jornada del passat diumenge, del 9 de novembre, històric i de tot el que envolta la qüestió que té ocupada a la classe política des de fa mesos. La Marta Madrenas (Convergència i Unió i govern de la ciutat de Girona) Jordi Navarro (per les CUP), Miquel Àngel Díaz (Iniciativa per Catalunya-Els Verds) i un servidor, representant al grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Girona. Foto feta després del debat digirit per Eduard Cid en el programa Fem Girona, de la Xarxa Ràdio.

9 de novembre de 2014

La gent d'aquest país volia votar i avui ho ha fet. No sé la xifra exacte de participants, però ha estat segurament molt important, sobretot si es té present tota la cridòria que hem viscut en els darrers dies. De fet, les amenaces, retrets i discursos apocalíptics han provocat que finalment s'animés més gent a votar, aquest ha estat el meu cas. Quan em diuen que no puc fer alguna cosa, sento una gran necessitat de fer tot el contrari. En fi, el cas és que ja ha passat el dia 9 de novembre i la jornada serà comentada força temps, més enllà de totes les conclusions que arribin procedents de totes bandes. Ara bé, dit això, penso que la classe política --de la que formo part d'alguna manera, sent com sóc, regidor de l'Ajuntament de Girona-- ha de procurar donar solucions als ciutandans, i no crear-ne. Més enllà d'Espanya i Catalunya, de Girona i Madrid, i totes les altres rectes que podem dibuixar en un mapa, la ciutadania està vivint un moment complexe, on la jornada…

L'atenció residencial dels discapacitats a Catalunya, el problema

Noticia que publica avui el diari gironí EL PUNT signat per Núria Astorch i en relació al cost de les places residencials i l'aplicació d'aquestes als usuaris. Penjo íntegrament l'article perquè penso que ho explica molt bé. La situació és d'una gravetat extrema i posa en risc la prestació de serveis de les entitats del tercer sector i especialment la qualitat de vida dels companys que tenen una discapacitat física greu i que requereixen atenció residencial. Esperem que la Consellera Munté resolgui el tema com més aviat millor, i deixi viure amb tranquilitat a les persones que reben aquest tipus de serveis, evitant l'allargament del neguit al que estan sotmesos.
EL PUNT Girona, 4 de Novembre de 2014.---discapacitats físics Mifas té a Girona han escrit una carta a la consellera de Benestar Social i Família. Neus Munté, en què li expressen el seu rebuig a l'increment de les quotes que paguen per la plaça residencial –que són concertades–i li demanen que aturi el …

La bretxa digital

Ahir, en el diari EL PAÍS hi havia un article que parlava de la bretxa digital i el que això suposa per l'economia i els petits municipis que no tenen les mateixes oportunitats que les grans capitals. L'exemple el posava en un poble petit de la província de Terol, Castelserás -municipi del Matarranya- que aprofiten les noves tecnologies per poder vendre diferents productes per internet; pernils, ganivets i productes cosmètics, tots arrelats a la terra. Han sabut treure'n profit de que  a Castelserás hi arriben amb potència els accessos a les noves tecnologies. En realitat internet és només un mitjà, no és -evidentment- la solució, però facilita molt poder trobar espais i oportunitats. L'article feia una comparació amb els pobles del voltant que lluiten per no perdre població i per evitar la decadència absoluta. L'accés a les noves tecnologies marquen l'avanç de les economies nacionals. En el mapa que penjo s'hi poden veure els percentatges que cada país ga…

L'escapada i la mirada

M'escapo uns dies de Girona -aprofitant Fires- Anant en cadira de rodes pels carrers de la ciutat aquesta setmana de festes és complicat. Has de mirar que de no caure, de no passar per llocs difícils, carregats de gent, i amb la cridòria habitual dels llocs on hi ha gran concurrència. No sóc gaire de Fires ni d'actes d'aquest tipus, allà on hi ha molta gent m'hi ofego una mica, de manera que he fugit i m'he arribat fins a Madrid, cosa que faig un parell o tres de vegades l'any. Hi tinc moltes vinculacions i més enllà de la fanfàrries polítiques hi necessito fer un tomb de tant en tant. Les grans ciutats serveixen per anar amunt i avall sense anar enlloc, mirar des d'una cantonada qualsevol com passa la tarda o el mig matí davant d'un mateix sense haver-hi de fer res. Tenen -en general- aquest encant que les petites ciutats o mitjanes -el cas de Girona- no s'hi dóna. Observo també a Madrid que la crisi no s'ha acabat, encara que hi hagi un grapa…