Ves al contingut principal

Folkloritzar les obligacions de l'estat



La senyora Carmen Martínez té 85 anys, és de Madrid i aquesta setmana ha estat una de les protagonistes de la setmana quan ha sortit als diaris perquè la feien fora de casa seva, per contraure un deute de 40.000 euros; un aval al seu fill gran que s'ha desentés de la situació. La premsa ha saltat i les escenes retratades eren lamentables. Certament la situació ha estat una vergonya i personalment he quedat molt sorprès quan la gent veu com un fet fantàstic que la plantilla del Rayo Vallecano, o sigui els seus jugadors, es facin càrrec d'un lloguer fins que l'administració pública doni una solució al cas. Suposo que cal agraïr als jugadors d'aquest equip el gest, de fet, són jugadors que fins fa poc havien tingut problemes per cobrar la nòmina, però el més sorprenent és que la gent quedi convençuda i satisfeta del final d'aquesta història, sense que en cap moment els responsables públics hagin fet absolutament res. No sé com dir-ho. Penso que hem entrat en un estat de pietat tirant a un cinisme molt difícil de superar. L'estat del benestar que tant es posen a la boca alguns polítics és fastigós i l'encantament de la ciutadania ho permet sense cap problema. Si això continua així, estem a poc temps de veure com apadrinem minusvàlids, pobres, menjadors escolars, medicaments i altres situacions que l'administració pública -també la catalana- ha decidit folkloritzar. Vostès perdonin, però això és una merda. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…