Ves al contingut principal

L'atenció residencial dels discapacitats a Catalunya, el problema

Noticia que publica avui el diari gironí EL PUNT signat per Núria Astorch i en relació al cost de les places residencials i l'aplicació d'aquestes als usuaris. Penjo íntegrament l'article perquè penso que ho explica molt bé. La situació és d'una gravetat extrema i posa en risc la prestació de serveis de les entitats del tercer sector i especialment la qualitat de vida dels companys que tenen una discapacitat física greu i que requereixen atenció residencial. Esperem que la Consellera Munté resolgui el tema com més aviat millor, i deixi viure amb tranquilitat a les persones que reben aquest tipus de serveis, evitant l'allargament del neguit al que estan sotmesos.

EL PUNT Girona, 4 de Novembre de 2014.---discapacitats físics Mifas té a Girona han escrit una carta a la consellera de Benestar Social i Família. Neus Munté, en què li expressen el seu rebuig a l'increment de les quotes que paguen per la plaça residencial –que són concertades–i li demanen que aturi el canvi de preus. Segons expliquen en la carta, que està signada pels 28 usuaris del centre, el copagament màxim establert ha anat augmentant en els darrers anys fins a arribar als 2.324 euros al mes, xifra que representa un 75% del seu valor, que és de 3.095,20 euros. Amb la nova ordre de copagament, vigent des del maig, el preu podria incrementar-se fins a arribar a cobrir al 99% del cost total de la plaça. “Encara que algú tingui els diners, no hauria de pagar tant per viure en una residència quan no té més opció que viure-hi”, s'exposa en l'escrit. A més, els usuaris li recorden a Munté que aquest any ja han patit la retallada dels diners que poden disposar per a les despeses personals, que han passat dels 199 euros al mes als 132. “Senyora consellera, estem convençuts que vostè és una persona humanitària que té un mínim de sensibilitat amb la nostra situació. Per això li demanem que valori l'impacte real d'aquest decret, que aturi el canvi en les quotes i que el decret no s'apliqui”, afegeixen en la carta, en la qual també li fan arribar la disponibilitat a parlar-ne personalment.
El president de Mifas, Albert Carbonell, assegura que l'augment del copagament “és una vergonya” i adverteix que la seva aplicació obligarà alguns residents a deixar el centre. “Tornarem a la situació de vint anys enrere, en què els discapacitats físics havien de quedar-se reclosos a casa. Un país com Catalunya no es pot permetre aquesta situació”, va manifestar Carbonell.
La nova ordre de copagament de les places residencials suposa en alguns casos un increment de les quotes perquè la Generalitat té en compte, a l'hora de fer el càlcul, el patrimoni de l'usuari. En aquest sentit, des de Benestar Social i Família se sosté que fer-ho d'aquesta manera és de justícia social i garanteix la sostenibilitat del sistema. “Si paguen més els que més tenen es garanteix l'atenció a aquells que tenen menys recursos”, van argumentar ahir fonts de la conselleria. Els representants i els usuaris de Mifas estan pendents de mantenir una trobada amb la directora de Benestar Social a Girona, Montserrat Roure, per tractar d'aquest tema.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.