Ves al contingut principal

L'escapada i la mirada


M'escapo uns dies de Girona -aprofitant Fires- Anant en cadira de rodes pels carrers de la ciutat aquesta setmana de festes és complicat. Has de mirar que de no caure, de no passar per llocs difícils, carregats de gent, i amb la cridòria habitual dels llocs on hi ha gran concurrència. No sóc gaire de Fires ni d'actes d'aquest tipus, allà on hi ha molta gent m'hi ofego una mica, de manera que he fugit i m'he arribat fins a Madrid, cosa que faig un parell o tres de vegades l'any. Hi tinc moltes vinculacions i més enllà de la fanfàrries polítiques hi necessito fer un tomb de tant en tant. Les grans ciutats serveixen per anar amunt i avall sense anar enlloc, mirar des d'una cantonada qualsevol com passa la tarda o el mig matí davant d'un mateix sense haver-hi de fer res. Tenen -en general- aquest encant que les petites ciutats o mitjanes -el cas de Girona- no s'hi dóna. Observo també a Madrid que la crisi no s'ha acabat, encara que hi hagi un grapat d'altaveus que ho pregonin. Veig com mai que tot està en venda, que els negocis tanquen persianes i que les noves economies deixen immenses torres d'oficines buides esperant que algú s'animi a ocupar-les amb ofertes que no s'havien vist mai. Al anar-hi en cotxe i passar per la carretera nacional hi comprovo que una de cada tres benzineres estan tancades i també desenes de bars i hostals que hi havia a peu de carretera han fet figa. No sé si l'economia millora, jo penso que no massa, està tot molt desangelat i al igual que Girona, Madrid representava com gairebé cap altra lloc, una societat de classe mitjana que comença a fer cara de pobre, esquinçant tot el que poden, igual que aquí. Són ciutats cares que hi viu gent que ja no pot pagar el seu preu. En fi, són les meves impressions, que lògicament no tenen més transcendència d'allà on arriba la meva mirada. Ja ho anirem veien.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…