Ves al contingut principal

No al nou copagament





Avui, a quarts de sis de la tarda he estat amb la tropa de MIFAS a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona per acompanyar-los a presentar un escrit en el que demanen que no s'apliqui la nova Ordre del Departament de Benestar i Família que posaria en marxa el copagament de serveis, entre els quals hi ha els de la Residència assistida. És una molt mala noticia pel sector, per les entitats que gestionen serveis, pels usuaris que perden independència personal i fins i tot alguns que haurien d'abandonar-los per no poder afrontar els seus costos. Hem de decidir quin país volem i de quina manera volem viure-hi. Érem molts els que hem estat present en aquesta tarda freda i plujosa, amics, socis, membres de la Junta Directiva de MIFAS i la Fundació MIFAS, companys tots que han volgut traslladar la seva màxima preocupació. Aquesta situació és molt greu i no és admissible de cap de les maneres. 

De tot el grup, quatre representants han tingut una entrevista amb la delegada de Benestar i Família a les comarques de Girona, la senyora Montserrat Roura que ha arribat tard i no ha baixat a saludar a la  gent. No sé si havia o no de fer-ho, però hagués estat un gest intel·ligent que en tot cas no s'ha produït. En fi, això no deixa de ser un comentari i un consell d'estil. Donar la cara a les bones i a les madures és important. La companya Isabel Juscafressa ha fet una explicació de la trobada i hem quedat que s'esperaran noticies que no cal dir que seguiré amb molt d'interès. He tornat a casa amb una certa tristesa i preocupació. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.