Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2014

La recuperació que ens expliquen

No sé si el President Rajoy i el President Mas tenen estadístiques exactes d'aquesta espècie de recuperació econòmica que estem vivint, però el primer afirma sense arrugar-se que s'està notant i que la crisi s'ha acabat. El segon no diu res, s'ha convertit en un home monotemàtic, i el fet de que ell ho negui no fa més que confirmar-ho. Els catalans passem de la recuperació i de tot el que faci falta perquè ara estem distrets amb la segona volta del referèndum del 9 de novembre -abans de que el suflé s'ensorri- segons reconeix la mateixa Carme Forcadell. Tot això passa en un moment que Catalunya no té pressupost pel 2015 i el govern català no paga els seus deutes, ni tant sols a les entitats que atenen a persones greument afectades. Ja no cal dir com estan la resta de qüestions. 
En Rajoy amb una mica més d'estil que el propi Mas ens menteix, almenys ho intenta. Per tal de celebrar la recuperació econòmica i el final de la crisi, el Sou Mínim Interprofessional …

Males pràctiques i sense castigar

El Fiscal General de l'Estat de Nova York (EUA) ha presentat una demanda contra el Crèdit Suisse per valor de 10.000 milions de dòlars; uns 8.200 milions d'Euros per males pràctiques. L'entitat suïssa -que opera als Estats Units- ha presentat un recurs i la Cort l'ha denegat. De tot això n'hi ha noticies a diferents mitjans econòmics i també a la premsa en general. El país que patrocina al màxim el sistema capitalista castiga amb duresa a les banques, nacionals i estrangeres quan aquestes s'embarquen en aventures que perjudiquen als interessos dels ciutadans.

Em fra gràcia escoltar les crítiques de molts polítics sobre totes aquestes qüestions, però aquí, a Catalunya i a Espanya no s'ha sancionat a ningú per les mateixes pràctiques i d'altres molt pitjors que les que ha fet el Crèdit Suisse als Estats Units. Només els directius de Caixa Penedès han anat a la presó una temporada, la resta estan feliçment asseguts a casa seva sense que cap Fiscal General…

Nadal 2014

Aquesta peça musical forma part de la banda sonora de la pel·lícula Ben-Hur (1959) i acompanyen a les imatges que els tres reis d'Orient arriben a Betlem seguint l'estel de Nadal, tal i com diu la tradició. Tota la part musical d'aquesta pel·lícula és encara de les millors que s'han fet mai i el seu autor va ser Miklós Rózsa. He suposat que era una bona manera de desitjar als seguidors d'aquest bloc que tinguin un bon Nadal i també una bona diada de Sant Esteve.

Ple Ordinari Ajuntament de Girona, 15 de desembre de 2014

Ple Ordinari del passat 15 de desembre de 2014. Sessió moguda, amb canvis d'escena. Després de l'expulsió dels cinc regidors del PSC del Grup Municipal, aquests, jo inclòs, vàrem passar al grup de regidors no adscrits. Els cinc regidors actuarem com un Grup Municipal amb els mateixos criteris que  sempre. Defensarem el programa i tot allò que vàrem plantejar a la llista que va presentar-se encapçalada per la nostra portaveu Pia Bosch. De totes aquestes qüestions n'he fet referència en aquest bloc en diversos apunts. Us penjo com cada mes la sessió sencera disponible al canal de Youtube de l'Ajuntament de Girona.

Hivern a Girona

Mitjanit exactament. En el moment de fer aquesta fotografia les campanes de la Catedral de Girona tocaven les 12 de la nit. A la ciutat hi ha silenci i s'escolten bé. Gairebé ningú pel carrer, no són hores, ni tampoc fa temps per estar-s'hi. La boira i els 3 graus no conviden a donar-hi massa volts. Jo venia de sopar amb els companys i anava cap a casa, quan la carretera de Barcelona, a l'alçada de la Plaça Marqués de Camps presentava aquest aspecte.

Campofrío 2014

La gent de Campofrío cada any fa un espot per aquestes dates, tirant de l'humor i enguany els serveix per donar la volta a l'any 2014 -que és un any que a tothom se li ha cremat alguna cosa- segons diuen en aquest anunci. Evidentment es refereixen a l'incendi que aquesta empresa va tenir fa unes setmanes a la seva factoria de Burgos, amb tot el que ha comportat la destrucció parcial de l'empresa. És una aposta per l'humor i també per reconstruir la planta que donava feina a més de 1.000 treballadors, essencial per l'economía d'aquesta província castellana. L'empresa Camprofrío és una de les cooporacions alimentàries més grans d'Espanya i sempre ho ha fet amb estil i qualitat. Felicitats per l'anunci i per tornar a començar.

L'obertura de Cuba

He parlat amb dos gironins que són de Cuba. M'han dit exactament el mateix. Són escèptics, però diuen que veuen tot això amb optimisme. L'obertura que va anunciar ahir el President Obama i el President Castro han alegrat aquest final d'any que en el pla polític ha estat molt dolent. Cuba és un país preparat per afrontar canvis, la seva població en té ganes i en una desena d'anys pot ser una potència econòmica de primera categoria. Penso que la jugada americana en aquest cas ha estat bona i  acostar-se a Cuba és un encert. No fer-ho fins ara no ha servit per a res. És més, ha estat utilitzat com l'excusa perfecte pel règim cubà per mantenir un país tancat sota un comunisme a la carta que ja no té res a veure amb la generació actual i la que vindrà en el futur. A Europa la cosa no estava a l'ordre del dia i per tant no ha dit res consistent. Com sempre les nostres institucions europees han fet una demostració de la seva ineficàcia. No cal parlar d'Espanya, el…

Seguim treballant per Girona

PIA BOSCH, XAVIER AMORES, ÀNGEL QUINTANA, AMÈLIA BARBERO I JOAQUIM BONAVENTURA  L'espai socialista català viu de forma molt aguda el debat sobre el futur polític de Catalunya. Les diverses tradicions del socialisme, amb diferents sensibilitats nacionals, van unir-se per crear el PSC i evitar la divisió de les classes populars del país en dues comunitats, separades per raó de llengua i d'adscripció identitària. És públic i notori, però, que darrerament hi ha hagut un progressiu deteriorament de la unitat socialista a tot Catalunya fruit, bàsicament, del canvi de rumb del "nou PSC". Especialment en els darrers dos anys, en les diverses cruïlles en què la política i la societat catalana han hagut de prendre decisions, una part rellevant dels votants, simpatitzants, militants i càrrecs públics socialistes s'han sentit molt allunyats dels camins escollits pel PSC.  Molts socialistes catalans, compromesos amb el llegat que ens deixaren Pallach, Reventós i tants d'al…

Diari de Girona; Socialistes Gironins

Noticia que avui surt publicada a primera plana en el Diari de Girona i que al meu entendre resum bastant bé la situació que hem pres els cinc membres del Grup Municipal Socialista i en relació als darrers esdevemiments, i que vàrem exposar ahir en una roda de premsa a la Sala Miquel Diumé de l'Ajuntament de Girona. GIRONA | ACN/DDG Els cinc regidors que es van donar de baixa del PSC han decidit seguir la demanda de l'agrupació socialista de Girona i han abandonat la formació. A partir d'ara i fins les properes eleccions municipals, Pia Bosch, Xavier Amores, Àngel Quintana, Joaquim Bonaventura i Amèlia Barbero treballaran com a regidors no adscrits. La seva decisió ha trobat el suport de 21 exregidors socialistes, alguns dels quals històrics, com l'exacalde i exconseller Joaquim Nadal, l'exacaldessa, Anna Pagans o l'exconseller Joan Manuel del Pozo.  La llista d'exrepresentats socialistes que avalen la decisió dels cinc regidors la completen: Núria Arnay, Jo…

Jornades sobre les pensions d'incapacitat permanent

Aquest divendres 12 de desembre la gent de MIFAS organitza una Jornada Informativa que s'anomena; Conec els meus drets? i està dedicada a una de les qüestions més conflictives que viuen les persones amb discapacitat física en el nostre país. Amb la participació de tècnics del Gabinet Técnico Jurídico i la col·laboració de la UNED Girona tractaran aquesta temàtica que tard o d'hora ens toca abordar i les complicacions que això comporta. Estaré molt pendent de tot el que s'hi tracti, i de les conclusions i recomanacions que allà s'indiquin. És de vital importància està ben informat i les persones afectades per discapacitat que hem treballat i que al llarg dels anys hem perdut mobilitat i facultats de fer-ho en condicions normals tinguem dret a tot allò que diuen les lleis de protecció social que estan contemplades i que gairebé sempre acaben sent d'intepretació merament pressupostària. Bona iniciativa de la gent de MIFAS que segurament ajudarà a interpretar correcta…

La nova política que ve

Acte avui organitzat per Fòrum Cívic Girona i per Mes al Centre Cívic del Barri Vell de Girona per parlar dels nous temps polítics i els reptes que venen. Ha estat molt interessant les aportacions dels assistents, animats per la moderadora Pia Bosch amb els seus convidats, Quim Brugué, Raimundo Viejo -aquests dos, politòlegs- i Judith Artelarra -sociòloga- que han fet exposicions i una bona analítica de la situació actual que està provocant el neixament d'altres opcions polítiques que fins ara són desconegudes en el panorama espanyol i català. També s'ha parlat de sobirania i de tot allò que envolta aquesta opció que ha estat protagonitzada en part per la pròpia societat civil. És evident que en els temps que venen les coses hauran de ser molt diferents i els ciutadans més enllà de l'economia, n'hauran de ser l'eix principal.

Glance Up, dimarts dia 9 al Truffaut de Girona

El proper dimarts dia 9 de desembre a les 20,30 i al cinema Truffaut de Girona es passarà el documental Glance Up, protagonitzada per Joan Pahisa, esportista que medeix un metre d'alçada i que va participar als Jocs de Persones de talla baixa de Michigan (EUA). El documental ha estat premiat a diversos festivals i encara està fent diverses gires de presentació i diversos canals de televisió nacionals i internacionals n'han comprat els drets. Aquest dimarts i després de veure'l podrem participar en un col·loqui amb el seu protagonista i amb els directors d'aquesta peça. Molt recomanable anar-hi i viure-ho tot en directe.

EL PAÍS, Joan B. Culla, De Quince a Uno

Article de Joan B.Culla, avui al diari EL PAÍS, tant a la versió impresa com a la versió digital. Us el penjo, em sembla una mirada interessant en relació als fets d'aquesta setmana i que han afectat al Grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Girona. En mayo de 1983, las segundas elecciones municipales tras el franquismo dieron al PSC 15 concejales en la ciudad de Girona y, con ellos, una más que confortable mayoría absoluta. De hecho, el partido gobernaba la urbe desde los comicios inaugurales de 1979, pero el alcalde Joaquim Nadal había necesitado durante su primer cuatrienio el apoyo del PSUC. Luego, ya no. Desde 1983 Nadal enfiló dos décadas —cinco mandatos casi completos— de graníticas mayorías, con un promedio de 14 ediles sobre 25. El pasado fin de semana, los siete concejales que el PSC obtuvo en Girona en mayo de 2011 —y que le desplazaron a la oposición después de 32 años de hegemonía— se redujeron a uno. La regidora Glòria Plana ya había abandonado la militancia m…

Regular el regulador

La qüestió de Bankia ha tornat sortir avui als mitjans perquè resulta que dos interventors del Banc d'Espanya han fet un treball que posa en dubte un grapat de decisions que aquesta entitat bancària va prendre, entre les quals hi ha el moment que va aparèixer a Borsa. No cal parlar de Bankia perquè ja ho fan els que saben fer-ho, però sí que m'agradaria saber és quin paper va fer-hi el govern espanyol, el mateix Banc d'Espanya i lògicament la Comissió Nacional del Mercat de Valors, coneguda com la CNMV. No entenc que ara els informes diguin tot el contrari del que aquestes instàncies varen permetre en el seu moment. No sé quanta gent treballa al banc central espanyol i a la CNMV, però no sembla que en el seu moment haguessin fet la seva feina. Penso que hauria d'haver-hi responsabilitats penals i compensacions econòmiques a tots els afectats, ciutadans -la majoria- de classe mitjana que varen apuntar-se amb entusiasme a una aventura financera que va arruïnar els seus e…

Discapacitat, el dia de la cosa

No tenim massa res a celebrar avui, que és el dia Internacional de la Discapacitat. A Catalunya i a Girona les coses estan bastant malament; les entitats asfixiades, els afectats estem afaitats, d'anada i tornada i els nostres governs han decidit que tot això és una tonteria que no cal dedicar-hi ni diners ni cap altra mena d'esforç. Les principals confederacions fan manifestos i alguns polítics es deixen retratar -es fan retratar- amb discapacitats perquè està bé i fa molta gràcia fer-ho. El dia 3 de desembre en realitat és per països que tenen la discapacitat com una qüestió problemàtica, de menyspreu, de persones que han d'estar aïllades i que convé amagar. Això, encara que sigui difícil d'entendre passa a molts països del nostre planeta. Ahir mateix m'ho comentava una bona amiga que treballa en temes de cooperació a Llatinoamèrica, em comentava que havia viscut a la seva pròpia pell escenes absolutament inèdites i delirants. A Occident, és a dir a la Unió Europ…

Llevantada

Llevantada a Catalunya i de forma especial a les comarques Gironines. La foto de dalt ha sortit avui publicada al Diari de Girona, feta ahir a les dues de la tarda a la resclosa del Pasteral que té 150 metres de llargada i 34 d'alçada. La del mig és també del Pasteral des de l'antic pont de la C-63 i la de baix és una de les fotos més publicades ahir i avui, la d'un TGV (en aquest cas AVE) aturat enmig de l'estació de Girona i acompanyat per una riera d'aigua. Un cop més Fomento, a través d'ADIF no ha fet la feina promesa i les instal·lacions de Girona queda inutilitzada. Gran sarau en els mitjans i pèrdua de prestigi dels operadors i responsables d'acabar aquesta obra que ha costat 300 milions d'euros i està mal acabada. Sembla que tot està novament en funcionament, però la ciutat no hauria d'estar pendent del túnel d'alta velocitat quan plou. Diuen que ara sí, que ara ja no passarà més. No sé què dir.