Ves al contingut principal

Discapacitat, el dia de la cosa

No tenim massa res a celebrar avui, que és el dia Internacional de la Discapacitat. A Catalunya i a Girona les coses estan bastant malament; les entitats asfixiades, els afectats estem afaitats, d'anada i tornada i els nostres governs han decidit que tot això és una tonteria que no cal dedicar-hi ni diners ni cap altra mena d'esforç. Les principals confederacions fan manifestos i alguns polítics es deixen retratar -es fan retratar- amb discapacitats perquè està bé i fa molta gràcia fer-ho. El dia 3 de desembre en realitat és per països que tenen la discapacitat com una qüestió problemàtica, de menyspreu, de persones que han d'estar aïllades i que convé amagar. Això, encara que sigui difícil d'entendre passa a molts països del nostre planeta. Ahir mateix m'ho comentava una bona amiga que treballa en temes de cooperació a Llatinoamèrica, em comentava que havia viscut a la seva pròpia pell escenes absolutament inèdites i delirants. A Occident, és a dir a la Unió Europea i els EUA, així com Canadà i Austràlia tenim legislacions que parlen de nosaltres i regulen drets i compensacions que en certa manera formen part d'això que se'n diu estat del benestar, però a la resta del món la cosa és molt més complicada. Jo entenc que el dia 3 de desembre hem de parlar d'això, dels companys que no tenen cap camí, cap possibilitat de viure amb normalitat i només els queda la resignació. És avui el dia que toca parlar-ne, però a casa les coses estan molt malament i per tant és lògic que protestem també per la situació que vivim. Anem perdent cada dia més drets que han costat molt conquerir, justament ara, en crisi, i on tothom considera que la solidaritat està al marge dels governs i que són feina exclusiva dels ciutadans, fent maniobres com aquestes jornades de recaptes i maratons. No podem tirar enrere de cap de les maneres i haurem d'insistir i explicar que les pàtries avançades són aquelles que tracten bé a la gent que vol fer un esforç per la normalitat. Les que no ho fan són de segona categoria. Per tant, la discussió en aquest moment és la categoria en la que juguem el conjunt dels ciutadans, o sigui tots.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…