Ves al contingut principal

Males pràctiques i sense castigar

El Fiscal General de l'Estat de Nova York (EUA) ha presentat una demanda contra el Crèdit Suisse per valor de 10.000 milions de dòlars; uns 8.200 milions d'Euros per males pràctiques. L'entitat suïssa -que opera als Estats Units- ha presentat un recurs i la Cort l'ha denegat. De tot això n'hi ha noticies a diferents mitjans econòmics i també a la premsa en general. El país que patrocina al màxim el sistema capitalista castiga amb duresa a les banques, nacionals i estrangeres quan aquestes s'embarquen en aventures que perjudiquen als interessos dels ciutadans.

Em fra gràcia escoltar les crítiques de molts polítics sobre totes aquestes qüestions, però aquí, a Catalunya i a Espanya no s'ha sancionat a ningú per les mateixes pràctiques i d'altres molt pitjors que les que ha fet el Crèdit Suisse als Estats Units. Només els directius de Caixa Penedès han anat a la presó una temporada, la resta estan feliçment asseguts a casa seva sense que cap Fiscal General de l'estat ni cap jutjat hi digui res. Tampoc els reguladors espanyols han dit massa res, ni tant sols han estat capaços de revisar els sous dels administradors d'aquestes dèries bancàries que han existit a Espanya; Caixa Catalunya, la CAM, la Nova Caixa Galícia, la de Castella la Manxa, etc.. i ja mai sabrem els saraus que envoltaven les xifres de Caixa Girona que va desaparèixer en pocs dies, després de ser absorbida per l'actual Caixabank. Enveja de tenir legisladors i reguladors com tenen els americans i enveja també de tenir una justícia que defensi les bones pràctiques i eviti d'aquesta manera l'ensarronament als ciutadans de bona fe. Mentrestant aquí els Fiscals passen hores i dies estudiant com presenten recursos inútils sobre la consulta o no consulta del 9 de novembre. A veure si estem amb el que toca...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.