Ves al contingut principal

Seguim treballant per Girona


L'espai socialista català viu de forma molt aguda el debat sobre el futur polític de Catalunya. Les diverses tradicions del socialisme, amb diferents sensibilitats nacionals, van unir-se per crear el PSC i evitar la divisió de les classes populars del país en dues comunitats, separades per raó de llengua i d'adscripció identitària. És públic i notori, però, que darrerament hi ha hagut un progressiu deteriorament de la unitat socialista a tot Catalunya fruit, bàsicament, del canvi de rumb del "nou PSC". Especialment en els darrers dos anys, en les diverses cruïlles en què la política i la societat catalana han hagut de prendre decisions, una part rellevant dels votants, simpatitzants, militants i càrrecs públics socialistes s'han sentit molt allunyats dels camins escollits pel PSC. 
Molts socialistes catalans, compromesos amb el llegat que ens deixaren Pallach, Reventós i tants d'altres que vingueren després, hem discrepat progressivament de la línia política presa pel "nou PSC", i ho hem fet amb respecte i honestedat. El que hem trobat per resposta, però, sota el "millor pocs però ben avinguts", ha estat la idea que al PSC hi sobrava gent, en una incomprensible voluntat d'empetitiment i de pèrdua de la pluralitat que havia portat al socialisme català a governar la Generalitat, molts Ajuntaments, i a participar també dels diversos governs progressistes de l'Estat. 
Davant d'aquesta manca de pluralitat, de la pèrdua de vocació majoritària del PSC, que té com a paisatge de fons el canvi d'uns postulats polítics que no compartim; hem estat molts socialistes d'arreu del territori els que ens hem allunyat del PSC, molts d'ells amb responsabilitats municipals, com nosaltres. A cada un dels Ajuntaments en què aquesta situació s'està produint, les reaccions són diverses. A Girona s'ha decidit que no podem seguir dins del grup municipal fins al maig, i per tant, hem acatat aquesta decisió. 
Passem, per tant, a ser regidors no adscrits, però no deixarem de treballar pels objectius amb què ens vàrem presentar a les darreres eleccions. El nostre programa segueix essent la nostra guia d'acció, com ho ha estat en els darrers tres anys i mig, per les 8 persones que hem ocupat els 7 escons socialistes. Tots, del primer al darrer, hem treballat amb fidelitat als valors socials i de progrés i hem intentat que la nostra feina es veiés reflectida tant a nivell institucional, d'impuls i control de l'equip de govern, com a nivell de carrer i de presència als barris. Estem segurs de que això continuarà essent així i que, per tant, coincidirem la majoria de les vegades amb la regidora que queda al grup i amb la que ja era no adscrita. La nostra mà continua, en aquest sentit, totalment estesa a la cooperació. 
Hem escollit, doncs, la que creiem que és la opció menys dolenta per a l'Ajuntament i per a la ciutadania que ens va votar. La institució es veuria degradada si deixessin l'acta cinc regidors de cop a pocs mesos de la finalització del mandat. Això debilitaria encara més les tasques d'oposició que ja es veuran mermades per la decisió que ha pres el PSC, de deixar el que era el principal grup de l'oposició amb un sol regidor, de set a un. I creiem també que un sol regidor no es pot atorgar la representació exclusiva de les 7.500 persones que ens van donar la seva confiança fa tres anys i mig. Per ser fidels a la representativitat real que va sorgir del mandat de les darreres eleccions municipals, doncs, seguirem treballant per Girona com a no adscrits. Perquè l'Ajuntament és propietat dels ciutadans i no de les cúpules dels partits polítics, i perquè ens sentim lligats al mandat democràtic de quatre anys i al programa electoral amb el qual ens vam presentar. 
Nosaltres 5, a més, seguirem treballant conjuntament, amb lògica grupal, per defensar aquest contracte democràtic de quatre anys. Vam presentar-nos a les eleccions fa tres anys i mig recollint la tradició de més de 30 anys de grups socialistes que han estat liderats per Quim Nadal i Anna Pagans. Els quals, per cert, els agraïm -a ells i un total de 21 exregidors socialistes del consistori- el suport que han decidit donar-nos en la decisió que hem pres. Aquesta tradició de més de trenta anys de governs socialistes passa per la defensa d'un model de ciutat econòmicament dinàmica i socialment justa. Aquest ha estat i aquest continuarà essent el nostre nord d'aquí fins al 24 de maig de 2015. Treballant per la ciutat, com venim fent fins ara. No sabríem fer altra cosa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…