Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015

Quatre imatges del 2015

S'acaba d'una vegada el 2015. Nefast, lleig, innecessari gairebé. No ha estat un bon any. No conec massa ningú que digui que el 2015 ha estat formidable, suposo que hi haurà de tot, com a tot arreu. Jo he buscat quatre fotografies que tenen especial significat. La de dalt de tot és del Grup Municipal Socialista PSC i després Socialistes independents. L'any 2015 vàrem deixar de formar part de l'Ajuntament de Girona. Més enllà de les batusses, es va fer bona feina. Després del mes de maig cap dels cinc membres que formàvem part d'aquell grup va presentar-se a les eleccions. La crisi del PSC era avançada a les crisis que també han viscut els altres partits polítics, cercle que per cert, encara no s'ha acabat. Els que estem retratats en aquesta foto seguim tenint contacte i ens uneix una gran amistat.
També penjo una foto de la tragèdia aèria dels Alps, d'aquell vol que sortia de Barcelona cap a Düsseldorf. Hi anava en Josep Borrell, amb ell havia treballat fa…

La mosca de la CUP

La CUP ha muntat un espectacle que ha estat de primera. Un grapat de votacions que finalment no han servit de res. Ara ens diuen que tot plegat passarà a decidir-se el dia 2 de gener de 2016. La CUP ha quedat enganxada en un espiral de despropòsits que li provocaran una desfeta de magnituds desconegudes. No comparteixo gairebé res amb la CUP, però hi tinc simpatia per defensar algunes idees sense cap mena d'embuts. També crec que sovint demanen la Lluna i això està bé, però en un país de boires com el nostre la Lluna és a vegades impossible de veure. La gent de la CUP té raó en moltes coses, però les formes que dibuixen en algunes escenes provoca la pèrdua de credibilitat, i no parlo de vestimentes ni de barbes.
La desfeta de la CUP i les seves organitzacions, la divisió interna que els provocarà aquesta situació és culpa del President Mas. Ha quedat clar que ells tenen la clau, però perquè diantre l'han de tenir? -Que moguin peces els guanyadors, que no enredin més i que dig…

Noruega de nit

Un tros de vídeo, petit muntatge de les nits d'hivern a Noruega, el de més amunt d'Europa. En fi, res que no sapiguem, però els dies de Nadal ve de gust veure imatges de llocs que són especialment interessants i bonics. Aquest n'és un, amenitzat això sí, amb bona música. El vídeo l'he tret de Youtube, que n'hi ha per tots els gustos. Que tingueu bon Nadal i bona diada de Sant Esteve

Els murs de Betlem

Foto de les afores de Jerusalem, de Betlem, una ciutat gairebé enganxada a la capital d'Israel, formant part de la seva Àrea Metropolitana, segurament la més complexa del món. Per anar a Betlem s'ha de passar el mur, el de la vergonya actual, la més propera, la que separa orient d'occident. La gent d'un costat i l'altre són els mateixos, però hi viuen separats, perquè fer-ho junts suposa,-diuen-, un perill.  De fet, el formigó d'aquesta muralla està fet a Palestina, per empreses pròpies d'allà, tot i que el client i promotor era el govern de l'altre costat. Suposo que són coses que passen en aquests primers anys del segle XXI. Fa gràcia que la gent faci pessebres a casa seva i que el paisatge i les figures siguin bucòliques. Ningú hi posa una muralla al mig, un motiu suficient per demanar als actual ciutadans de la zona que la treguin, que no toca i que a l'alçada de la història hi ha coses que s'haurien d'haver superat. Suposo que és difíc…

Sense govern, aquí i allà

Després de les eleccions d'ahir ja podem afirmar que hem embarrancat del tot. No només no hi ha govern a Catalunya, ara tampoc n'hi ha a Espanya. No podem dir que hàgim col·lapsat perquè tampoc n'hi ha per tant, però estem a punt de fer-ho. El Partit Popular ha estat castigat durament per les seves polítiques i la seva corrupció. Els socialistes ara mateix, han quedat tancats per totes bandes. No poden fer govern sense fer concessions importants, algunes de les quals són la celebració d'un referèndum a Catalunya, situació que curiosament ha negat després d'haver-se tret de sobre totes les faccions que n'eren partidàries. És curiós l'escenari, just quan el que es volia era no sortir a escena. Els de Podem volen complir la seva paraula perquè els seus resultats són gràcies a Catalunya i, per tant, no poden afluixar en aquesta qüestió. La gent de Ciutadans (Ciudadanos) ha triomfat fracassant. De res a 40 hi va un llarg recorregut, però ells dibuixaven ser un …

Programes electorals

Vídeo autèntic de la campanya electoral que vivim, la del 20 de desembre. Tot és fantàstic i els programes han quedat la mar de bé. Tot quedarà resolt, fins i tot el problema català; en Rajoy diu que s'haurà de parlar. Amb tota aquesta gent tenim una sort envejable. Els germans Marx feien cinema per riure i quan els repasso veig sovint que eren uns avançats. El seu humor -en general- era no ofenia a ningú, cosa que no podem dir de la penya política que explica al tort i al revés un grapat de disbarats que són difícil d'empassar. No he sentit a parlar de discapacitats, només de la Llei de la Dependència i en això tothom ha perdut la credibilitat, sense excepcions. Jo diria que prenen a la gent per una mica ximples o una mica curt de gambals. Amb totes aquestes penyes no sé si anirem massa bé, jo diria que no gaire.

Costa Brava, anunci de cervesa

Un anunci que està fet en forma de contra anunci. És la Costa Brava que serveix per fer propaganda d'una nova cervesa. Dit això, les imatges i el guió són espectaculars. Parla de quan els turistes no hi són, del millor moment que s'hi pot estar, tranquil, sense gent per a tot arreu, amb bon clima -encara que sigui una mica ventós- etc...  És una bona idea. El paisatge mai falla en aquests racons de Girona i aquest vídeo ho demostra.

Canvi Climàtic

Fins que no en passi alguna de grossa no hi haurà accions reals per fer canvis seriosos en tot això del canvi climàtic. L'acord o no acord de París reflecteix que el món mira amb resignació els impactes que suposaran els estralls climàtics que aniran venint als propers anys. Estem en un món que considera molt més important els diners i les polítiques geoeconòmiques que la casa general on vivim tots. Llegeixo a la premsa que la paraula més utilitzada en l'acord de París és "s'hauria" i per tant no hi ha res que obligui als estats signants a fer canvis. Aquests vindran de cop, quan algun aspecte essencial de la vida estigui seriosament en perill.
Penjo unes imatges del col·lapse d'una glacera a Groenlàndia que varen ser filmades per l'equip que capitaneja James Balog i emeses per les televisions de tot el món. El passat dissabte al Canal 33 de TVC varen passar el reportatge "Perseguint glaceres". No sé si calen massa explicacions, les imatges ass…

Ajuntament de Girona, decisions estranyes

Fa dos anys que l'empresa Setex-Aparki, S.A. gestiona la zona blava i verda de la ciutat de Girona. Va guanyar un concurs de manera -des del meu punt de vista- estranya i força inexplicable. Tot això en el mateix moment que el govern de la ciutat de Girona presumia de treballar de forma conjunta i responsable amb el tercer sector. Cal recordar que abans, aquest servei, el gestionava MIFAS a través d'un Centre Especial de Treball, denominat Giropark, S.A; empresa que és el 100 per 100 de la Fundació MIFAS. Aquí no explicaré què fa la Fundació MIFAS i el servei que presta a Girona, tothom coneix la seva feina i la reconeix com a molt important.
Tot això ho escric, perquè l'Ajuntament de Girona anuncia que vol municipalitzar les zones blaves i verdes, després que l'empresa que ho gestiona actualment no doni compliment a no sé quin requisit; sembla que hi ha diferències en els processos d'amortització de maquinària i que l'Ajuntament no autoritza la pròrroga que e…

L'experiment de la Fundació Adecco

En aquest vídeo de la Fundació Adecco podem veure-hi la cara que fan els candidats en una entrevista de treball feta per persones amb discapacitat. Les reaccions són diverses, però en general són positives i reaccionen sorpresos pel paper que fa la Secretaria dels suposats caps. És un bon experiment, el fa públic aquesta Fundació, el passat 3 de desembre, aprofitant que era el dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. En Joan Pahisa n'és un dels màxims protagonistes. Fa un paper que és fàcil per ell. En Joan dirigeix diversos projectes, alguns d'importants. És evident que no podem jutjar a la gent pel seu aspecte físic. En el nostre sector tenim gent preparada, gent de primera i per tant s'ha de treballar fort per la seva integració laboral i social.

50 anys del Guttmann amb Blaumut

Un Lipdub del Guttmann amb música de Blaumut amb música d'ells (Pa amb oli i Sal) adaptada pel seu 50è Aniversari. Hi surt gairebé tothom, personal mèdic, administratiu, de serveis, pacients, usuaris, etc... Està francament bé. És original, optimista, ben fet, ràpid i surt un grapat de gent guapa. Els de Blaumut no només canten, sinó que també són al mig del vídeo i de tot el sarau que han gravat. Em sembla que s'ho varen passar molt bé, fent-lo. Us el penjo perquè el compartiu també. Moltes felicitats al Guttmann i també a la gent de Blaumut per estar al costat del gremi.

Woody Allen i una escena de superació (Dia de la Discapacitat)

En Woody Allen va fer ahir 80 anys. Felicitats i que en faci molts més. Sóc un seguidor incondicional, però també he d'aclarir que ho sóc de les primeres etapes. No m'acaben de fer el pes les darreres, les que són més comercials, tot i que hi ha alguna excepció. Trobo a través de YouTube aquesta escena de "Dies de Ràdio" que és una pel·lícula divertida, irònica i entranyable. En aquest cas ens parla d'un jugador i la superació personal. La penjo aprofitant el dia Internacional de la Discapacitat que és avui 3 de desembre. És un dia que serveix per parlar del gremi del qual formo part, però poca cosa més. En una diada com la d'avui, fins i tot parlarà la Neus Munté, que és la Vicepresidenta "social" de la Generalitat de Catalunya i ens explicarà les meravelles que fa des del seu Departament i  ho farà la mar de convençuda. Mentrestant el gremi i els que el formem no hem avançat en res, ni el darrer any ni tampoc el darrer lustre. Som els grans perde…

Gossos amb cadira

Una de gossos i gosses amb cadira de rodes. Vídeo registrar per l'Associació animalista "Libera" que treballen per la dignitat dels animals. De tots, també dels que sovint queden fora de combat per caminar malament. Uns estris fan de cadira de rodes i gairebé tenen una mobilitat normal. En tot cas, no sembla que tinguin massa diferències. Hem d'aprendre'n dels animals en molts casos, aquest és un cas i a més divertit. Per cert, aquest tipus d'estris són un negoci nou que tampoc cal perdre de vista, pels que tenen ganes de tirar endavant noves idees. Fent un cop de Google, vaig veure que aquest sector es comença a moure molt bé a diferents països.

Rampes mal fetes

Bona obra, però mala rampa. Aquest graó petit és mortal. És inútil, no serveix de massa res. Una veritable llàstima, perquè segur que l'han pagada per bona i no ho és. Fotografia feta ahir al capvespre a Girona, al capdavall del Carrer Sant Joan Baptista de la Salle, cantonada amb la Rutlla. La botiga interessant, poder-hi entrar, un risc. Baixar-la bé -parlo de mi- però pujar-la és de mal fer. Tampoc entenc com l'Ajuntament de Girona l'ha donada per bona, no digui res. No sé perquè no varen trucar a  gent -que n'hi ha- que saben d'aquestes coses.

Xina, el país del nostre fum

Reunió a París per tractar el canvi climàtic. Molt de sarau, però no massa res. Al mateix temps els habitants de Pequín estan sota els efectes del fum que barrejat amb boira és mortal. No sabem que passarà a la convenció de París, ni tampoc que dirà finalment la Xina, que vol créixer i repartir la riquesa (sic). Els xinesos són els que més fum fan, però el fan perquè occident hem decidit subcontractar això de la contaminació, i així els problemes són més lluny. El canvi climàtic és un fet i perjudica a tot el planeta. Les imatges de la capital xinesa d'avui mateix són gairebé patètiques, però crec que no provocaran que els seus dirigents es comprometin a canviar les coses.

Diners de plàstic

Justament aquesta setmana el Banc Central Europeu ha tret el nou bitllet de 20 euros. Ho va fer el passat dimecres 25 de novembre. Encara no n'he vist cap i crec que cada cop serà més difícil veure'n algun. Hi ha una nova tendència interessant de pagar-ho tot a partir de les targetes de dèbit i crèdit i pel sistema del contactless, és a dir, passant només la targeta i sense marcar cap PIN sempre i quan la quantitat a pagar sigui inferior als justament 20 euros. Aquest sistema substitueix de manera clara i directa al diner en efectiu i també serveix per evitar -intentar-ho, al menys- l'elevat frau fiscal existent a casa nostra.  Hi ha països de la Unió Europea que aquest sistema de pagament està molt desenvolupat, França n'és un exemple, però especialment Suècia i la resta de països nòrdics. Entenc que existeixi una certa resistència, però si volem ser seriosos i socialment responsables hauríem de potenciar aquestes eines. La foto és d'una màquina de begudes en una…

Una mica de Pedrera

Em conviden a una petita obra de Teatre a la Pedrera, un musical que en parla i és divertit. El dissabte i el diumenge feien les darreres funcions. Quan sortia vaig veure el pati d'aquest singular edifici de Barcelona, que és de 1909 i el vaig retratar gairebé sense voler, amb presses. Fa gràcia que la societat barcelonina d'aquell temps no els agradés gens ni mica aquest espai, avui Patrimoni de la Humanitat, com gairebé tot el que va fer Antoni Gaudí, un geni reconegut a tot el món. De fet, és sense saber-ho el màxim impulsor d'aquesta Barcelona moderna i de caràcter internacional, també de la revolució turística que això suposa. La Pedrera (la Casa Milà) té encants en tots els seus racons, cal fer-hi una visita amb qualsevol excusa, és un edifici que cal veure'l en directe.

Benestar amb peatges

M'arriben noticies que m'expliquen alguns companys i que estan relacionades amb el copagament d'alguns serveis bàsics per a persones amb discapacitat física. Sembla que l'administració de la Generalitat de Catalunya obliga a practicar el copagament de forma desmesurada a persones afectades que tenen uns mínims estalvis o el patrimoni bàsic que pot tindre qualsevol ciutadà que hagi tingut família. Personalment no espero res de bo dels responsables del Departament de Benestar i Família dirigit per la Vicepresidenta Neus Munté, una persona que ha demostrat la seva total incapacitat per dirigir la política social d'aquest país. 
A més de sotmetre a copagaments a persones que gairebé no disposen de recursos, s'obliga a les entitats a fer el paper de "cobradores del frac", un fet insòlit que el tercer sector haurà de practicar si vol sobreviure a les escanyades econòmiques que fa el mateix Departament. La veritat és que no sé si sortiria més a compte que l…

The Hunt, BBC Earth

La TV pública britànica és el model a seguir. Disposen d'un canal que treballa de forma exclusiva amb els temes relacionats amb el planeta, la seva vida animal i la natura. No cal dir que ho exporta absolutament tot. Gairebé totes les televisions del món compren aquests documentals a la BBC que és un canal que els britànics paguen amb els seus impostos i també amb una quota anual per cada aparell de televisió que es compra. La quota política dins la BBC és molt escasa i està considerada una de les joies de la corona. Una mica d'enveja. The Hunt, "la caça" és el tros que penjo i podeu veure el tipus de feina que fan, impressionant.

Novembre estrany

Una retratada a les afores de Girona, envoltada de zones verdes, boscos i deveses. Fotografia feta cap al tard, aquesta passada setmana. Aquest novembre és climàticament estrany. Ha fet molt bon temps i tot just aquest dissabte i diumenge s'anuncia fred, que enguany va endarrerit. Recordo que abans en temps de Fires, és a dir, fa un mes, baixàvem a Girona abrigats fins a dalt. No sé si això és bona senyal, més aviat diria que tot el contrari. A les properes setmanes ha de començar a París la reunió sobre el canvi climàtic i haurem d'estar molt pendents de el que discuteixin i aprovin. Penso que s'haurien de decidir alguns canvis de cultura que ens afectaran a tots i a tot arreu, seriosament.

Skydive, colaborar volant

Aquesta empresa que té les seves instal·lacions a l'aeròdrom de Castelló d'Empúries (Empuriabrava) col·labora amb MIFAS de forma directe, dedicant una part del que paguen els clients que es volen tirar des de les seves avionetes. És una forma de ser-hi i de fer tot això que ara se'n diu Responsabilitat Social Coorporativa. Un exemple que d'altres podrien seguir sense cap mena de problemes i que al tercer sector li aniria molt bé. A veure si hi ha més empreses que s'animen a fer-hi alguna cosa. Felicitats per Skydive Empuriabrava i també a la gent de MIFAS que sap estar allà on cal.

Agen i Auch

Unes quantes fotografies de fa un parell de setmanes a França, a la regió de Midi i també a l'Aquitània, a les ciutats d'Agen i d'Auch, properes totes dues a Tolouse i que representen molt bé les capitals petites del país del costat. Occitanes però molt franceses. Són ciutats on hi ha una bona qualitat de vida, tranquil·les, sense grans saraus, pràcticament desconegudes fora de França. Anar-hi a la tardor també és garantia de trobar-hi un bon paisatge. El Midi francès sempre és elegant i de bon fer pels turistes que van sense cap planificació, com és el meu cas. Són llocs per fer-hi escapades sense maldecaps. Les de dalt són d'Agen i les de sota d'Auch, segurament més turística i eixerida.

Montain Handbikers

Unes imatges interessants de handbikers, ciclistes amb discapacitat que pedalen a mà. No totes les persones amb discapacitat poden fer aquest esport, cal tenir molta força (tampoc els que no tenen discapacitat). Hi ha exercicis que són difícils, però possibles. Aquí a prop, tenim les pistes de la Molina que durant els mesos d'estiu també s'hi pot fer un circuït d'aquest tipus, patrocinat per la mateixa gent que porta l'estació d'esquí i per Plan&Train. Feu-hi un cop d'ull, us agradarà.

Pinetells

Fotografia d'uns pinetells en una botiga propera a casa meva. En aquest país la tardor porta a la gent als boscos, a caçar bolets, tot i que a Girona ciutat la gent els busca. Els de la Garrotxa els cacem, encara que jo no faig ni una cosa ni l'altra. M'agrada especialment l'olor que fan i a l'hora de menjar-los ho faig sense massa complicacions, és a dir, amb molt poques coses. A la botiga anaven a uns 30 euros el quilo, una mica car, encara que admeto que per menjar-ne no en calen tants. Suposo que a mida que passin els dies la boletada baixarà una mica de preu i no faran mal a ningú.

Novembre a les Planes d'Hostoles

Res d'especial, plovia, -va fer-ho tot el dia- a les Planes d'Hostoles, ahir, el primer dilluns de novembre d'enguany. M'arribo fins al capdavall del poble, on hi ha un espai verd (fa gràcia que a les Planes tinguin zones verdes) per veure els colors d'aquesta tardor que va amb bon guió, de tardor autèntica. Faig aquestes fotos amb el mòbil i me'n torno cap a Girona, després d'haver vist la família. La verdor brillant domina la Vall d'Hostoles i totes les comarques gironines, cap a la Garrotxa i el Ripollès la cosa té un encant especial.

Un piano públic

A l'estació del tren de Agen (Aquitane-França) hi ha un piano a disposició del públic, per qui vulgui tocar-lo amb més o menys gràcia. Està al costat de les màquines aquestes de begudes i cafès que hi ha a totes les estacions franceses i d'aquí també. No ho havia vist mai encara, de tot s'aprèn. No sé si el model és exportable a d'altres llocs, potser a Girona tindria èxit, tot i que segurament aquí hi hauria un gran sarau per saber qui ha de posar-lo. Els pianos són una qüestió d'estat, o els porta directament la Generalitat de Catalunya? En cas de ser de l'estat, el piano seria d'ADIF, de RENFE, o potser de Ferrocarrils de la Generalitat que a Catalunya que són els responsables de rodalies? El piano seria competència del Departament de Cultura o de Presidència? - S'hauria signat un conveni amb el Palau de la Música Catalana o amb l'Orfeó de Montserrat? - Són preguntes complicades que en alguns països no es plantegen. El cas és que a Agen tenen pi…

50 anys de l'Institut Guttmann

Aquest any, la família de l'Institut Guttmann fa 50 anys. No és un aniversari qualsevol, és un aconteixament de primera magnitud. Aquesta institució és un referent per a les persones amb dis capacitat física de Catalunya, també d'Espanya i ho és de forma molt exitosa en el context internacional, on s'ha anat obrint camí en els darrers anys. El Guttmann, com diem aquí, no només és un hospital, és també l'epicentre d'atenció i d'investigació dels traumatismes per paraplegia, ara a més, és un lloc on treballen fort per ajudar a tractar i determinar un grapat de malalties noves que requereixen atenció específica. L'Institut Guttmann ha debatut aquesta darrera setmana sobre l'estat de la qüestió. Han estat unes jornades que finalment no he pogut assitir-hi, però convindrà fer-se amb la documentació de tots els temes que allà s'hi hauran tractat. El futur del Guttmann és essencial per les persones amb discapacitat a Catalunya i m'interessa especialmen…

Retrobats

La Sílvia i en Dani venen de lluny. Són de Buenos Aires i fa uns dies que han estat de vacances per Espanya. Els agradat molt tot el que han vist, però han quedat llampats quan han descobert Barcelona. Jo sabia que aquí jo m'agradaria, va dir-me ella, però m'encanta. Sembla que la capital catalana els ha enganxat, com gairebé tots els estrangers que ens visiten. Jo a ells, els conec des de 2007 quan vàrem coincidir en una viatge a Israel. Després de passejar-nos uns dies per lliure a la ciutat de Jerusalem vàrem fer una ruta compartida per tot el país, amb d'altres argentins i brasilers d'origen hebreu. Va ser un viatge especial, divertit i amb moments seriosos i de gran respecte. En Dani i la Sílvia han estat aquí, m'han trucat perquè baixés a Barcelona a veure'ls i retrobar-nos. Ha estat una alegria i hem quedat que això s'ha de fer més sovint, ara tocaria fer-ho a l'Argentina. Haurem d'anar-hi.

El moment de Blaumut

Aquest grup està de moda, no és estrany. Fan una música que complau molt. S'està bé escoltant a Blaumut i no només en el seu darrer treball que s'anomena "El primer arbre del bosc, ja cuinaven molt bé la feina que feien. He trobat aquest vídeo de Ràdio Arenys tocant "de moment" i res, dir-vos que si el tasteu per primera vegada el tornareu a escoltar; per la lletra, per la melodia i per la percussió que hi posen, barrejada amb instruments de corda. Algun secret deuen tenir aquesta gent, esperem que tinguin una magnífica carrera musical.

Bona música en un anunci

De vegades el millor de la televisió són els anuncis que hi fan. Avui, mirant els de 8tv i després d'un debat avorrit i monotemàtic han obert la publicitat durant quatre o cinc minuts. Hi ha sortit un anunci del Renault Kadjar, amb bona música, -del cotxe no puc donar-ne detalls- però la banda sonora d'aquesta propaganda m'agradat i l'he buscada. És cosa de dues germanes sueques que una canta i l'altra toca i fa els cors. Es diuen First Aid Kit i el tema tocat porta el nom de My Silver Linning. He llegit que el cotxe gasta poc i està fet a la factoria de la marca francesa a les terres castellanes de Palència, o sigui que perfecte.

Botigues maques, però difícils d'entrar-hi

Dues botigues amb encant al centre de Girona, just al Barri Vell de la ciutat, a peu del carrer Ballesteries i Ciutadans. Molt maques però difícils d'entrar-hi, perquè no són accessibles. Tampoc tenen cap mena de trampa (altres portes) per poder-hi accedir. Una llàstima perquè hagués picat alguna cosa. Són botigues amb estructura antiga, però obertes de fa poc i per tant no han tingut cap excusa per millorar les entrades. És difícil això aquí, no s'acaba d'entendre que la gent que tenim un caminar malament o anem amb rodes podem portar cartera i gastar diners. Suposo que arribarà un dia que totes aquestes coses seran més senzilles, però fa de mal dir.

Merlí de Tvc

La pública catalana TV3 ens ofereix els dilluns al vespre una sèrie interessant, anomenada Merlí. No puc pas dir que sigui expert en sèries, més aviat tot el contrari, no sóc capaç de seguir-ne cap. Merlí és l'excepció, fins ara l'he seguit, especialment a través de Youtube; TVC ha penjat tots els capítols emesos fins ara. Merlí és un professor de filosofia poc convencional que fa classes en un institut de secundària de Barcelona; és pocasolta, una mica groller, divertit, arriscat, àcrata i poc donat a seguir normes i protocols. Crec que és una sèrie per gent gran i adolescents, molt ben interpretada per tota la gent que hi treballa i una bona aposta de qualitat per part de TV3. N'he llegit algunes crítiques i gairebé totes en parlen bé. Us penjo la capçalera que també és ben original.

Girona, aiguats de l'any 1940

Farà 75 anys dels aiguats de Girona, i a través del CRDI de l'Ajuntament de Girona trobo aquest petit documental, sense so, però amb imatges clares de què va passar aquell any, elaborat per Antoni Varés. A través del Diari de Girona i d'un article publicat aquest diumenge, he pogut saber que en pocs dies varen caure 2.000 litres per metre quadrat. En tot cas, la gent gran encara en parla i ens expliquen com recorden aquells fets i les conseqüències, quan tot just feia un any que s'havia acabat la Guerra Civil Espanyola. L'aigua i Girona sempre han anat mal acompanyades i part de les solucions varen arribar molts anys més tard. Bona feina de la gent de l'arxiu de Girona, són imatges que cal tenir present.

Nous conceptes bancaris

Interessant entrar a l'oficina 0002 de la Caixa, o sigui Caixabank, a l'antiga seu central de les comarques gironines, -ara no hi ha delegació a Girona i les oficines d'aquí pengen operativament a Manresa- per la reforma que han fet i pel concepte que estan utilitzant els seus responsables. Tota la banca algun dia serà així. L'oficina és còmode, moderna, senzilla i minimalista. Hi ha ofertes d'alguns productes a mà i espais pensats per utilitzar les noves tecnologies. Obren fins a les 19,45 els dies laborables. També hi ha caixers automàtics, els darrers i més moderns que Caixabank té en servei. L'accessibilitat està molt cuidada. 
Després de la fregida bancària d'aquest país -crisi i corrupció- calen noves solucions i l'aposta que ha fet Caixabank és un exemple que no cal perdre de vista. La competència més directa de moment no ha entrat en aquesta dinàmica, de fet, no ha entrat ni tant sols en resoldre l'accessibilitat de les seves oficines. En l…

Desaparició de les cabines telefòniques

L'any 1972 el director i guionista espanyol Antonio Mercero, va revolucionar la televisió pública i única en aquells moments, TVE, amb un telefilm dedicat a les cabines telefòniques. L'endemà de la seva emissió la gent mirava de reüll aquestes andròmines que estaven a tots els carrers del país. Bé, no pas tots, perquè a les Planes d'Hostoles, per exemple, no va arribar fins el maig de 1980, paral·lelament amb l'arribada del servei telefònic automàtic. Faig aquest post, a propòsit de les notícies que llegeixo. Sembla que el proper any 2016 s'acaba el plaç de la Llei que obligava a donar servei telefònic públic en els carrers, i això fa pensar que les cabines telefòniques que avui encara són vigents tenen els dies comptats. S'hauran de retratar abans de que desapareguin per tenir-ne un record. 
L'arribada de les noves tecnologies, de la telefonia mòbil de forma massiva i gairebé obligatòria, condemna a les cabines a passar a millor vida. L'Antonio Mercer…

Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa

Vaig a veure el nou Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa. Hi faig una passada per fora i una mica per dins, fins a Consultes Externes i la Cafeteria. És un edifici important, segurament el més important de la Garrotxa en dècades. Un equipament que brilla enmig de la natura, en un racó del Pla de Dalt, una barri residencial de la capital garrotxina. És lluminós, fàcil i pràctic. El metges i la resta del personal estan contents. Ara cal donar-li funcions, que estigui a l'alçada de la població que ha de donar servei. La Garrotxa té un Hospital que es mereix. Per cert, a l'entrada hi ha una botigueta que està gestionada pel grup MIFAS. Felicitats a tota la comarca i també a MIFAS per ser-hi a la seva manera.

Carretera de tardor

La GI-531 és una carretera estreta i dolenta, especialment si l'usuari té pressa, en cas contrari, és a dir, si hi ha ganes d'anar-hi a poc a poc i amb ganes de tafanejar una mica, és perfecta. Uneix les Planes d'Hostoles amb Girona, passant per la Vall de Llémena, Canet d'Adri i Sant Gregori. Fer-ho aquests dies té l'encant dels colors i de la tardor que està aterrant, enguany més que mai. Poso un parell de fotografies fetes al terme municipal de Sant Aniol de Finestres, encara Garrotxa, però a punt d'entrar al Gironès. Feu-la lentament.

Ruth Vela, campiones del Món

Un parell de fotografies de les moltes que hi ha de les noves Campiones del Món de Kangoo, títol aconseguit a Sofia fa un parell de setmanes. Són les companyes del gimnàs, encapçalades per les sempre brillants Ruth Vela i Ester García. El premi és ben merescut, s'ho havien preparat molt, setmanes abans i l'espectacle va triomfar, com era lògic. En el Facebook del Ruth Vela Fitness hi ha més fotografies i vídeos, podeu entrar-hi que us agradarà.

Barcelona, sempre

Barcelona tot l'any. Aquest cap de setmana estava plena de turistes, jo diria que això ja passa tot l'any, és una ciutat que està de moda i val la pena aprofitar-ho. Hi ha un grapat de llocs per veure i després hi ha platja que a qualsevol hora és bona. Us penjo un parell d'imatges d'ahir al capvespre a ran de mar. Hi havia molta gent, caminant, corrents, en bicicleta, en cadira de rodes i tota mena d'andròmines que portessin rodes. Barcelona té un model econòmic i turístic que segurament cal afinar, però ja els agradaria a moltes ciutats del món tenir tanta gent als seus carrers. Per cert, la ciutat és pionera des de 1992 com a model per a gent amb mobilitat reduïda.