Ves al contingut principal

A vuit mesos vista

No crec que sigui una bona noticia que les properes eleccions al Parlament de Catalunya siguin el 27 de setembre de 2015, i a més que la data escollida sigui feta pública 8 mesos abans que es celebrin. Jo aquesta jugada del President Mas no la veig, o millor dit, la veig únicament com una maniobra personal d'Artur Mas que no té cap perspectiva catalana, només la dels seus interessos i la del partit que representa. Crec que en tot aquest procés ha enredat al dirigent d'Esquerra i ha entabanat a les organitzacions socials que volen la independència per la via ràpida, posició -per cert- ben legítima i que jo aquí no entro a discutir. No obstant això, veig que costarà molt passar tants mesos de campanya electoral i tota la matraca que això comportarà, que tindria una importància relativa si no estiguéssim enmig d'una crisi econòmica de grans dimensions que afecta a molta gent i a gairebé totes les empreses del país. Pel meu parer, aquestes s'haurien d'haver fet ara, a curt termini, en qüestió de setmanes, o bé el govern i el seu president al capdavant haurien d'acabar la legislatura tal i com toca. 

La foto que penjo es la que va sortir a tots els diaris i mitjans fa uns dies i hi ha veritables riuades de tinta que ho celebren i d'altres que ho posen en discussió. En aquell instant, el President Mas va fer una roda de premsa en la que va anunciar que el govern tindria un programa de treball que potenciaria les polítiques socials. Vaig poder-ho escoltar en directe i em va semblar increïble i del tot impresentable. Artur Mas té el govern de Catalunya aturat, en punt mort i les úniques polítiques que activarà seran les de política exterior -ja han anunciat noves ambaixades- i d'altres que li permetin arribar amb tota la propaganda possible al 27 de setembre. No crec que tingui cap interès en les polítiques socials; fins ara han aconseguit desmuntar una part significativa dels serveis sanitaris i també tenen emmudit al tercer sector català, asfixiat econòmicament i ben carregat de responsabilitats de gestió de serveis. Aquesta estratègia del President pot costar molt cara al ciutadans de Catalunya, especialment als més febles, però també tota aquella gent que vol viure en un país normal i corrent, on hi hagi estabilitat i seriositat. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.