Ves al contingut principal

Barceloneta a l'hivern





Fotos d'avui diumenge a la Barceloneta, barri que està a ran de mar a la ciutat de Barcelona. El dia ha estat variable en el temps, però estava ple de gent que hi feia tombs. És un lloc agradable per passar-hi una estona, dinar-hi i mirar el mar i els vaixells que s'acumulen davant la bocana del port, esperant que el pràctic hi vagi per entrar-los al Port de Barcelona que cada vegada és més gran. Aquest barri té un cert encant, però viure-hi ha de ser diferent que passar-hi una estona.

Al capdavall del barri han fet un Hotel que marca l'Skyline de la ciutat de Barcelona, el Wela Hotel que he comptat que tenia gairebé una trentena de plantes. En els peus del gran hotel hi ha una plaça que la gent hi patina i s'hi passeja amb tota mena d'artefactes que portin rodes. Té el seu encant i quan faci més bon temps ha d'haver-hi més concurrència. He vist el carrer del Mar, epicentre de la novel·la que ara mateix estic llegint, Memòria d'uns Ulls pintats, de Lluís Llach. M'ha fet gràcia retratar-ho. El barri té un encant especial, però necessita una acció imminent si no volem que quedi més degradat del que sembla que està. Valdria la pena fer-hi alguna cosa, crec que Barcelona ho pot fer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…