Ves al contingut principal

Ple de l'Ajuntament de Girona del mes de gener 2015


Sessió ordinària del Ple Municipal de l'Ajuntament de Girona del mes de gener de 2015, per tant primera reunió de l'any i una de les darreres d'aquesta legislatura que s'acabarà el mes de maig. El nostre grup municipal, format per Pia Bosch, Xavier Amores, Àngel Quintana, Meli Barbero i un servidor vàrem defensar una moció que demana a la Generalitat un pla d'inversions clar per l'Hospital Trueta, projecte que el govern de la ciutat de Girona, governat per Carles Puigdemont no ha defensat amb massa contundència. Hi ha un grapat de compromisos pendents que de moment no surten enlloc -Pressupostos de la Generalitat- situació que preocupa. La nostra moció va ser aprovada amb els vots de la totalitat dels regidors no adscrits, també amb el suport del Partit Popular, Partit Socialista, la CUP i ICV. Convergència i Unió va votar-hi en contra. 

La fotografia que penjo correspon al moment que Pia Bosch va defensar la moció. En l'apartat de precs i preguntes vaig demanar que s'informés al Ple sobre el cost que havia tingut la transmissió per part de TV3 de la cabal gata de reis el passat 5 de gener. L'alcalde fent gala del seu domini publicitari no va contestar i va dir que havia estat una magnífica ocasió per la ciutat. No ho dubto, però al meu grup i a mi ens agradaria saber quants diners públics va pagar l'Ajuntament de Girona a TV3 o a la productora que va transmetre l'esdeveniment. Quan diguin alguna cosa, si ho fan, ja ho explicaré. També vaig fer un precs a l'alcalde -el segon- sobre la situació que viuen les persones discapacitades de Girona i de la resta de Catalunya que estan atesos en residències i els pocs diners de butxaca que els deixa una nova normativa del Departament de Benestar i Família. La resposta de Puigdemont va ser que no apreciava els recursos que l'Ajuntament dedica a les persones desfavorides, fugint d'estudi de la resposta que jo esperava. Us penjo, com és habitual el vídeo de la sessió sencera i vosaltres mateixos podreu veure tot allò que va dir-se.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.