Ves al contingut principal

El desconsorci


Aquesta foto és d'un tram d'AVE entre Medina i la Meca (Aràbia Saudita) que s'està construint en aquests moments i que un consorci espanyol n'és l'adjudicatari. Llegeixo amb atenció a la versió digital del diari EL PAÍS que la direcció i la planificació del projecte té molts problemes i sembla que el Ministre d'Obres Públiques d'aquell país ja ha fet diverses advertències i a més de forma bastant seriosa, fet que posa en dubte la capacitat dels espanyols per resoldre un projecte que costa 6.700 milions d'Euros.

Dins d'aquest sarau d'empreses n'hi ha dues que són públiques i especialment conegudes pels gironins; ADIF i RENFE, les mateixes que també tenen i mantenen a la ciutat de Girona en una situació que tampoc acaben de resoldre. A diferència de l'Aràbia Saudita, a Girona no s'han agafat mai seriosament els avisos dels seus ciutadans; ja fa vuit anys que les obres aixafen un part de la trama urbana de Girona i s'han produït desenes de reunions amb ADIF i el Ministeri de Foment (que és la propietària de l'empresa) que han servit per despatxar compromisos que mai s'han completat, ni en fets ni tampoc en calendaris. 

Pel que llegeixo en el reportatge del diari EL PAÍS, el Ministre Saudita ha donant senyals de cansament amb les empreses espanyoles -que són una dotzena- i aquestes amb les dues públiques al capdavant s'hi juguen la coneguda marca Espanya. Aprofito per dir que no sé què hi fan empreses públiques venent trens d'alta velocitat a l'estranger, això hauria de ser cosa d'empreses que sàpiguen treballar i que tinguin un punt de seriositat i lògicament no hi hagi polítics pel mig. Per altra banda no estaria malament que la marca Espanya acabés les obres de Girona i recuperés el prestigi que en el nostre cas han perdut totalment. Amb tota seguretat resoldran primer,  de ben segur, els problemes de la línia Medina-la Meca que el seguit de forats i despropòsits de casa nostra. En certa manera és perquè això ho tolerem així, ens hi tenen acostumats per dir-ho d'alguna manera. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.