Ves al contingut principal

Varufakis

És evident que el problema grec no té les conseqüències que tenia el tema fa uns mesos; bàsicament perquè el deute ja no és privat, és  institucional, o sigui al Banc Central Europeu, al Fons Monetari Internacional i la Unió Europea, és a dir, si no paguen els afectats no són directament els ciutadans, ho són les institucions financeres europees i d'altres de caràcter global. De fet, aquest deute no existeix materialment, és només un deute númeric que els grecs en els seus moments varen fer efectiu i se'l varen gastar en el que sigui, malgastar en alguns casos, igual que aquí i en molts altres llocs.

Entenc la postura de les institucions financeres, més que tot perquè la campanya grega ha estat una mica temerària i més o menys han dit que lligarien els gossos amb llonganisses. S'ha de ser seriós, però també s'ha de tenir present que la caiguda de Grècia no seria un gest que la resta d'europeus veuríem amb bons ulls. Penso que la majoria de la població d'aquesta Unió vol que Grècia i els altres paguin els seus deutes, tal i com ha de ser, però seria inadmisible que un problema que té una solució política acabés amb una indigència nacional grega, sense comptar amb els altres efectes que podria tenir aquesta possible caiguda, encara que només sigui el 2 per cent de l'economia del conjunt total. 

En Varufakis és un expert en pòquer, això he llegit. No sé si un jugador de cartes és el perfil més adequat per negociar mega-condicions econòmiques d'un país. De fet, en política s'estan veient altres fenòmens gairebé paranormals i el paisatge té perspectiva de que aquesta classe de polítiques i de polítics entraran en escena els propers mesos. No ho sé, ja ho anirem veient. En qualsevol cas, ara mateix el que interessa és que Grècia vagi endavant i és responsabilitat de la Unió Europea que això sigui possible, per lleialtat, i perquè una Unió ha de ser per ajudar-se uns als altres. A totes les bandes, una mica de sentit comú. Estaria bé.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.