Vés al contingut principal

Impagaments del Govern, article de EL PAÍS


Article íntegre publicat aquesta setmana al diari EL PAÍS, en versió paper i també digital. La noticia ha estat vista per la web catalana d'aquest diari i també l'edició espanyola. És interessant i molt greu que just en el mes d'abril d'aquest 2015 estiguem així.

Albert Carbonell és el president de MIFAS, un grup privat que ofereix serveis assistencials a 170 persones amb discapacitat física i acompanyament en la inserció laboral a Girona. Al seu calaix hi ha factures de subvencions per valor de 642.000 euros que la Generalitat no li ha abonat entre el 2011 i el 2014. “Només en els interessos que hem de pagar als bancs per les pòlisses i els avanços per quadrar comptes ens gastem 27.000 euros a l'any. Amb això pagaríem una plaça de cuidador”, explica Carbonell.
Es tracta d'una situació a la qual s'ha hagut d'acostumar el tercer sector. De fet, el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi) va denunciar ahir que des del 2011 la Generalitat deu 82 milions d'euros en subvencions. La meitat, assegura l'entitat, corresponen al Departament de Benestar Social. Els altres 38,6 milions els deuen Empresa i Ocupació. Ensenyament, Salut, Justícia i Presidència també tenen comptes menors pendents. El càlcul de Cocarmi s'ha fet amb la informació recol·lectada per les deu federacions que formen el comitè.
La Generalitat, malgrat això, té uns comptes diferents. Des de Benestar Social i Empresa i Ocupació informen que el deute acreditat és molt menor. El primer departament el xifra en 21 milions d'euros; el segon, en 5,6 milions; el 31% del que denuncien les entitats.
Independentment de la xifra, aquest deute històric “està tenint com a conseqüència una reducció del servei, la pèrdua de qualitat i l'augment de les llistes d'espera. En definitiva, un creixent risc d'exclusió social i laboral de les persones amb discapacitat”, assegura Antonio Guillén, president de Cocarmi. “Els avenços aconseguits en les últimes dècades en el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat, després de moltes lluites, s'estan diluint”, es va queixar Guillén.
Del deute de MIFAS, 304.000 euros corresponen a Benestar Social, la resta, a Empresa i Ocupació. El president de MIFAS posa èmfasi en què es deuen la transferència de programes que estan a punt de finalitzar. Aquest és el cas del Programa d'Orientació i Acompanyament a la Inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental (POIN). Aquesta iniciativa va començar el juliol de l'any passat i s'acaba el pròxim mes de juny. “No hem rebut res per aquest concepte”, assegura Carbonell. Una portaveu d'Empresa i Ocupació va informar que a finals d'aquest mes es donaran tres milions a les entitats participants.
“Tenim bona relació amb els serveis territorials dels departaments, hi ha diàleg. Però la resposta sempre és la mateixa: no rebem els diners del Fons de Liquiditat Autonòmica. Entenem les dificultats, però l'única cosa que demanem és dates concretes de pagament per poder organitzar-nos”, explica Carbonell.
En diverses ocasions, els treballadors de l'entitat de Girona han cobrat amb 15 dies de retard. “De vegades s'han de fer malabarismes comptables per poder pagar. Tenim la sort de tenir un equip comprensiu, però on també hi ha drames domèstics”, es queixa Carbonell. En temes com els dinamitzadors –encarregats de les activitats lúdiques– ja s'ha passat les tisores.
Cocarmi demana “vies de finançament en condicions favorables i que la Generalitat assumeixi el cost financer derivat dels impagaments”. Buscar finançament bancari és cada vegada més difícil per a les entitats. “Els bancs no avancen diners per a subvencions de l'Administració, perquè argumenten que no hi ha una data de pagament clara. Els que sí que ho fan, la banca ètica, et cobren interessos del 5,5%”, diu Carbonell. Recórrer a l'Institut Català de Finances (ICF) tampoc és una opció. Aquesta entitat actua com un banc i sap que amb el Govern català “no hi ha una data certa de pagament”, explica un portaveu de l'institut. L'ICF sí que finança els concerts.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.