Ves al contingut principal

Impagaments del Govern, article de EL PAÍS


Article íntegre publicat aquesta setmana al diari EL PAÍS, en versió paper i també digital. La noticia ha estat vista per la web catalana d'aquest diari i també l'edició espanyola. És interessant i molt greu que just en el mes d'abril d'aquest 2015 estiguem així.

Albert Carbonell és el president de MIFAS, un grup privat que ofereix serveis assistencials a 170 persones amb discapacitat física i acompanyament en la inserció laboral a Girona. Al seu calaix hi ha factures de subvencions per valor de 642.000 euros que la Generalitat no li ha abonat entre el 2011 i el 2014. “Només en els interessos que hem de pagar als bancs per les pòlisses i els avanços per quadrar comptes ens gastem 27.000 euros a l'any. Amb això pagaríem una plaça de cuidador”, explica Carbonell.
Es tracta d'una situació a la qual s'ha hagut d'acostumar el tercer sector. De fet, el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi) va denunciar ahir que des del 2011 la Generalitat deu 82 milions d'euros en subvencions. La meitat, assegura l'entitat, corresponen al Departament de Benestar Social. Els altres 38,6 milions els deuen Empresa i Ocupació. Ensenyament, Salut, Justícia i Presidència també tenen comptes menors pendents. El càlcul de Cocarmi s'ha fet amb la informació recol·lectada per les deu federacions que formen el comitè.
La Generalitat, malgrat això, té uns comptes diferents. Des de Benestar Social i Empresa i Ocupació informen que el deute acreditat és molt menor. El primer departament el xifra en 21 milions d'euros; el segon, en 5,6 milions; el 31% del que denuncien les entitats.
Independentment de la xifra, aquest deute històric “està tenint com a conseqüència una reducció del servei, la pèrdua de qualitat i l'augment de les llistes d'espera. En definitiva, un creixent risc d'exclusió social i laboral de les persones amb discapacitat”, assegura Antonio Guillén, president de Cocarmi. “Els avenços aconseguits en les últimes dècades en el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat, després de moltes lluites, s'estan diluint”, es va queixar Guillén.
Del deute de MIFAS, 304.000 euros corresponen a Benestar Social, la resta, a Empresa i Ocupació. El president de MIFAS posa èmfasi en què es deuen la transferència de programes que estan a punt de finalitzar. Aquest és el cas del Programa d'Orientació i Acompanyament a la Inserció de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental (POIN). Aquesta iniciativa va començar el juliol de l'any passat i s'acaba el pròxim mes de juny. “No hem rebut res per aquest concepte”, assegura Carbonell. Una portaveu d'Empresa i Ocupació va informar que a finals d'aquest mes es donaran tres milions a les entitats participants.
“Tenim bona relació amb els serveis territorials dels departaments, hi ha diàleg. Però la resposta sempre és la mateixa: no rebem els diners del Fons de Liquiditat Autonòmica. Entenem les dificultats, però l'única cosa que demanem és dates concretes de pagament per poder organitzar-nos”, explica Carbonell.
En diverses ocasions, els treballadors de l'entitat de Girona han cobrat amb 15 dies de retard. “De vegades s'han de fer malabarismes comptables per poder pagar. Tenim la sort de tenir un equip comprensiu, però on també hi ha drames domèstics”, es queixa Carbonell. En temes com els dinamitzadors –encarregats de les activitats lúdiques– ja s'ha passat les tisores.
Cocarmi demana “vies de finançament en condicions favorables i que la Generalitat assumeixi el cost financer derivat dels impagaments”. Buscar finançament bancari és cada vegada més difícil per a les entitats. “Els bancs no avancen diners per a subvencions de l'Administració, perquè argumenten que no hi ha una data de pagament clara. Els que sí que ho fan, la banca ètica, et cobren interessos del 5,5%”, diu Carbonell. Recórrer a l'Institut Català de Finances (ICF) tampoc és una opció. Aquesta entitat actua com un banc i sap que amb el Govern català “no hi ha una data certa de pagament”, explica un portaveu de l'institut. L'ICF sí que finança els concerts.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…