Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2015

Barcelona sí, però Girona no

No parlo de futbol. Parlo de gent que fa turisme i són persones amb discapacitat. Barcelona està fent un gran esforç per ser pioners en aquest camp, ho ha sabut entendre molt bé i vol estar allà on toca. De fet l'Ajuntament de Barcelona ha editat i publicitat aquest vídeo per tal de promocionar aquest tipus de turisme que cada vegada atrau més gent. A Girona aquesta qüestió no ha entrat encara, bàsicament perquè els responsables d'aquestes promocions no s'ho creuen, no veuen que la nostra ciutat pugui ser un complement de Barcelona per visitar-la i fer l'esforç d'aplanar i modificar entrades d'alguns museus de la ciutat. És evident que això val diners, però s'haurà de fer igualment a la llarga. Com més aviat ens hi posem més ràpidament entendrem que el turisme accessible és una forma de fer negocis com qualsevol altra i ara no cal anar lluny per veure'n exemples, podem fer-ho a tocar, és a dir, a Barcelona.

Clint Eastwood, 85 anys

Avui en Clint Eastwood fa 85 anys (San Francisco, Califòrnia, 31 de maig de 1930) i els fa en plena forma. Aquest director, guionista, adaptador, compositor, actor i moltes coses més s'ha fet gran, però cada any ens permet poder veure les seves obres cinematogràfiques que continuen sent d'aquelles que valen la pena veure. Des del meu punt de vista té dues etapes clarament diferenciades, la d'actor gamberro que tira escupinyades i pren la justícia per la seva banda i el director que porta adaptacions literàries al cinema de forma elegant i majestuosa. Totes les etapes m'agraden, inclosa les comèdies que ha portat a la pantalla i que sempre han intentat portar un missatge de forma indirecta. En aquests moments és segurament el millor director de cinema que tenim. L'altra faceta important és el seu bon gust musical. Gairebé sempre banya les seves pel·lícules amb músiques clàssiques que d'alguna o altra manera ell hi té una participació. Que en facis molts més i q…

Girona després del 24-M

Bon paper d'ERC-Mes a Girona el passat 24 de maig a les eleccions municipals 2015. El govern de la ciutat de Girona tornarà a ser de Convergència i Unió que gestionarà l'Ajuntament amb 10 regidors, com fins ara. L'oposició ha quedat definida després que els ciutadans passessin per les urnes. Hi ha un càstig clar al PSC. Les divisions no venen massa bé i deixen tres regidors pel camí. Sap greu que això passi, però aquesta és la sentència dels votants que fa quatre anys varen permetre tenir-ne set. La gent d'ERC impulsada també per MES ha quedat com a segon grup a l'Ajuntament amb quatre regidors -el tercer d'aquesta llista és Pere Albertí de MES- i estic segur que faran molt bona feina. 
No sabem si la gent de Girona ha votat amb clau nacional o ho ha fet amb el pols dreta i esquerra. La participació ha estat semblant a la de fa quatre anys i crec que Girona vol tranquil·litat. Som una ciutat petita i la gent és coneguda, per tant no sé quines conclusions en fa…

Arquitectura i negocis

Al capdamunt de la Castellana de Madrid hi ha quatre Torres magnífiques que són el màxim exponent de l'especulació immobiliària i financera d'aquest país. Són de les més altes de la Unió Europea, només la primera medeix 250 metres d'alçada. Sempre m'han agradat els edificis d'aquest tipus, em semblen veritables obres d'arquitectura avançada, a més, aquestes quatre torres són elegants i modernes. Es varen començar l'any 2009 i l'any 2012 estaven acabades. Són la seu central de grans empreses espanyoles i estrangeres que operen des de Madrid com a capital financera i econòmica de l'estat amb el reforç polític necessari per tal de que altres ciutats no fessin aquest paper. He llegit també que els terrenys eren del Reial Madrid i que encara queda alguna cosa per construir, sempre i quan el nou Ajuntament de la capital i la seva nova alcaldessa ho permeti. Crec que aviat hi veurem més edificis, mani qui mani, perquè això dels negocis mou tot tipus de co…

Maig a la Vall d'Hostoles

Foto feta amb el mòbil per la meva germana Sílvia, aquesta tarda, a la carretera vella que uneix Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles. A prop del Castell d'Hostoles uns burros pasturen i gaudeixen de la verdor d'aquests dies. És un dia de reflexió i el millor que es podia fer era anar a fer un tomb amb molta tranquil·litat i deixar-se portar pel paisatge. Aquest racó de la Vall sempre té un encant especial, tot l'any, però el maig i el novembre els colors criden més.

Girar la truita, de Paco León

Paco León és un actor conegut per les seva presència a diverses sèries de televisió. No puc donar-ne massa detalls perquè no en segueixo cap, però també és un director de cinema i guionista. A través de Youtube he descobert que fa un parell d'anys va fer aquest curtmetratge que se'n diu "La Vuelta a la Tortilla" que és extraordinari. Us el penjo i vosaltres mateixos. Dura poquet i a partir d'algún moment és bastant previsible, però el missatge i tot plegat està molt bé.

IV.-La Girona de Puigdemont, una economia a la baixa

Des de l'inici de la crisi l'any 2007-2008 totes les ciutats han perdut molt. Girona també, no n'és cap excepció. Em refereixo a temes econòmics i a les diferències socials que aquestes situacions han anat creant per aquest camí que en diuen recuperació. Jo no veig que s'estigui entrant en un moment de recuperació econòmica, potser sí que algunes persones ho noten, però en termes generals jo diria que de moment aquest fet no passa més enllà de ser una mena de proclamació econòmica i electoralista.
L'alcalde Puigdemont ha informat a cada sessió del Ple de l'Ajuntament de Girona de com estava la xifra d'aturats a la ciutat, ho ha fet sempre després d'aprovar l'acta de la sessió anterior i a partir d'aquí poca cosa més. De fet, l'Ajuntament, a diferència d'altres països, no és l'administració responsable de gestionar les polítiques d'ocupació, tot i que té diversos programes per impulsar projectes que serveixen per reduir la taxa d…

Moments del darrer Ple

Moments retratats en el Ple d'ahir, el darrer de la Legislatura 2011-2015. La primera foto és de la darrera intervenció de la nostra portaveu, Pia Bosch, després que parléssim els regidors socialistes no adscrits. La Pia va fer un repàs del que ha estat aquesta legislatura i de l'actuació responsable del grup que ha estat format també per Xavier Amores, Àngel Quintana, Meli Barbero i un servidor.
La segona és d'una de les taules que utilitza la premsa. En aquest cas hi havia els redactors del Diari de Girona i del diari El Punt. La seva presència és important i han vingut a totes les reunions del plenari. La foto de mig està feta pel regidor Joan Alcalà que posteriorment va enviar-me-la. Després de la reunió d'ahir i per primera vegada vàrem anar a sopar tots plegats. No s'havia fet mai en aquesta legislatura, tot i que em comenten que abans era molt habitual fer-ho. En primer pla s'hi veu Pia Bosch i Isabel Muradàs, en aquest cas el retratista era jo mateix. 

Darrer Ple de la legislatura de l'Ajuntament de Girona

Ahir va fer-se un Ple Ordinari de l'Ajuntament de Girona, però no va ser especial per ser el darrer d'aquesta legislatura (2011-2015), sinó perquè vàrem acomiadar-nos. El proper 24 de maig hi haurà eleccions municipals i si es preveu que el nou Plenari quedi constituït el proper 13 de juny, fins llavors els regidors actuals restarem en funcions. Els temes ordinaris varen tractar-se amb molta rapidesa i després els regidors que no repetirem vàrem tenir l'ocasió d'intervenir-hi per deixar un missatge final i poder-hi dir alguna cosa d'aquesta experiència viscuda. Us penjo el vídeo com cada sessió. Moltes gràcies a tots els que heu seguit amb interès aquestes sessions -generalment llarguíssimes- dels Plens Ordinaris de l'Ajuntament de Girona.

Girona, temps de flors

La Girona de les flors arriba al seu 60è Aniversari i ho fa amb molta força. Són molts els espais que la ciutat ha engalanat aquests dies per tal que la gent la visiti. És una excusa perfecta, tot i que jo sóc partidari de Girona tot l'any. De fet, aquests dies circular a peu (diguem-ne en cadira de rodes) per la ciutat és més difícil encara, per la gran quantitat de turistes que venen a fer-hi una mirada. Temps de Flors és quan Girona s'obre més als forasters i el mes de maig hi acompanya sempre. Sembla que farà bon temps i per tant caldrà aprofitar-ho per anar-hi a donar un vol. En cadira de rodes hi ha espais complicats, però molts d'altres són accessibles per a tothom. Les fotos que penjo són de la web del Diari de Girona, d'avui diumenge.

III.- La Girona de Puigdemont; Barris més lluny

La Girona del 2015 està formada per molts i diversos barris que cada cop s'allunyen més de l'epicentre de la ciutat, potser no de forma geogràfica, però sí en tots els altres aspectes. L'economia, el treball, les taxes d'atur i les oportunitats són molt diferents en funció del barri que les gironines i els gironins els toqui viure. Fer-ho enmig de la ciutat no és el mateix que fer-ho als diferents barris que envolten la Girona actual. En aquest sentit en el període 2011-2015 s'han accentuat les diferències. El comerç als diferents barris s'ha enfonsat gairebé del tot. No s'han potenciat fórmules que permetin als ciutadans tenir els mateixos accessos i oportunitats als recursos. Tot això ha quedat desdibuixat de forma molt eficaç en tot el muntatge que s'ha fet en l'apartat de participació ciutadana que s'ha volgut estendre. S'ha involucrat als barris en decisions insòlites com per exemple preguntar-los si s'havia d'arranjar voreres o…

II.- La Girona de Puigdemont; El Parc Central.

El govern de Puigdemont de Convergència i Unió ha treballat amb intensitat per resoldre el tema del Parc Central i tot el que està relacionat amb les obres de l'arribada de l'Alta Velocitat a la ciutat de Girona, però el paisatge és bastant semblant al que es va trobar ara fa quatre anys. Les zones que l'Ajuntament ha pogut millorar, carrer Bisbe Sivilla, Plaça Montserrat i Josep Maria Gironella s'han fet -en gairebé tots els casos- amb recursos públics municipals amb la pretensió de que tota aquesta despesa fos compensada per part el Ministeri de Foment a través de l'operadora ADIF que ha estat la responsable de les obres de tot l'espai que ens ocupa. Els resultats estan més o menys allà mateix i l'obra no està finalitzada ni entregada. La terminal d'autobusos de Girona no s'ha activat tal i com estava previst i només fa unes setmanes que el Conseller d'Obres Públiques Santi Vila i l'Alcalde de Girona han anunciat que la nova terminal d'…

I.- La Girona de Puigdemont; Trueta sense futur

En aquests quatre anys de l'Alcalde Puigdemont i de govern municipal de Convergència i Unió a la ciutat de Girona no han servit per resoldre una de les grans qüestions que afecta al futur de la ciutat i la salut dels habitants de tota la demarcació de Girona. L'Hospital Universitari Josep Trueta no ha tingut cap avanç, és més, ha anat quedant reduït de forma molt subtil a un format d'hospital comarcal, amb poques ganes de que sigui un gran centre hospitalari de referència. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya amb el conseller Boi Ruiz al capdavant ha estat molt poc clar en tot aquest mandat municipal. Les declaracions de bona voluntat han estat totalment contradictòries amb el que han anat fent. No tenen interès en el model de l'Hospital Trueta i tot el que això comportaria per la ciutat de Girona. No només està en dubte la seva ubicació, en aquests moments és dubtosa la seva continuïtat. Hi ha ganes de potenciar el nou Hospital de Salt i deixar algun…

Jornada de bàsquet inclusiu per PTB

Aquest passat 1 de maig a Sant Cugat del Vallès, en unes instal·lacions municipals s'hi fa fer una jornada de bàsquet inclusiu, organitzat entre d'altres per l'Associació d'Esports per a Persones de Talla Baixa (Sports PTB) que ha estat constituïda des de fa molt poc. Va poder-hi jugar tothom, en cadira, a peu dret i gairebé de qualsevol manera. Va ser agradable veure la normalitat del joc i que la gent s'ho passes bé. Us penjo un parell de fotografies que he trobat al Facebook, en el grup que té l'Associació perquè les trobo maques i molt representatives.

Aniversari del final de la II Guerra Mundial

Aquesta setmana es celebrarà el 70è Aniversari de la rendició d'Alemanya a la Segona Guerra Mundial, un fet històric de gran magnitud. He llegit a diversos diaris notícies relacionades amb aquesta qüestió i com sempre hi ha oportunistes que s'apunten a qualsevol muntatge per fer tot tipus de populismes que s'han posat tant de moda. El President Putin fa escenificacions que no són massa oportunes, sobretot si un dels seus convidats és el President de Corea del Nord. Si finalment això és així, no caldran comentaris de cap tipus. Moderada i elegant ha estat la Canceller Merkel que lògicament està a l'alçada d'una dirigent d'un país democràtic que ha sabut reconstruir-se i penedir-se dels fets que varen passar entre els anys 1939 i 1945. Aquí segurament podríem dir moltes coses, però el més important és que la història se sàpiga i no es repeteixi. La Segona Guerra Mundial ha estat el desastre més important que mai s'ha viscut i les ocurrències polítiques d'…

Entrevista a l'Albert Carbonell al DDGI

Aquest gironí nascut el 1978 presideix Mifas des del desembre de 2013, quan Pere Tubert va dimitir de manera inesperada del seu càrrec. Un any i quatre mesos després, els socis de l'entitat que representa els interessos de les persones discapacitades a Girona han escollit Carbonell com a nou president, al costat d'una junta renovada que es va presentar el 18 d'abril i que treballarà durant els propers quatre anys. 04.05.2015 | 07:25

PILI TURON | GIRONA L'acaben d'escollir president, tot i que assumeix el càrrec des que Pere Tubert va dimitir. S'afronta diferent quan són els socis els que l'han escollit?
Sí. Necessitava arribar a aquestes eleccions i que els socis em donessin la seva confiança, perquè l'altre càrrec em va venir inesperadament. Ara, m'he presentat amb una candidatura on jo he triat la gent, mantenint persones amb uns quants anys a la casa i incorporant-ne de noves. El 8 de maig, organitzen una jornada sobre drets i deures de les persone…