Ves al contingut principal

Aniversari del final de la II Guerra Mundial




Aquesta setmana es celebrarà el 70è Aniversari de la rendició d'Alemanya a la Segona Guerra Mundial, un fet històric de gran magnitud. He llegit a diversos diaris notícies relacionades amb aquesta qüestió i com sempre hi ha oportunistes que s'apunten a qualsevol muntatge per fer tot tipus de populismes que s'han posat tant de moda. El President Putin fa escenificacions que no són massa oportunes, sobretot si un dels seus convidats és el President de Corea del Nord. Si finalment això és així, no caldran comentaris de cap tipus. Moderada i elegant ha estat la Canceller Merkel que lògicament està a l'alçada d'una dirigent d'un país democràtic que ha sabut reconstruir-se i penedir-se dels fets que varen passar entre els anys 1939 i 1945. Aquí segurament podríem dir moltes coses, però el més important és que la història se sàpiga i no es repeteixi. La Segona Guerra Mundial ha estat el desastre més important que mai s'ha viscut i les ocurrències polítiques d'alguns són lamentables. No només del President rus, que ja ens hi té acostumats, també d'alguna dirigent francesa d'ultra-dreta que no vull mencionar perquè no és mencionable. 

Donada l'ocasió, he trobat una escena de cinema excepcional. És de Vencedores o Vencidos, títol en espanyol (originalment Judgment at Nuremberg) de 1961, pel·lícula dirigida per Stanley Kramer i que fou interpretada per un gran Spencer Tracy en el paper de jutge. En aquesta escena es poden resumir moltes coses, però la conclusió final és immensa. En fi, és un Aniversari que cal tenir molt present i jo volia també dir-ho d'alguna manera. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.