Ves al contingut principal

II.- La Girona de Puigdemont; El Parc Central.

El govern de Puigdemont de Convergència i Unió ha treballat amb intensitat per resoldre el tema del Parc Central i tot el que està relacionat amb les obres de l'arribada de l'Alta Velocitat a la ciutat de Girona, però el paisatge és bastant semblant al que es va trobar ara fa quatre anys. Les zones que l'Ajuntament ha pogut millorar, carrer Bisbe Sivilla, Plaça Montserrat i Josep Maria Gironella s'han fet -en gairebé tots els casos- amb recursos públics municipals amb la pretensió de que tota aquesta despesa fos compensada per part el Ministeri de Foment a través de l'operadora ADIF que ha estat la responsable de les obres de tot l'espai que ens ocupa. Els resultats estan més o menys allà mateix i l'obra no està finalitzada ni entregada. La terminal d'autobusos de Girona no s'ha activat tal i com estava previst i només fa unes setmanes que el Conseller d'Obres Públiques Santi Vila i l'Alcalde de Girona han anunciat que la nova terminal d'autobusos estarà llesta el 2016. Suposo que tot això és degut a la pressió que s'ha anat fent des dels diversos grups de l'oposició de l'Ajuntament de Girona i l'anunci polític té un cert tuf electoral. 

Els veïns de Sant Narcís han quedat pendents d'un Ple Extraordinari exclusiu per parlar del futur del barri que s'ha anat posposant fins deixar-lo suspès definitivament. Les moltes reunions que s'han mantingut amb Madrid no han servit per desencallar els plaços d'entrega de l'obra i ni molt menys les compensacions que tantes vegades s'han comentat. Queden molts mesos d'obres i la lentitud predomina el paisatge de tota aquesta zona. El Parc Central havia estat un dels grans temes de la campanya del 2011 i ara enmig del 2015 la ciutadania ha quedat tant esgotada de la situació que no vol sentir a parlar de la supressió del viaducte que separa Girona amb dues ciutats que comencen a ser massa diferents a banda i banda. La renúncia d'aquesta obra que incialment estava prevista no han produït cap mena de compensació a la ciutat, exceptuant les obres i la polseguera que hauria provocat complir el programa previst. Renúncies a baix cost pel Ministeri de Foment i les seves operadores, aprofitant un Ajuntament que no ha mostrat massa ambició en transformar una part important de la ciutat i una escassa capacitat negociadora.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…