Vés al contingut principal

II.- La Girona de Puigdemont; El Parc Central.

El govern de Puigdemont de Convergència i Unió ha treballat amb intensitat per resoldre el tema del Parc Central i tot el que està relacionat amb les obres de l'arribada de l'Alta Velocitat a la ciutat de Girona, però el paisatge és bastant semblant al que es va trobar ara fa quatre anys. Les zones que l'Ajuntament ha pogut millorar, carrer Bisbe Sivilla, Plaça Montserrat i Josep Maria Gironella s'han fet -en gairebé tots els casos- amb recursos públics municipals amb la pretensió de que tota aquesta despesa fos compensada per part el Ministeri de Foment a través de l'operadora ADIF que ha estat la responsable de les obres de tot l'espai que ens ocupa. Els resultats estan més o menys allà mateix i l'obra no està finalitzada ni entregada. La terminal d'autobusos de Girona no s'ha activat tal i com estava previst i només fa unes setmanes que el Conseller d'Obres Públiques Santi Vila i l'Alcalde de Girona han anunciat que la nova terminal d'autobusos estarà llesta el 2016. Suposo que tot això és degut a la pressió que s'ha anat fent des dels diversos grups de l'oposició de l'Ajuntament de Girona i l'anunci polític té un cert tuf electoral. 

Els veïns de Sant Narcís han quedat pendents d'un Ple Extraordinari exclusiu per parlar del futur del barri que s'ha anat posposant fins deixar-lo suspès definitivament. Les moltes reunions que s'han mantingut amb Madrid no han servit per desencallar els plaços d'entrega de l'obra i ni molt menys les compensacions que tantes vegades s'han comentat. Queden molts mesos d'obres i la lentitud predomina el paisatge de tota aquesta zona. El Parc Central havia estat un dels grans temes de la campanya del 2011 i ara enmig del 2015 la ciutadania ha quedat tant esgotada de la situació que no vol sentir a parlar de la supressió del viaducte que separa Girona amb dues ciutats que comencen a ser massa diferents a banda i banda. La renúncia d'aquesta obra que incialment estava prevista no han produït cap mena de compensació a la ciutat, exceptuant les obres i la polseguera que hauria provocat complir el programa previst. Renúncies a baix cost pel Ministeri de Foment i les seves operadores, aprofitant un Ajuntament que no ha mostrat massa ambició en transformar una part important de la ciutat i una escassa capacitat negociadora.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.