Vés al contingut principal

III.- La Girona de Puigdemont; Barris més lluny

La Girona del 2015 està formada per molts i diversos barris que cada cop s'allunyen més de l'epicentre de la ciutat, potser no de forma geogràfica, però sí en tots els altres aspectes. L'economia, el treball, les taxes d'atur i les oportunitats són molt diferents en funció del barri que les gironines i els gironins els toqui viure. Fer-ho enmig de la ciutat no és el mateix que fer-ho als diferents barris que envolten la Girona actual. En aquest sentit en el període 2011-2015 s'han accentuat les diferències. El comerç als diferents barris s'ha enfonsat gairebé del tot. No s'han potenciat fórmules que permetin als ciutadans tenir els mateixos accessos i oportunitats als recursos. Tot això ha quedat desdibuixat de forma molt eficaç en tot el muntatge que s'ha fet en l'apartat de participació ciutadana que s'ha volgut estendre. S'ha involucrat als barris en decisions insòlites com per exemple preguntar-los si s'havia d'arranjar voreres o places, sense que existissin recursos per posar en marxa diferents equipaments que haurien estat saludables per l'equilibri d'alguns barris, com ara ludoteques o centres de característiques semblants. 

El govern de la ciutat ha adoptat un model que ha estat molt més fàcil. Desenvolupar totes les activitats just al centre de la ciutat i en un format propagandístic de cartró pedra, una Girona de postal i més turística que no ha servit per resoldre les grans mancances i diferències entre els seus habitants. La falta d'interès s'ha pogut demostrar fins i tot en temes relacionats amb la neteja d'espais, d'il·luminació i d'atenció urbana de tota mena. És un model veritablement típic d'uns gestors que són de dretes. La sensació que tinc és que la Girona central està cada cop més llunyana de la Girona dels barris que l'envolten. En realitat vivim en una ciutat petita i tot plegat hauria d'estar més equilibrat, fent que el benestar en tots els seus àmbits sigui accessible a tothom. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.