Ves al contingut principal

IV.-La Girona de Puigdemont, una economia a la baixa




Des de l'inici de la crisi l'any 2007-2008 totes les ciutats han perdut molt. Girona també, no n'és cap excepció. Em refereixo a temes econòmics i a les diferències socials que aquestes situacions han anat creant per aquest camí que en diuen recuperació. Jo no veig que s'estigui entrant en un moment de recuperació econòmica, potser sí que algunes persones ho noten, però en termes generals jo diria que de moment aquest fet no passa més enllà de ser una mena de proclamació econòmica i electoralista.

L'alcalde Puigdemont ha informat a cada sessió del Ple de l'Ajuntament de Girona de com estava la xifra d'aturats a la ciutat, ho ha fet sempre després d'aprovar l'acta de la sessió anterior i a partir d'aquí poca cosa més. De fet, l'Ajuntament, a diferència d'altres països, no és l'administració responsable de gestionar les polítiques d'ocupació, tot i que té diversos programes per impulsar projectes que serveixen per reduir la taxa d'atur. En aquest sentit convé tenir present que la ciutat no és massa beneficiària de fons europeus destinats a polítiques actives, situació que sí que es dóna en altres ciutats del sud d'Espanya, principalment. 

L'economia gironina en aquest període ha estat anant a la baixa motivada per la desindustrialització de la ciutat, la poca consistència en fer de Girona una ciutat de negocis, la marxa de moltes entitats financeres i també a causa de l'afebliment de les diverses administracions públiques que són titulars de molts serveis que tenen o tenien la seva seu a la capital gironina.

En aquest mateix període la Universitat de Girona ha tingut reformes, però els pressupostos han anat molt a la baixa i això recau sobre l'economia de la ciutat gairebé en exclusiva. Les indústries han  marxat cap a polígons dels voltants de Girona i pobles més petits i propers s'han aprofitat d'aquesta situació. L'Estat, la Generalitat i les altres administracions públiques han reduït molt la seva presència i alguns serveis com ara l'Hospital Universitari Josep Trueta ha anat suprimint serveis i, conseqüentment, personal perjudicant de forma directe l'economia d'una ciutat que només és de serveis. El comerç de la ciutat -que constament demana protecció- ha sobreviscut la crisi en prou feines i són molts els establiments que en aquest mandat han tancat portes. També n'hi ha de nous, evidentment, però el seu futur dependrà de la marxa de l'economia i aquí sí que l'Ajuntament pot tenir-hi un marge important d'actuació.

La Caixa de Pensions, ara Caixabank, tenia la seu central de tota l'operativa de les comarques gironines a la ciutat de Girona, però des de fa mesos que tota aquesta centralitat ha passat a la ciutat de Manresa. La gent no ho sap, però les oficines d'aquesta entitat -la primera financera de Girona- prenen les seves decisions des de la capital del Bages. Des de la desaparició de Caixa Girona la ciutat no compte amb cap seu central bancària i financera. En aquest aspecte tenim la mateixa importància que Granollers o Tàrrega, per posar dos exemples.

L'aposta econòmica de Girona s'ha centrat en un model turístic i cultural. Girona va deixant de ser capital -a poc a poc- i tampoc acaba de ser una ciutat de negocis. Barcelona està massa propera, però això pot tenir també avantatges; en qualsevol cas de moment no arriben. La Fira de Girona està força aturada, com a l'espera de nous temps, -nova gent, suposo- i això suposa una pèrdua d'oportunitats que a la llarga seran difícils de recuperar. De l'aeroport millor no dir-ne massa res. La pèrdua de passatgers ha estat constant i la Generalitat ha estat centrada en convertir Barcelona en un "hub" internacional i ha mostrat poc interès en les altres opcions catalanes, de les quals Girona n'era la primera fins fa uns anys. El govern de Convergència i Unió -partit de l'alcalde Puigdemont- ha ajudat poc en aquest sentit, tot i que quan parlem d'aquestes coses diuen que el problema és la titularitat de l'instal·lació aèria. 

En aquest mateix període i si ens agafem a les estadístiques, tot quedaria resumit en la pèrdua de lideratge que Girona tenia en renda per càpita a nivell espanyol i català. Estem en posicions mitjanes i això més enllà de la crisi que hem viscut - igual que d'altres ciutats-, vol dir que alguna cosa més està fallant, segurament la falta d'empenta i d'ambició n'ha estat el principal motiu. El que no ha fallat en aquest període 2011-2015 és la propaganda i aquí he d'admetre que al govern municipal de Girona hi ha bons publicistes, però clar, a la llarga tot se sap.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.