Ves al contingut principal

IV.-La Girona de Puigdemont, una economia a la baixa




Des de l'inici de la crisi l'any 2007-2008 totes les ciutats han perdut molt. Girona també, no n'és cap excepció. Em refereixo a temes econòmics i a les diferències socials que aquestes situacions han anat creant per aquest camí que en diuen recuperació. Jo no veig que s'estigui entrant en un moment de recuperació econòmica, potser sí que algunes persones ho noten, però en termes generals jo diria que de moment aquest fet no passa més enllà de ser una mena de proclamació econòmica i electoralista.

L'alcalde Puigdemont ha informat a cada sessió del Ple de l'Ajuntament de Girona de com estava la xifra d'aturats a la ciutat, ho ha fet sempre després d'aprovar l'acta de la sessió anterior i a partir d'aquí poca cosa més. De fet, l'Ajuntament, a diferència d'altres països, no és l'administració responsable de gestionar les polítiques d'ocupació, tot i que té diversos programes per impulsar projectes que serveixen per reduir la taxa d'atur. En aquest sentit convé tenir present que la ciutat no és massa beneficiària de fons europeus destinats a polítiques actives, situació que sí que es dóna en altres ciutats del sud d'Espanya, principalment. 

L'economia gironina en aquest període ha estat anant a la baixa motivada per la desindustrialització de la ciutat, la poca consistència en fer de Girona una ciutat de negocis, la marxa de moltes entitats financeres i també a causa de l'afebliment de les diverses administracions públiques que són titulars de molts serveis que tenen o tenien la seva seu a la capital gironina.

En aquest mateix període la Universitat de Girona ha tingut reformes, però els pressupostos han anat molt a la baixa i això recau sobre l'economia de la ciutat gairebé en exclusiva. Les indústries han  marxat cap a polígons dels voltants de Girona i pobles més petits i propers s'han aprofitat d'aquesta situació. L'Estat, la Generalitat i les altres administracions públiques han reduït molt la seva presència i alguns serveis com ara l'Hospital Universitari Josep Trueta ha anat suprimint serveis i, conseqüentment, personal perjudicant de forma directe l'economia d'una ciutat que només és de serveis. El comerç de la ciutat -que constament demana protecció- ha sobreviscut la crisi en prou feines i són molts els establiments que en aquest mandat han tancat portes. També n'hi ha de nous, evidentment, però el seu futur dependrà de la marxa de l'economia i aquí sí que l'Ajuntament pot tenir-hi un marge important d'actuació.

La Caixa de Pensions, ara Caixabank, tenia la seu central de tota l'operativa de les comarques gironines a la ciutat de Girona, però des de fa mesos que tota aquesta centralitat ha passat a la ciutat de Manresa. La gent no ho sap, però les oficines d'aquesta entitat -la primera financera de Girona- prenen les seves decisions des de la capital del Bages. Des de la desaparició de Caixa Girona la ciutat no compte amb cap seu central bancària i financera. En aquest aspecte tenim la mateixa importància que Granollers o Tàrrega, per posar dos exemples.

L'aposta econòmica de Girona s'ha centrat en un model turístic i cultural. Girona va deixant de ser capital -a poc a poc- i tampoc acaba de ser una ciutat de negocis. Barcelona està massa propera, però això pot tenir també avantatges; en qualsevol cas de moment no arriben. La Fira de Girona està força aturada, com a l'espera de nous temps, -nova gent, suposo- i això suposa una pèrdua d'oportunitats que a la llarga seran difícils de recuperar. De l'aeroport millor no dir-ne massa res. La pèrdua de passatgers ha estat constant i la Generalitat ha estat centrada en convertir Barcelona en un "hub" internacional i ha mostrat poc interès en les altres opcions catalanes, de les quals Girona n'era la primera fins fa uns anys. El govern de Convergència i Unió -partit de l'alcalde Puigdemont- ha ajudat poc en aquest sentit, tot i que quan parlem d'aquestes coses diuen que el problema és la titularitat de l'instal·lació aèria. 

En aquest mateix període i si ens agafem a les estadístiques, tot quedaria resumit en la pèrdua de lideratge que Girona tenia en renda per càpita a nivell espanyol i català. Estem en posicions mitjanes i això més enllà de la crisi que hem viscut - igual que d'altres ciutats-, vol dir que alguna cosa més està fallant, segurament la falta d'empenta i d'ambició n'ha estat el principal motiu. El que no ha fallat en aquest període 2011-2015 és la propaganda i aquí he d'admetre que al govern municipal de Girona hi ha bons publicistes, però clar, a la llarga tot se sap.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …