Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2015

MIFAS, Memòria 2014

A través de la pàgina web de MIFAS ja podeu descarregar-vos la Memòria de l'entitat de l'any 2014. Suposo que n'han fet alguna versió en paper per gent que encara es resisteix a la cosa aquesta de les noves tecnologies. És un document interessant, s'hi detallen les coses que han fet en un any difícil i penso que val la pena donar-hi suport. La nova Junta Directiva de l'entitat està gestionant anys difícil per tot això de la discapacitat i el resultat que exposen és important. L'Albert Carbonell que n'és el President i la resta del govern de MIFAS al igual que tot el tercer sector tenen especials dificultats per encetar projectes i per mantenir les coses en marxa, precisament serveis que fan que la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física sigui una mica millor. Felicitar per la feina feta i per la resistència que estan fent. Endavant.

Forges, vacances

Vinyeta de Forges avui al diari EL PAÍS, molt encertada com gairebé sempre. Amb això d'anar-se'n a escampar la boira hi ha gent que perd el nord i el sud, coses exagerades per dir-ho d'alguna manera. L'Agost és un mes força carregós, tot i que enguany promet ser més distret del que és habitual. Les mogudes polítiques i econòmiques pronostiquen que serà un mes diferent dels altres. Seran unes setmanes que convindrà estar pendent de tot el que passa i no perdre massa la paciència. Emocionant com diu en Forges, cal suposar, no obstant això jo l'encaro amb una mica de preocupació, precisament pels que també perden el nord i el sud, però en aquest cas políticament parlant.

La bombolla financiera

La Noche Temática de TVE ha passat un reportatge sobre la bombolla financera que el món occidental i de manera especial els Estats Units va viure l'any 2008. Curiosament ho expliquen a través de l'experiència que varen viure les finances d'un petit poble del mig de Noruega anomenat Vik. L'alcalde d'aquell poble va comprar títols financers a Lehman Brothers que més endavant varen fer fallida. En aquest reportatge s'explica de forma entenedora com funcionen aquests processos que generalment acaben fent llufa. Interessant veure'l, hi surten idees de com sortir d'aquesta crisi i de la manera que varen fer-ho en altres èpoques.

Plutó, primeres imatges

Més enllà de la situació de Grècia i de les Eleccions catalanes, plebicitàries o com siguin, la notícia de l'estiu és, de moment, l'arribada de la nau New Horizon a les proximitats de Plutó. Aquesta màquina projectada a l'espai el 2006 ens envia informació gràfica constantment de la superfície d'aquest petit planeta que està gairebé a les afores del nostre sistema solar. Tarden en arribar perquè la distància és enorme i la velocitat de comunicació és lenta. La gent de la NASA informa -sembla que puntualment- de tot el que arriba i és interessant seguir-ho. En Mas, Rajoy i tota aquesta tropa m'avorreixen seriosament i no ensenyen res de nou. En canvi Plutó sembla un món interessant; hi ha frescor, les distàncies són curtes i algunes muntanyes són de 3.500 metres. Una veritable llàstima que per anar-hi a fer un tomb s'hi tardi més o menys 9 anys.

Srebrenica, aniversari d'una vergonya europea

Srebrenica és encara una imatge que els europeus i la resta del món guarda a la seva retina. Era 1995 i a tots ens va caure la cara de vergonya. Va haver-hi 8.000 assassinats per part de les tropes Sèrbies i tots aquests fets encara estan pendents d'aclarir, que surtin els responsables. També caldria una reflexió del paper que feien les tropes estrangeres en aquell indret i l'actuació que varen fer-hi, sabent perfectament el que hi passava. És un aniversari trist, però que cal saber, tenir-lo present. Europa és un projecte de Pau, -no hauria de ser només econòmic- però ha de ser també de la veritat i justícia.  Per rematar la vergonya d'aquell moment cal recordar que els americans varen intervenir-hi contundentment després que les potències europees no fossin capaces de fer-ho ni de posar ordre en aquella zona dels Balcans.

Només era un moment

Matí de dissabte a Girona, en una cantonada qualsevol. Una senyora molt espavilada ha aparcat en un pas de vianants per anar a comprar globus en una botiga del costat. Només ha estat un moment. En la seva absència ha passat una persona cega, dues dones amb cotxets de mainada i un servidor que m'hi he quedat per veure què passava. La senyora ha sortit carregada de globus inflats i ha marxat. Només era un moment. Sense educació no anem enlloc.

Capaços de tot, efectivament

No cal exportar models, tot i que en aquest cas ho tindríem més difícil que allà on diu que va passar la notícia. Aquest xicot ha atracat un banc a Queens, una de les zones més poblades de la ciutat de Nova York. Va entrar a una oficina del Santander Bank i va sortir corrents amb 1.212 dòlars americans. En aquest cas, nosaltres no podríem fer-ho perquè les oficines del Banc de Santander no són accessibles i per tant a l'hora d'entrar-hi o fugir-ne --per dir-ho d'alguna manera-- hi predríem mal. De tota manera, sóc partidari que aquesta marca vagi adaptant les seves instal·lacions i també els seus caixers automàtics -jo no hi arribo- amb la pretensió que podrien guanyar algun client nou.
La notícia surt publicada avui a la Vanguardia i a la plana d'abans hi ha un anunci de Telefònica amb la Teresa Perales retratada i dient que tot és possible i que som capaços de tot. Doncs això, que fa gràcia que una toqui a l'altra i que efectivament és així, però a vegades cal t…

Flors i cafès a les Planes d'Hostoles

La Marta i en Pablo han posat en marxa un nou concepte de bar o de floristeria, és a dir un Cafè floristeria i ho han fet a la plaça Nova de les Planes d'Hostoles, allà on fa temps hi havia una botiga coneguda com "Ca la Tudis". Vaig ser-hi ahir dissabte amb la meva mare i he de dir que és un espai original, agradable i també divertit. Serà un èxit perquè a les Planes feia falta un lloc així i portat per gent que té ganes de fer coses. L'amabilitat de la Marta i en Pablo és l'ingredient principal d'aquest espai, convé fer-hi una visita. S'hi poden fer cafès, entrepans, menjar amanides i també flors. Hi ha wifi i els serveis són totalment accessibles a persones amb mobilitat reduïda. Molta sort i allà ens veurem.

Girona 1852

En el Diari de Girona d'avui dissabte hi surt publicada aquesta foto de Girona, la primera que es coneix. És de 1852 i l'han trobada en una col·leció que estava a Irlanda on està la versió original, passant còpia al CDRI de l'Ajuntament de Girona. L'autor de la fotografia és en François Gobinet de Villecholes, un fotògraf francès que va establir-se a Barcelona l'any 1849 per explotar això tant interessant que anava vinguent i que era el fet de retratar, o sigui tot un invent.

Els uns i els altres

Ja no entenc la estratègia del primer ministre grec, Alexei Tsiripas. No és que fins ara en sigui un partidari del tot, però podia entendre algunes de les seves queixes, de les seves propostes. Avui en canvi ja no l'entenc. Penso que era fàcil explicar que el seu país no podia afrontar el deute descomunal que tenen, que no podien apallissar més a les classes baixes i mitjanes, ni en serveis , tampoc suprimir complements a les pensions que són molt baixes, en alguns casos irrisòries; fins aquí jo penso que els seus plantejaments eren honestos i fàcils de transmetre, tant al seu país com a la resta de la Unió Europea. Però des del dissabte al vespre els representants grecs han perdut el full de ruta i van saltant en forma de propostes, d'acceptacions i renúncies i sempre acompanyades de declaracions contradictòries poques hores després.
L'estil que està utilitzant el govern grec els fa perdre la raó que tenen. La manca de serietat i les seves anades i vingudes a Brussel·les…