Vés al contingut principal

Els uns i els altres



Ja no entenc la estratègia del primer ministre grec, Alexei Tsiripas. No és que fins ara en sigui un partidari del tot, però podia entendre algunes de les seves queixes, de les seves propostes. Avui en canvi ja no l'entenc. Penso que era fàcil explicar que el seu país no podia afrontar el deute descomunal que tenen, que no podien apallissar més a les classes baixes i mitjanes, ni en serveis , tampoc suprimir complements a les pensions que són molt baixes, en alguns casos irrisòries; fins aquí jo penso que els seus plantejaments eren honestos i fàcils de transmetre, tant al seu país com a la resta de la Unió Europea. Però des del dissabte al vespre els representants grecs han perdut el full de ruta i van saltant en forma de propostes, d'acceptacions i renúncies i sempre acompanyades de declaracions contradictòries poques hores després.

L'estil que està utilitzant el govern grec els fa perdre la raó que tenen. La manca de serietat i les seves anades i vingudes a Brussel·les no han ajudat a trobar nous acords. El referèndum del diumenge és ben legítim, ningú pot discutir-ho, tot i haver-lo convocat quan sempre va dir que no ho faria i que seria el govern el que assumiria les decisions que calguessin. Ara tot s'ha girat, quedant fora de combat, amb un paisatge de fons que és horrible; retenció de capitals, (els que tenien calers de veritat ja els tenen fora de Grècia fa temps) i escenes de gent gran esgarrinxada davant dels caixers automàtics, fotografies semblants a l'Argentina de fa uns anys, enmig d'una Europa que proclama  i presumeix del benestar dels seus ciutadans. Estem vivint escenes que no són qualsevol moment, són properes, dels nostres socis i companys de viatge d'aquest projecte europeu.

La Unió Europea ha de ser generosa en aquest cas, ha de mantenir-se serena i amable i ha d'assumir  la seva responsabilitat en la qüestió grega. Els nostres governants saben perfectament que ha passat a Grècia en els darrers 20 anys i ho saben bé perquè ells tampoc són innocents. Que ho arreglin i que ho facin bé. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.