Ves al contingut principal

Els uns i els altres



Ja no entenc la estratègia del primer ministre grec, Alexei Tsiripas. No és que fins ara en sigui un partidari del tot, però podia entendre algunes de les seves queixes, de les seves propostes. Avui en canvi ja no l'entenc. Penso que era fàcil explicar que el seu país no podia afrontar el deute descomunal que tenen, que no podien apallissar més a les classes baixes i mitjanes, ni en serveis , tampoc suprimir complements a les pensions que són molt baixes, en alguns casos irrisòries; fins aquí jo penso que els seus plantejaments eren honestos i fàcils de transmetre, tant al seu país com a la resta de la Unió Europea. Però des del dissabte al vespre els representants grecs han perdut el full de ruta i van saltant en forma de propostes, d'acceptacions i renúncies i sempre acompanyades de declaracions contradictòries poques hores després.

L'estil que està utilitzant el govern grec els fa perdre la raó que tenen. La manca de serietat i les seves anades i vingudes a Brussel·les no han ajudat a trobar nous acords. El referèndum del diumenge és ben legítim, ningú pot discutir-ho, tot i haver-lo convocat quan sempre va dir que no ho faria i que seria el govern el que assumiria les decisions que calguessin. Ara tot s'ha girat, quedant fora de combat, amb un paisatge de fons que és horrible; retenció de capitals, (els que tenien calers de veritat ja els tenen fora de Grècia fa temps) i escenes de gent gran esgarrinxada davant dels caixers automàtics, fotografies semblants a l'Argentina de fa uns anys, enmig d'una Europa que proclama  i presumeix del benestar dels seus ciutadans. Estem vivint escenes que no són qualsevol moment, són properes, dels nostres socis i companys de viatge d'aquest projecte europeu.

La Unió Europea ha de ser generosa en aquest cas, ha de mantenir-se serena i amable i ha d'assumir  la seva responsabilitat en la qüestió grega. Els nostres governants saben perfectament que ha passat a Grècia en els darrers 20 anys i ho saben bé perquè ells tampoc són innocents. Que ho arreglin i que ho facin bé. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…