Ves al contingut principal

Pujada de l'IBI a Girona

Llegeixo amb atenció -lògicament- que Girona ha demanat a l'estat poder pujar l'IBI un 10 per cent. Sembla que amb una decisió de la Junta de Govern de la ciutat (que no es el plenari municipal) n'hi ha prou per poder-ho fer. Amb aquesta petició la ciutat de Girona disposarà d'uns 3 milions d'euros més que els anys anteriors i de moment -que jo sàpiga- no compta amb el suport de cap altre grup municipal. La congelació de l'IBI que ve d'anys passats quan Anna Pagans era Alcaldessa ha passat per la fregidora de Carles Puigdemont de forma ràpida i eficaç. D'aquesta manera -suposem- l'Alcalde podrà afrontar les despeses de la seva política cultural i d'altres perles com la col·lecció Santos Torroella que tenen un interès escàs. Veure'm com acaba tot això, però pel que llegeixo els propers rebuts de l'IBI de Girona s'apujaran considerablement. Ho fan just després d'haver guanyat les eleccions perquè després és difícil de vendre-ho a la ciutadania. Ho fan de manera injusta perquè no és seriós que en un moment com aquest facin una maniobra que representa augmentar la pressió fiscal a una ciutat que ja és capdavantera en això, en una època que econòmicament les coses no són fàcils. Espero que els grups municipals del Ple de Girona s'hi oposin frontalment, la suma de tots ells són majoria absoluta. A veure què passa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.