Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2015

Noruega, l'exemple que cal tenir present

En aquesta campanya no s'ha parlat massa del model de país, vull dir serenament, de forma tranquil·la i sense passions exagerades, de forma sincera. Encara que hi hagi molta distància en tots els àmbits, Noruega és un model a seguir, a tenir present, especialment per tots aquells que dibuixen i dissenyen rutes de futur. És veritat que el país nòrdic té petroli i gas i per tant no els ha estat difícil crear un fons d'inversió de caràcter nacional que inverteix a tot el món en empreses punteres i que compleixen determinades condicions ètiques i socials, bàsicament. Convé saber que Noruega té un nivell de corrupció inexistent i per tant, part de l'èxit d'aquest fons i del país en general és la capacitat de gestió i les bones maneres que utilitzen. Podríem fer una cosa semblant aquí?; aquesta seria la pregunta.

Amics de trinxeres

Foto del sopar d'ahir dels amics de trinxera i amics per sempre de l'anterior grup Municipal Socialista de l'Ajuntament de Girona, socialistes independents gironins, després de sortir-ne del PSC. De dreta a esquerra, Meli Barbero, Àngel Quintana, Carles Ferreira (assessor del nostre grup mentre estàvem a l'Ajuntament), Pia Bosch, un servidor i Xavier Amores. Ens vàrem arribar fins el Koning nou del barri de Fontajau, esplèndid, sense barreres arquitectòniques i tot amb bon gust. Això dels Konings i Girona és un èxit que explicarem un altre dia. Més enllà de les qüestions polítiques de tots nosaltres ens uneix una gran amistat i ara feia molts dies que nos en vèiem. Una foto en forma se selfie -com ara es diu- n'és el testimoni.

Els de MIFAS fan i fem 36 anys

Ep, avui 27 de setembre, jornada electoral amb tots els saraus que això comporta també és una data important per totes les persones amb discapacitat física de les comarques de Girona. La casa MIFAS fa 36 anys i això és una gran noticia. L'any 79 una vintena de companys varen decidir tirar endavant aquest projecte (avui en dirien emprenedors...) per tal d'autoajudar-nos. La fórmula funciona des de llavors i més de 4.000 socis -tots persones afectades- som l'associació de discapacitats més important de Catalunya. I ho dic perquè jo també en sóc fill d'aquesta MIFAS i és un orgull poder-hi contribuir-hi des de qualsevol àmbit. Per molts anys i bona feina a l'equip que la dirigeix. Per cert, la foto de tota la penya de Riudellots de la Selva està molt bé.

L'Avenc, casa rural a Tavertet

Casa Rural a Tavertet (Osona) al cim de les cingleres. Moderna i molt confortable. Decorada amb gust, senzilla i pràctica, plena de detalls sorprenents. Silenci, comoditat i ecològica (plaques solars, uns ventiladors i biomassa) Ho gestiona una família catalana-britànica amb molt d'encant a preus assequibles i justos. Tenen una piscina coberta climatitzada i també un jacuzzi fantàstic per estar-hi una bona estona, especialment quan la boira xoca amb la casa rural. És un lloc per anar-hi a caminar, a badar i a no fer-hi res, però també pot ser un lloc per fer-hi trobades, casaments, reunions d'empresa i de qualsevol cosa. Busqueu una excusa i feu-hi una escapada. Us agradarà tot. A qualsevol moment de l'any. Demaneu informació al telèfon 93-8816159 o entreu a la seva pàgina web teclejant a qualsevol lloc l'Avenc de Tavertet. Per cert, accessiblitat bona tirant a molt bona.

Tardor a Collsacabra

Punt i final de l'estiu de 2015. Comença la tardor i ho fa seguint el guió, sense massa complicacions i preparant des del primer dia els colors que dibuixaran el paisatge de les properes setmanes. Un dels llocs esplèndids per veure tots aquests canvis és l'àrea natural del Collsacabra, entre les comarques de la Garrotxa, la Selva i Osona. Us penjo unes fotografies d'aquests dies als cingles de Tavertet, en concret del Mas L'Avenc, una magnífica casa rural que ja en parlaré en un altre post.

La campanya del 27S

La campanya catalana del 27 S ha agafat un aire decebedor, agre, gairebé trist; no hi ha propostes que ens expliquin clarament que passarà si Catalunya decideix el camí de la independència. Tampoc queda gens clar que passarà si decideix quedar-se com fins ara, en aquest sentit no he escoltat cap novetat. Els partits polítics i una gran part de la classe dirigent han empastifat missatges en forma de por, com si tots plegats fóssim nens petits i haguéssim perdut el sentit comú. De totes les campanyes que he seguit aquesta és la més lletja i amb molta diferència. A una setmana sencera pel proper diumenge 27 em declaro cansat, també emprenyat. Que deixin a la gent prendre la decisió que més convingui en llibertat i sobretot que no ens prenguin per imbècils. N'estic tip d'en Mas i Rajoy, a parts iguals, ells són els màxims responsables d'aquesta falta d'altura política i de tot el sarau que estem vivint, si haguessin sigut competents en la seva feina estaríem parlant d'…

Un missatge de 47 segons

Missatge net i curt, només 47 segons. Suficient. José Mújica va ser President de la República Oriental de l'Uruguai durant els anys 2010-2015. La seva manera de fer i gestionar el país ha estat admirada pel seu poble, però també per la gent que creu amb una política honesta i senzilla. Actualment té 80 anys i els seus missatges circulen per tot el món, segurament per ser encertats i fàcils d'entendre. Aquí en teniu un d'exemple, però n'hi ha molts d'altres.

Video Blog d'Iñaki Gabilondo

Penjo aquesta reflexió del periodista Iñaki Gabilondo perquè hi estic molt d'acord. En Gabilondo diu que tota la situació que s'està vivint a Catalunya i a la resta d'Espanya és un fracàs de grans dimensions, la més important des de 1978. Ho comparteixo. Amb el seu estil, propi, contundent, fa una forta crítica a l'immobilisme del Govern Central davant del procés català. Aprofito aquest espai per dir que la línia editorial del diari EL PAÍS està sent poc constructiva, falsa i molt poc eficaç, una llàstima que el diari més important d'Espanya estigui distanciant posicions. No és el cas de Gabilondo, sempre ha estat molt al dia de tota la situació i ha fet moltes advertències de la ruptura que estem vivint.

En Manu salta

A través de Facebook en Manu m'envia aquestes fotos des del Canadà. Em diu que hauria de fer el mateix per treure la pols a la cadira de rodes, però no sé què dir-li. Aquest noi és decidit i no té por de res, ja m'ho ha demostrat altres vegades, tot i que aquest cop s'ha superat. Aquí el tenim fent "puenting", o com se'n digui d'això, i amb la cadira incorporada. Allà hi fa tota mena d'esports, alguns els podria fer aquí sense cap mena de problema, però allà hi ha trobat una penya d'atrevits com ell i està encantat de ballar-la la mar de bé.

Medi ambient, bon anunci

Si veieu aquest anunci no calen massa explicacions. Està tot dit. Una bona manera d'explicar una cosa senzilla i que ens afecta a tots i no només als ossos polars. Campanyes d'aquest tipus ajuden a entendre millor el que passa amb el medi ambient i la manera que l'estem trinxant.

La cultura de pagar com cal

Un estudi del BBVA ens demostra els moviments que fan els estrangers  amb les seves targetes bancàries quan estan de vacances a l'estat espanyol. És una manera de saber allà on hi ha activitat econòmica i turística, però, com a tots els estudis, hi ha algunes consideracions que cal tenir en compte. Precisament fa un parell de dies, el barber al que vaig m'estava explicant que havia estat a diferents punts del sud d'Espanya, venia molt content, però va comentar-me que no podia fer servir la targeta de crèdit o de dèbit perquè els establiments volien diners en efectiu. Fins i tot per entrar a la Catedral de Sevilla va haver de fer-ho en efectiu, no volien targes. Això no vol pas dir que tot el diner sigui sense declarar, evidentment, però amb els temps que corren és difícil d'entendre-ho. 
Llegeixo també que a Dinamarca, Noruega, Suècia i Finlàndia gairebé no hi ha efectiu. Tothom ho paga tot amb targeta de dèbit o de crèdit i a través de mòbil o qualsevol tecnologia d&…

Amsterdam

Imatges, -versió ràpida- del Port d'Amsterdam en el seu Festival de Velers de 2015. Podeu veure-hi el trànsit que hi ha en aquesta part d'Europa. Els Països Baixos tenen els ports més importants de tot el continent europeu i la seva economia està basada en la potència del seu comerç. Amsterdam és més aviat un port esportiu i d'oci, el gran referent en aquest cas és Rotterdam. Sóc dels que penso que Catalunya hauria de ser precisament un port d'entrada i sortida de tots els mercats mundials, especialment dels que venen d'Orient, Àfrica i la resta del Mediterrani i d'això sento molt poques propostes de cara al 27 de setembre. Des del meu punt de vista aquestes són les coses importants que poden donar viabilitat a altres aspectes.