Vés al contingut principal

La cultura de pagar com cal


Un estudi del BBVA ens demostra els moviments que fan els estrangers  amb les seves targetes bancàries quan estan de vacances a l'estat espanyol. És una manera de saber allà on hi ha activitat econòmica i turística, però, com a tots els estudis, hi ha algunes consideracions que cal tenir en compte. Precisament fa un parell de dies, el barber al que vaig m'estava explicant que havia estat a diferents punts del sud d'Espanya, venia molt content, però va comentar-me que no podia fer servir la targeta de crèdit o de dèbit perquè els establiments volien diners en efectiu. Fins i tot per entrar a la Catedral de Sevilla va haver de fer-ho en efectiu, no volien targes. Això no vol pas dir que tot el diner sigui sense declarar, evidentment, però amb els temps que corren és difícil d'entendre-ho. 

Llegeixo també que a Dinamarca, Noruega, Suècia i Finlàndia gairebé no hi ha efectiu. Tothom ho paga tot amb targeta de dèbit o de crèdit i a través de mòbil o qualsevol tecnologia d'aquestes que ara mateix ofereix qualsevol entitat bancària. Curiosament aquests països són on menys frau fiscal existeix i els que dediquen més diners a polítiques socials. Ho poden fer perquè tothom compleix. Crec que el mapa que penja a la xarxa la gent del BBVA és només a títol informatiu, però tanta foscor en alguns llocs fa pensar que les llums no són enceses, les llums fiscals i legals, és clar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.