Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2015

Retrobats

La Sílvia i en Dani venen de lluny. Són de Buenos Aires i fa uns dies que han estat de vacances per Espanya. Els agradat molt tot el que han vist, però han quedat llampats quan han descobert Barcelona. Jo sabia que aquí jo m'agradaria, va dir-me ella, però m'encanta. Sembla que la capital catalana els ha enganxat, com gairebé tots els estrangers que ens visiten. Jo a ells, els conec des de 2007 quan vàrem coincidir en una viatge a Israel. Després de passejar-nos uns dies per lliure a la ciutat de Jerusalem vàrem fer una ruta compartida per tot el país, amb d'altres argentins i brasilers d'origen hebreu. Va ser un viatge especial, divertit i amb moments seriosos i de gran respecte. En Dani i la Sílvia han estat aquí, m'han trucat perquè baixés a Barcelona a veure'ls i retrobar-nos. Ha estat una alegria i hem quedat que això s'ha de fer més sovint, ara tocaria fer-ho a l'Argentina. Haurem d'anar-hi.

El moment de Blaumut

Aquest grup està de moda, no és estrany. Fan una música que complau molt. S'està bé escoltant a Blaumut i no només en el seu darrer treball que s'anomena "El primer arbre del bosc, ja cuinaven molt bé la feina que feien. He trobat aquest vídeo de Ràdio Arenys tocant "de moment" i res, dir-vos que si el tasteu per primera vegada el tornareu a escoltar; per la lletra, per la melodia i per la percussió que hi posen, barrejada amb instruments de corda. Algun secret deuen tenir aquesta gent, esperem que tinguin una magnífica carrera musical.

Bona música en un anunci

De vegades el millor de la televisió són els anuncis que hi fan. Avui, mirant els de 8tv i després d'un debat avorrit i monotemàtic han obert la publicitat durant quatre o cinc minuts. Hi ha sortit un anunci del Renault Kadjar, amb bona música, -del cotxe no puc donar-ne detalls- però la banda sonora d'aquesta propaganda m'agradat i l'he buscada. És cosa de dues germanes sueques que una canta i l'altra toca i fa els cors. Es diuen First Aid Kit i el tema tocat porta el nom de My Silver Linning. He llegit que el cotxe gasta poc i està fet a la factoria de la marca francesa a les terres castellanes de Palència, o sigui que perfecte.

Botigues maques, però difícils d'entrar-hi

Dues botigues amb encant al centre de Girona, just al Barri Vell de la ciutat, a peu del carrer Ballesteries i Ciutadans. Molt maques però difícils d'entrar-hi, perquè no són accessibles. Tampoc tenen cap mena de trampa (altres portes) per poder-hi accedir. Una llàstima perquè hagués picat alguna cosa. Són botigues amb estructura antiga, però obertes de fa poc i per tant no han tingut cap excusa per millorar les entrades. És difícil això aquí, no s'acaba d'entendre que la gent que tenim un caminar malament o anem amb rodes podem portar cartera i gastar diners. Suposo que arribarà un dia que totes aquestes coses seran més senzilles, però fa de mal dir.

Merlí de Tvc

La pública catalana TV3 ens ofereix els dilluns al vespre una sèrie interessant, anomenada Merlí. No puc pas dir que sigui expert en sèries, més aviat tot el contrari, no sóc capaç de seguir-ne cap. Merlí és l'excepció, fins ara l'he seguit, especialment a través de Youtube; TVC ha penjat tots els capítols emesos fins ara. Merlí és un professor de filosofia poc convencional que fa classes en un institut de secundària de Barcelona; és pocasolta, una mica groller, divertit, arriscat, àcrata i poc donat a seguir normes i protocols. Crec que és una sèrie per gent gran i adolescents, molt ben interpretada per tota la gent que hi treballa i una bona aposta de qualitat per part de TV3. N'he llegit algunes crítiques i gairebé totes en parlen bé. Us penjo la capçalera que també és ben original.

Girona, aiguats de l'any 1940

Farà 75 anys dels aiguats de Girona, i a través del CRDI de l'Ajuntament de Girona trobo aquest petit documental, sense so, però amb imatges clares de què va passar aquell any, elaborat per Antoni Varés. A través del Diari de Girona i d'un article publicat aquest diumenge, he pogut saber que en pocs dies varen caure 2.000 litres per metre quadrat. En tot cas, la gent gran encara en parla i ens expliquen com recorden aquells fets i les conseqüències, quan tot just feia un any que s'havia acabat la Guerra Civil Espanyola. L'aigua i Girona sempre han anat mal acompanyades i part de les solucions varen arribar molts anys més tard. Bona feina de la gent de l'arxiu de Girona, són imatges que cal tenir present.

Nous conceptes bancaris

Interessant entrar a l'oficina 0002 de la Caixa, o sigui Caixabank, a l'antiga seu central de les comarques gironines, -ara no hi ha delegació a Girona i les oficines d'aquí pengen operativament a Manresa- per la reforma que han fet i pel concepte que estan utilitzant els seus responsables. Tota la banca algun dia serà així. L'oficina és còmode, moderna, senzilla i minimalista. Hi ha ofertes d'alguns productes a mà i espais pensats per utilitzar les noves tecnologies. Obren fins a les 19,45 els dies laborables. També hi ha caixers automàtics, els darrers i més moderns que Caixabank té en servei. L'accessibilitat està molt cuidada. 
Després de la fregida bancària d'aquest país -crisi i corrupció- calen noves solucions i l'aposta que ha fet Caixabank és un exemple que no cal perdre de vista. La competència més directa de moment no ha entrat en aquesta dinàmica, de fet, no ha entrat ni tant sols en resoldre l'accessibilitat de les seves oficines. En l…

Desaparició de les cabines telefòniques

L'any 1972 el director i guionista espanyol Antonio Mercero, va revolucionar la televisió pública i única en aquells moments, TVE, amb un telefilm dedicat a les cabines telefòniques. L'endemà de la seva emissió la gent mirava de reüll aquestes andròmines que estaven a tots els carrers del país. Bé, no pas tots, perquè a les Planes d'Hostoles, per exemple, no va arribar fins el maig de 1980, paral·lelament amb l'arribada del servei telefònic automàtic. Faig aquest post, a propòsit de les notícies que llegeixo. Sembla que el proper any 2016 s'acaba el plaç de la Llei que obligava a donar servei telefònic públic en els carrers, i això fa pensar que les cabines telefòniques que avui encara són vigents tenen els dies comptats. S'hauran de retratar abans de que desapareguin per tenir-ne un record. 
L'arribada de les noves tecnologies, de la telefonia mòbil de forma massiva i gairebé obligatòria, condemna a les cabines a passar a millor vida. L'Antonio Mercer…

Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa

Vaig a veure el nou Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa. Hi faig una passada per fora i una mica per dins, fins a Consultes Externes i la Cafeteria. És un edifici important, segurament el més important de la Garrotxa en dècades. Un equipament que brilla enmig de la natura, en un racó del Pla de Dalt, una barri residencial de la capital garrotxina. És lluminós, fàcil i pràctic. El metges i la resta del personal estan contents. Ara cal donar-li funcions, que estigui a l'alçada de la població que ha de donar servei. La Garrotxa té un Hospital que es mereix. Per cert, a l'entrada hi ha una botigueta que està gestionada pel grup MIFAS. Felicitats a tota la comarca i també a MIFAS per ser-hi a la seva manera.

Carretera de tardor

La GI-531 és una carretera estreta i dolenta, especialment si l'usuari té pressa, en cas contrari, és a dir, si hi ha ganes d'anar-hi a poc a poc i amb ganes de tafanejar una mica, és perfecta. Uneix les Planes d'Hostoles amb Girona, passant per la Vall de Llémena, Canet d'Adri i Sant Gregori. Fer-ho aquests dies té l'encant dels colors i de la tardor que està aterrant, enguany més que mai. Poso un parell de fotografies fetes al terme municipal de Sant Aniol de Finestres, encara Garrotxa, però a punt d'entrar al Gironès. Feu-la lentament.

Ruth Vela, campiones del Món

Un parell de fotografies de les moltes que hi ha de les noves Campiones del Món de Kangoo, títol aconseguit a Sofia fa un parell de setmanes. Són les companyes del gimnàs, encapçalades per les sempre brillants Ruth Vela i Ester García. El premi és ben merescut, s'ho havien preparat molt, setmanes abans i l'espectacle va triomfar, com era lògic. En el Facebook del Ruth Vela Fitness hi ha més fotografies i vídeos, podeu entrar-hi que us agradarà.

Barcelona, sempre

Barcelona tot l'any. Aquest cap de setmana estava plena de turistes, jo diria que això ja passa tot l'any, és una ciutat que està de moda i val la pena aprofitar-ho. Hi ha un grapat de llocs per veure i després hi ha platja que a qualsevol hora és bona. Us penjo un parell d'imatges d'ahir al capvespre a ran de mar. Hi havia molta gent, caminant, corrents, en bicicleta, en cadira de rodes i tota mena d'andròmines que portessin rodes. Barcelona té un model econòmic i turístic que segurament cal afinar, però ja els agradaria a moltes ciutats del món tenir tanta gent als seus carrers. Per cert, la ciutat és pionera des de 1992 com a model per a gent amb mobilitat reduïda.

Un país sense cadires de rodes

M'arriben notícies que el Ministeri de Sanitat ha decidit fer canvis al catàleg d'ortosis i pròtesis, on hi està inclòs el material que utilitzem la gent que tenim problemes de mobilitat. Em diuen que volen posar productes a pinyó fixe, és a dir, que agafes el que allà està apuntat o ho pagarà totalment l'usuari, sense possibilitat de poder adquirir un producte més adequat i afegir-hi la diferència. Això passa per exemple, amb les cadires de rodes. Els catàlegs preveuen que les cadires lleugeres pesin molt, (de 12 a 20 kgs.) i si la vols de 6 o 7, no serà dispensada, ni pagant la diferència de preu que a vegades són quantitats molt importants. La veritat no acabo d'entendre la reforma aquesta, exceptuant que vulguin deixar de pagar material ortopèdic, suposo que aquesta és la intenció. 
Un país que no és capaç de pagar les cadires de rodes als seus ciutadans és de tot menys un país. Fer aquests retocs miserables posa en evidència el nivell de gestors que tenim en aques…

les Planes d'Hostoles, vídeo promocional

Al igual que fa uns mesos va fer l'Ajuntament de Girona, el de les Planes també s'afegeix a la moda de fer un vídeo promocional del poble i els encants que l'envolten, que són molts. Un petit anunci publicitari d'un minut i pocs segons serveix per ensenyar els secrets de la Vall d'Hostoles i tot el que s'hi pot fer. Està molt bé. El penjo perquè m'agrada i les Planes és la meva pàtria petita. Salts d'aigua i molt de verd és un patrimoni que es pot gaudir tot l'any, però a la tardor de forma especial. És un bon moment per fer-hi un tomb, a peu, amb bicicleta o de la manera que vulgueu.

El procés després del 27 S

Després de les eleccions del dia 27 ara ens toca viure el sarau de les cadires. No sé si el procés continuarà i la manera que ho farà. En Mas vol ser President i la CUP que és necessària no vol donar-li suport perquè entén que el fins ara President és l'home que ha pilotat les retallades i ha fet una clara política de dretes. La CUP té raó. De fet, els seus votants ho són precisament per haver dit en campanya que en cap cas li donarien suport. S'haurà de veure si la gent de la CUP aguanta la pressió que estan sotmesos per totes bandes, més enllà de les originalitats que aquests proposen de cara a la formació del nou govern. 
Artur Mas ha estat fins ara el President, la seva gestió és dolenta tirant a molt dolenta i en els darrers cinc anys no s'ha fet gairebé res (per no dir res, sense el gairebé). Evidentment hi ha qüestions que el President té raó, però en general la seva forma de govern ha estat un desastre de cap a peus. Veig preocupant que ara existeixi una alta press…