Ves al contingut principal

Desaparició de les cabines telefòniques



L'any 1972 el director i guionista espanyol Antonio Mercero, va revolucionar la televisió pública i única en aquells moments, TVE, amb un telefilm dedicat a les cabines telefòniques. L'endemà de la seva emissió la gent mirava de reüll aquestes andròmines que estaven a tots els carrers del país. Bé, no pas tots, perquè a les Planes d'Hostoles, per exemple, no va arribar fins el maig de 1980, paral·lelament amb l'arribada del servei telefònic automàtic. Faig aquest post, a propòsit de les notícies que llegeixo. Sembla que el proper any 2016 s'acaba el plaç de la Llei que obligava a donar servei telefònic públic en els carrers, i això fa pensar que les cabines telefòniques que avui encara són vigents tenen els dies comptats. S'hauran de retratar abans de que desapareguin per tenir-ne un record. 

L'arribada de les noves tecnologies, de la telefonia mòbil de forma massiva i gairebé obligatòria, condemna a les cabines a passar a millor vida. L'Antonio Mercero va triomfar amb aquesta pel·lícula i crec que va recollir molts premis, entre ells el del protagonista, un Jose Luís López Vázquez brillant que és absorbit o segrestat misteriosament per un sistema estrany i desconegut. He d'admetre que tampoc m'han fet mai gràcia i d'això en té la culpa en Mercero, tot i que ell -segurament- explicava una altra cosa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…