Ves al contingut principal

El procés després del 27 S

Després de les eleccions del dia 27 ara ens toca viure el sarau de les cadires. No sé si el procés continuarà i la manera que ho farà. En Mas vol ser President i la CUP que és necessària no vol donar-li suport perquè entén que el fins ara President és l'home que ha pilotat les retallades i ha fet una clara política de dretes. La CUP té raó. De fet, els seus votants ho són precisament per haver dit en campanya que en cap cas li donarien suport. S'haurà de veure si la gent de la CUP aguanta la pressió que estan sotmesos per totes bandes, més enllà de les originalitats que aquests proposen de cara a la formació del nou govern. 

Artur Mas ha estat fins ara el President, la seva gestió és dolenta tirant a molt dolenta i en els darrers cinc anys no s'ha fet gairebé res (per no dir res, sense el gairebé). Evidentment hi ha qüestions que el President té raó, però en general la seva forma de govern ha estat un desastre de cap a peus. Veig preocupant que ara existeixi una alta pressió per fer de Mas novament president, en nom de tot el procés. Crec que és un error donar tota la força del procés que s'ha viscut a una sola persona, més encara quan tot el moviment ha estat protagonitzat per la societat civil en el seu conjunt. La gent de Convergència està fluixa, en fals, no per que han dit, sinó pel que han fet, per representar una dreta que no té massa diferències, amb una alta corrupció, al igual que la dreta espanyola. En fi, tot molt interessant, a veure com acabarà tot aquest sarau, qui governarà Catalunya i com ho farà. Espero que tothom tingui una mirada que vagi més enllà dels seus propis nassos. Ho seguirem. Per força!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.