Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2015

Xina, el país del nostre fum

Reunió a París per tractar el canvi climàtic. Molt de sarau, però no massa res. Al mateix temps els habitants de Pequín estan sota els efectes del fum que barrejat amb boira és mortal. No sabem que passarà a la convenció de París, ni tampoc que dirà finalment la Xina, que vol créixer i repartir la riquesa (sic). Els xinesos són els que més fum fan, però el fan perquè occident hem decidit subcontractar això de la contaminació, i així els problemes són més lluny. El canvi climàtic és un fet i perjudica a tot el planeta. Les imatges de la capital xinesa d'avui mateix són gairebé patètiques, però crec que no provocaran que els seus dirigents es comprometin a canviar les coses.

Diners de plàstic

Justament aquesta setmana el Banc Central Europeu ha tret el nou bitllet de 20 euros. Ho va fer el passat dimecres 25 de novembre. Encara no n'he vist cap i crec que cada cop serà més difícil veure'n algun. Hi ha una nova tendència interessant de pagar-ho tot a partir de les targetes de dèbit i crèdit i pel sistema del contactless, és a dir, passant només la targeta i sense marcar cap PIN sempre i quan la quantitat a pagar sigui inferior als justament 20 euros. Aquest sistema substitueix de manera clara i directa al diner en efectiu i també serveix per evitar -intentar-ho, al menys- l'elevat frau fiscal existent a casa nostra.  Hi ha països de la Unió Europea que aquest sistema de pagament està molt desenvolupat, França n'és un exemple, però especialment Suècia i la resta de països nòrdics. Entenc que existeixi una certa resistència, però si volem ser seriosos i socialment responsables hauríem de potenciar aquestes eines. La foto és d'una màquina de begudes en una…

Una mica de Pedrera

Em conviden a una petita obra de Teatre a la Pedrera, un musical que en parla i és divertit. El dissabte i el diumenge feien les darreres funcions. Quan sortia vaig veure el pati d'aquest singular edifici de Barcelona, que és de 1909 i el vaig retratar gairebé sense voler, amb presses. Fa gràcia que la societat barcelonina d'aquell temps no els agradés gens ni mica aquest espai, avui Patrimoni de la Humanitat, com gairebé tot el que va fer Antoni Gaudí, un geni reconegut a tot el món. De fet, és sense saber-ho el màxim impulsor d'aquesta Barcelona moderna i de caràcter internacional, també de la revolució turística que això suposa. La Pedrera (la Casa Milà) té encants en tots els seus racons, cal fer-hi una visita amb qualsevol excusa, és un edifici que cal veure'l en directe.

Benestar amb peatges

M'arriben noticies que m'expliquen alguns companys i que estan relacionades amb el copagament d'alguns serveis bàsics per a persones amb discapacitat física. Sembla que l'administració de la Generalitat de Catalunya obliga a practicar el copagament de forma desmesurada a persones afectades que tenen uns mínims estalvis o el patrimoni bàsic que pot tindre qualsevol ciutadà que hagi tingut família. Personalment no espero res de bo dels responsables del Departament de Benestar i Família dirigit per la Vicepresidenta Neus Munté, una persona que ha demostrat la seva total incapacitat per dirigir la política social d'aquest país. 
A més de sotmetre a copagaments a persones que gairebé no disposen de recursos, s'obliga a les entitats a fer el paper de "cobradores del frac", un fet insòlit que el tercer sector haurà de practicar si vol sobreviure a les escanyades econòmiques que fa el mateix Departament. La veritat és que no sé si sortiria més a compte que l…

The Hunt, BBC Earth

La TV pública britànica és el model a seguir. Disposen d'un canal que treballa de forma exclusiva amb els temes relacionats amb el planeta, la seva vida animal i la natura. No cal dir que ho exporta absolutament tot. Gairebé totes les televisions del món compren aquests documentals a la BBC que és un canal que els britànics paguen amb els seus impostos i també amb una quota anual per cada aparell de televisió que es compra. La quota política dins la BBC és molt escasa i està considerada una de les joies de la corona. Una mica d'enveja. The Hunt, "la caça" és el tros que penjo i podeu veure el tipus de feina que fan, impressionant.

Novembre estrany

Una retratada a les afores de Girona, envoltada de zones verdes, boscos i deveses. Fotografia feta cap al tard, aquesta passada setmana. Aquest novembre és climàticament estrany. Ha fet molt bon temps i tot just aquest dissabte i diumenge s'anuncia fred, que enguany va endarrerit. Recordo que abans en temps de Fires, és a dir, fa un mes, baixàvem a Girona abrigats fins a dalt. No sé si això és bona senyal, més aviat diria que tot el contrari. A les properes setmanes ha de començar a París la reunió sobre el canvi climàtic i haurem d'estar molt pendents de el que discuteixin i aprovin. Penso que s'haurien de decidir alguns canvis de cultura que ens afectaran a tots i a tot arreu, seriosament.

Skydive, colaborar volant

Aquesta empresa que té les seves instal·lacions a l'aeròdrom de Castelló d'Empúries (Empuriabrava) col·labora amb MIFAS de forma directe, dedicant una part del que paguen els clients que es volen tirar des de les seves avionetes. És una forma de ser-hi i de fer tot això que ara se'n diu Responsabilitat Social Coorporativa. Un exemple que d'altres podrien seguir sense cap mena de problemes i que al tercer sector li aniria molt bé. A veure si hi ha més empreses que s'animen a fer-hi alguna cosa. Felicitats per Skydive Empuriabrava i també a la gent de MIFAS que sap estar allà on cal.

Agen i Auch

Unes quantes fotografies de fa un parell de setmanes a França, a la regió de Midi i també a l'Aquitània, a les ciutats d'Agen i d'Auch, properes totes dues a Tolouse i que representen molt bé les capitals petites del país del costat. Occitanes però molt franceses. Són ciutats on hi ha una bona qualitat de vida, tranquil·les, sense grans saraus, pràcticament desconegudes fora de França. Anar-hi a la tardor també és garantia de trobar-hi un bon paisatge. El Midi francès sempre és elegant i de bon fer pels turistes que van sense cap planificació, com és el meu cas. Són llocs per fer-hi escapades sense maldecaps. Les de dalt són d'Agen i les de sota d'Auch, segurament més turística i eixerida.

Montain Handbikers

Unes imatges interessants de handbikers, ciclistes amb discapacitat que pedalen a mà. No totes les persones amb discapacitat poden fer aquest esport, cal tenir molta força (tampoc els que no tenen discapacitat). Hi ha exercicis que són difícils, però possibles. Aquí a prop, tenim les pistes de la Molina que durant els mesos d'estiu també s'hi pot fer un circuït d'aquest tipus, patrocinat per la mateixa gent que porta l'estació d'esquí i per Plan&Train. Feu-hi un cop d'ull, us agradarà.

Pinetells

Fotografia d'uns pinetells en una botiga propera a casa meva. En aquest país la tardor porta a la gent als boscos, a caçar bolets, tot i que a Girona ciutat la gent els busca. Els de la Garrotxa els cacem, encara que jo no faig ni una cosa ni l'altra. M'agrada especialment l'olor que fan i a l'hora de menjar-los ho faig sense massa complicacions, és a dir, amb molt poques coses. A la botiga anaven a uns 30 euros el quilo, una mica car, encara que admeto que per menjar-ne no en calen tants. Suposo que a mida que passin els dies la boletada baixarà una mica de preu i no faran mal a ningú.

Novembre a les Planes d'Hostoles

Res d'especial, plovia, -va fer-ho tot el dia- a les Planes d'Hostoles, ahir, el primer dilluns de novembre d'enguany. M'arribo fins al capdavall del poble, on hi ha un espai verd (fa gràcia que a les Planes tinguin zones verdes) per veure els colors d'aquesta tardor que va amb bon guió, de tardor autèntica. Faig aquestes fotos amb el mòbil i me'n torno cap a Girona, després d'haver vist la família. La verdor brillant domina la Vall d'Hostoles i totes les comarques gironines, cap a la Garrotxa i el Ripollès la cosa té un encant especial.

Un piano públic

A l'estació del tren de Agen (Aquitane-França) hi ha un piano a disposició del públic, per qui vulgui tocar-lo amb més o menys gràcia. Està al costat de les màquines aquestes de begudes i cafès que hi ha a totes les estacions franceses i d'aquí també. No ho havia vist mai encara, de tot s'aprèn. No sé si el model és exportable a d'altres llocs, potser a Girona tindria èxit, tot i que segurament aquí hi hauria un gran sarau per saber qui ha de posar-lo. Els pianos són una qüestió d'estat, o els porta directament la Generalitat de Catalunya? En cas de ser de l'estat, el piano seria d'ADIF, de RENFE, o potser de Ferrocarrils de la Generalitat que a Catalunya que són els responsables de rodalies? El piano seria competència del Departament de Cultura o de Presidència? - S'hauria signat un conveni amb el Palau de la Música Catalana o amb l'Orfeó de Montserrat? - Són preguntes complicades que en alguns països no es plantegen. El cas és que a Agen tenen pi…

50 anys de l'Institut Guttmann

Aquest any, la família de l'Institut Guttmann fa 50 anys. No és un aniversari qualsevol, és un aconteixament de primera magnitud. Aquesta institució és un referent per a les persones amb dis capacitat física de Catalunya, també d'Espanya i ho és de forma molt exitosa en el context internacional, on s'ha anat obrint camí en els darrers anys. El Guttmann, com diem aquí, no només és un hospital, és també l'epicentre d'atenció i d'investigació dels traumatismes per paraplegia, ara a més, és un lloc on treballen fort per ajudar a tractar i determinar un grapat de malalties noves que requereixen atenció específica. L'Institut Guttmann ha debatut aquesta darrera setmana sobre l'estat de la qüestió. Han estat unes jornades que finalment no he pogut assitir-hi, però convindrà fer-se amb la documentació de tots els temes que allà s'hi hauran tractat. El futur del Guttmann és essencial per les persones amb discapacitat a Catalunya i m'interessa especialmen…