Vés al contingut principal

50 anys de l'Institut Guttmann

Aquest any, la família de l'Institut Guttmann fa 50 anys. No és un aniversari qualsevol, és un aconteixament de primera magnitud. Aquesta institució és un referent per a les persones amb dis capacitat física de Catalunya, també d'Espanya i ho és de forma molt exitosa en el context internacional, on s'ha anat obrint camí en els darrers anys. El Guttmann, com diem aquí, no només és un hospital, és també l'epicentre d'atenció i d'investigació dels traumatismes per paraplegia, ara a més, és un lloc on treballen fort per ajudar a tractar i determinar un grapat de malalties noves que requereixen atenció específica. L'Institut Guttmann ha debatut aquesta darrera setmana sobre l'estat de la qüestió. Han estat unes jornades que finalment no he pogut assitir-hi, però convindrà fer-se amb la documentació de tots els temes que allà s'hi hauran tractat. El futur del Guttmann és essencial per les persones amb discapacitat a Catalunya i m'interessa especialment.

El Guttmann està fent una aposta per posar en marxa una línia de serveis personals que s'haurà d'anar veient el camí que agafen, no tant per no tenir clar quines han de ser les vies, sinó perquè el moment econòmic, polític i social del país no acaba d'estar a l'alçada que s'hauria d'estar. El Guttmann té recursos per implicar-hi molts sectors, molta gent, perquè ha sabut trobar la complicitat de tots els ciutadans de Catalunya en les seves propostes, però per tirar endavant determinats projectes calen esforços i grans apostes. Segur que ho faran bé, perquè tenen un equip de treball que fa  les coses amb passió i gran entusiasme, dirigits pel Doctor Josep Ramírez, conegut per gairebé tots els que hem  treballat en aquest món, en aquest sector. Que facin 50 anys és una alegria que comparteixo i gaudeixo amb ells. Vull felicitar-los, en primer lloc per ser-hi, i després per ser com són. Per molts anys i dir-los que els segueixo amb entusiasme.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.