Ves al contingut principal

Ajuntament de Girona, decisions estranyes



Fa dos anys que l'empresa Setex-Aparki, S.A. gestiona la zona blava i verda de la ciutat de Girona. Va guanyar un concurs de manera -des del meu punt de vista- estranya i força inexplicable. Tot això en el mateix moment que el govern de la ciutat de Girona presumia de treballar de forma conjunta i responsable amb el tercer sector. Cal recordar que abans, aquest servei, el gestionava MIFAS a través d'un Centre Especial de Treball, denominat Giropark, S.A; empresa que és el 100 per 100 de la Fundació MIFAS. Aquí no explicaré què fa la Fundació MIFAS i el servei que presta a Girona, tothom coneix la seva feina i la reconeix com a molt important.

Tot això ho escric, perquè l'Ajuntament de Girona anuncia que vol municipalitzar les zones blaves i verdes, després que l'empresa que ho gestiona actualment no doni compliment a no sé quin requisit; sembla que hi ha diferències en els processos d'amortització de maquinària i que l'Ajuntament no autoritza la pròrroga que estava establerta en el concurs, de dos anys més. No ho entenc. Tampoc entenc el que vol fer ara mateix l'Ajuntament de Girona. Pretén municipalitzar el servei, al·legant que d'aquesta manera no s'haurà de pagar IVA i no sé què més. Un rampell de patriotisme fiscal els ha invadit sobtadament. Suposem que també l'Ajuntament assumirà tot el personal que està prestant el servei, no sé tampoc de quina manera. Tot és una mica estrany. 

Estrany, sí. Més que tot perquè l'any passat i després de llargues sessions de treball, l'Ajuntament de Girona va aprovar un protocol d'actuació pel qual es donava suport a les entitats del tercer sector, de manera que tinguessin una especial preferència a l'hora de gestionar temes de caràcter municipal. Tothom hi va donar suport, tots els grups, el meu (jo en aquell moment era regidor de l'Ajuntament de Girona) també, a més de forma molt contundent. 

El proper 14 de desembre en un Ple Ordinari, l'Ajuntament de Girona aprovarà (previsiblement) la municipalització de les zones blaves i verdes de Girona. S'ho quedaran ells directament i diuen que comptaran amb el tercer sector d'ara en endavant. La veritat, no ho entenc. Tinc la sensació que la baixa forma política del govern municipal ha permès que alguns tècnics de l'Ajuntament de la ciutat tinguin més pes que els propis responsables polítics, persones que han estat elegides per la ciutadania. És una sensació que s'està confirmant. No entenc l'actitud de Joan Alcalà, tampoc d'altres regidors del govern municipal i no cal dir la postura del propi Alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont. Caldrà que s'expliquin una mica més i força millor. --Què i a qui defensen? --Què suposa municipalitzar tot això? Per a què aprovem propostes amb grans compromisos amb el tercer sector de la ciutat i després passar d'ells? 

Tot aquest procès és una llufa. Acabarà costant molts diners a la ciutat. Llegeixo que Setex demandarà a l'Ajuntament de Girona. La plantilla municipal creixerà amb 17 persones més, ignoro les condicions i les categories. El tercer sector queda sense poder gestionar un servei que havia tingut i amb un sarró ple de promeses que no serveixen de res. No hi veig que ningú hi guanyi res. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…