Vés al contingut principal

Ajuntament de Girona, decisions estranyes



Fa dos anys que l'empresa Setex-Aparki, S.A. gestiona la zona blava i verda de la ciutat de Girona. Va guanyar un concurs de manera -des del meu punt de vista- estranya i força inexplicable. Tot això en el mateix moment que el govern de la ciutat de Girona presumia de treballar de forma conjunta i responsable amb el tercer sector. Cal recordar que abans, aquest servei, el gestionava MIFAS a través d'un Centre Especial de Treball, denominat Giropark, S.A; empresa que és el 100 per 100 de la Fundació MIFAS. Aquí no explicaré què fa la Fundació MIFAS i el servei que presta a Girona, tothom coneix la seva feina i la reconeix com a molt important.

Tot això ho escric, perquè l'Ajuntament de Girona anuncia que vol municipalitzar les zones blaves i verdes, després que l'empresa que ho gestiona actualment no doni compliment a no sé quin requisit; sembla que hi ha diferències en els processos d'amortització de maquinària i que l'Ajuntament no autoritza la pròrroga que estava establerta en el concurs, de dos anys més. No ho entenc. Tampoc entenc el que vol fer ara mateix l'Ajuntament de Girona. Pretén municipalitzar el servei, al·legant que d'aquesta manera no s'haurà de pagar IVA i no sé què més. Un rampell de patriotisme fiscal els ha invadit sobtadament. Suposem que també l'Ajuntament assumirà tot el personal que està prestant el servei, no sé tampoc de quina manera. Tot és una mica estrany. 

Estrany, sí. Més que tot perquè l'any passat i després de llargues sessions de treball, l'Ajuntament de Girona va aprovar un protocol d'actuació pel qual es donava suport a les entitats del tercer sector, de manera que tinguessin una especial preferència a l'hora de gestionar temes de caràcter municipal. Tothom hi va donar suport, tots els grups, el meu (jo en aquell moment era regidor de l'Ajuntament de Girona) també, a més de forma molt contundent. 

El proper 14 de desembre en un Ple Ordinari, l'Ajuntament de Girona aprovarà (previsiblement) la municipalització de les zones blaves i verdes de Girona. S'ho quedaran ells directament i diuen que comptaran amb el tercer sector d'ara en endavant. La veritat, no ho entenc. Tinc la sensació que la baixa forma política del govern municipal ha permès que alguns tècnics de l'Ajuntament de la ciutat tinguin més pes que els propis responsables polítics, persones que han estat elegides per la ciutadania. És una sensació que s'està confirmant. No entenc l'actitud de Joan Alcalà, tampoc d'altres regidors del govern municipal i no cal dir la postura del propi Alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont. Caldrà que s'expliquin una mica més i força millor. --Què i a qui defensen? --Què suposa municipalitzar tot això? Per a què aprovem propostes amb grans compromisos amb el tercer sector de la ciutat i després passar d'ells? 

Tot aquest procès és una llufa. Acabarà costant molts diners a la ciutat. Llegeixo que Setex demandarà a l'Ajuntament de Girona. La plantilla municipal creixerà amb 17 persones més, ignoro les condicions i les categories. El tercer sector queda sense poder gestionar un servei que havia tingut i amb un sarró ple de promeses que no serveixen de res. No hi veig que ningú hi guanyi res. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.