Ves al contingut principal

La mosca de la CUP


La CUP ha muntat un espectacle que ha estat de primera. Un grapat de votacions que finalment no han servit de res. Ara ens diuen que tot plegat passarà a decidir-se el dia 2 de gener de 2016. La CUP ha quedat enganxada en un espiral de despropòsits que li provocaran una desfeta de magnituds desconegudes. No comparteixo gairebé res amb la CUP, però hi tinc simpatia per defensar algunes idees sense cap mena d'embuts. També crec que sovint demanen la Lluna i això està bé, però en un país de boires com el nostre la Lluna és a vegades impossible de veure. La gent de la CUP té raó en moltes coses, però les formes que dibuixen en algunes escenes provoca la pèrdua de credibilitat, i no parlo de vestimentes ni de barbes.

La desfeta de la CUP i les seves organitzacions, la divisió interna que els provocarà aquesta situació és culpa del President Mas. Ha quedat clar que ells tenen la clau, però perquè diantre l'han de tenir? -Que moguin peces els guanyadors, que no enredin més i que diguin clarament què poden fer i què no volen fer. Convergència és un partit lliberal, tirant a dretes i amb algunes coses és molt de dretes. Fins aquí cap problema, però és un partit devastat per la corrupció, per la incapacitat de gestió i per tenir un grapat d'expedients negres dins de la història política d'aquest país. Convergència s'ha amagat dins d'una coalició electoral que ha engrescat a molts catalans, però precisament per això, no han arribat a la línia de sortida que volien, per ser ells els responsables d'un grapat de nyaps que la població no està disposada a donar-hi més suport.

No és pot pregonar un canvi de política social amb responsables com els que han gestionat els darrers anys Catalunya. Són veritat moltes coses que s'han dit, tothom està d'acord en revisar fórmules de finançament i un grapat de coses més, però la Generalitat de Catalunya en els darrers anys ha estat un desastre difícil de superar. I no cal parlar del desori que han provocat, els uns i els altres, els d'aquí , també -evidentment- els d'allà.

Artur Mas hauria de dir prou, i admetre que ell és la figura que ha de sortir del pessebre. Deu haver-hi altres figures importants que poden fer bé la feina. Els de la CUP han de ser llestos i desempallegar-se de la mosca que els envolta i els fa culpables, quan ells encara no ho són. Vaja, de moment, de tota manera el serial continuarà.

Comentaris

Tens tota la raó, tot és un nyap. Fora mosques i corruptes.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.