Vés al contingut principal

Quatre imatges del 2015





S'acaba d'una vegada el 2015. Nefast, lleig, innecessari gairebé. No ha estat un bon any. No conec massa ningú que digui que el 2015 ha estat formidable, suposo que hi haurà de tot, com a tot arreu. Jo he buscat quatre fotografies que tenen especial significat. La de dalt de tot és del Grup Municipal Socialista PSC i després Socialistes independents. L'any 2015 vàrem deixar de formar part de l'Ajuntament de Girona. Més enllà de les batusses, es va fer bona feina. Després del mes de maig cap dels cinc membres que formàvem part d'aquell grup va presentar-se a les eleccions. La crisi del PSC era avançada a les crisis que també han viscut els altres partits polítics, cercle que per cert, encara no s'ha acabat. Els que estem retratats en aquesta foto seguim tenint contacte i ens uneix una gran amistat.

També penjo una foto de la tragèdia aèria dels Alps, d'aquell vol que sortia de Barcelona cap a Düsseldorf. Hi anava en Josep Borrell, amb ell havia treballat fa molt temps a Fibosa, una empresa de maquinària que hi ha a Girona. La tercera fotografia és dels dos més carregosos de l'any. En Mas i en Rajoy que ara cap dels dos té govern. No sé com serà l'escenari de l'any 2016, però tanquem l'any 15 amb tot obert. El President català i l'espanyol estan provocant que els ciutadans deixin de creure amb la política a marxes forçades. Sempre he tingut un pensament maliciós, jo diria que a ells dos aquests saraus ja els va bé, però ara mateix tenen dificultats, algunes de les quals són esperpèntiques. 

I finalment una fotografia qualsevol de qualsevol ciutat de Síria. Estan a tots els diaris electrònics. Darrere d'aquesta imatge hi ha gent, persones, mainada, com nosaltres, que veuen com casa seva queda trinxada sense saber massa bé perquè. Els retrucs de Síria arriben a Europa en forma de refugiats i aquí tanquem portes immediantament perquè la solidaritat queda molt ben escrita en un paper, però en la realitat és molt petita, tirant a escassa. En aquesta fotografia hi som tots, uns més que d'altres, però representa la misèria que vivim i que no som capaços d'evitar de cap manera. La selecció ràpida d'aquestes fotografies que penjo són millorables. És la feina que hi haurà durant l'any 2016 que comença demà. Us desitjo a tots i a totes un bon any nou.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.