Ves al contingut principal

Quatre imatges del 2015





S'acaba d'una vegada el 2015. Nefast, lleig, innecessari gairebé. No ha estat un bon any. No conec massa ningú que digui que el 2015 ha estat formidable, suposo que hi haurà de tot, com a tot arreu. Jo he buscat quatre fotografies que tenen especial significat. La de dalt de tot és del Grup Municipal Socialista PSC i després Socialistes independents. L'any 2015 vàrem deixar de formar part de l'Ajuntament de Girona. Més enllà de les batusses, es va fer bona feina. Després del mes de maig cap dels cinc membres que formàvem part d'aquell grup va presentar-se a les eleccions. La crisi del PSC era avançada a les crisis que també han viscut els altres partits polítics, cercle que per cert, encara no s'ha acabat. Els que estem retratats en aquesta foto seguim tenint contacte i ens uneix una gran amistat.

També penjo una foto de la tragèdia aèria dels Alps, d'aquell vol que sortia de Barcelona cap a Düsseldorf. Hi anava en Josep Borrell, amb ell havia treballat fa molt temps a Fibosa, una empresa de maquinària que hi ha a Girona. La tercera fotografia és dels dos més carregosos de l'any. En Mas i en Rajoy que ara cap dels dos té govern. No sé com serà l'escenari de l'any 2016, però tanquem l'any 15 amb tot obert. El President català i l'espanyol estan provocant que els ciutadans deixin de creure amb la política a marxes forçades. Sempre he tingut un pensament maliciós, jo diria que a ells dos aquests saraus ja els va bé, però ara mateix tenen dificultats, algunes de les quals són esperpèntiques. 

I finalment una fotografia qualsevol de qualsevol ciutat de Síria. Estan a tots els diaris electrònics. Darrere d'aquesta imatge hi ha gent, persones, mainada, com nosaltres, que veuen com casa seva queda trinxada sense saber massa bé perquè. Els retrucs de Síria arriben a Europa en forma de refugiats i aquí tanquem portes immediantament perquè la solidaritat queda molt ben escrita en un paper, però en la realitat és molt petita, tirant a escassa. En aquesta fotografia hi som tots, uns més que d'altres, però representa la misèria que vivim i que no som capaços d'evitar de cap manera. La selecció ràpida d'aquestes fotografies que penjo són millorables. És la feina que hi haurà durant l'any 2016 que comença demà. Us desitjo a tots i a totes un bon any nou.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…