Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

2017

No sabem com anirà l'any 2017,  n'hi ha que diuen que pitjor que el 2016 no és possible, considerant aquest any que tanquem com de molt dolent. No ho sé. Segurament això va a la carta de cadascú i tot el que té al seu voltant. Jo crec que 2016 ha estat un any que havia de ser bo i no ho ha sigut. En tots els àmbits. La recuperació econòmica sembla que agafa un bon camí, però també conec gent molt tocada que no veu cap camí de sortida. La part política està també en hores baixes. El President Puigdemont va deixar de ser Alcalde de Girona per ser el màxim representant de Catalunya, però les coses, després d'aquest any estan allà mateix. Jo diria que ell és l'únic que s'ha mogut. El procés està enquistat i en fase avorrida, exceptuant a la gent de la CUP que l'enreda cada dia, perjudicant-lo seriosament. Els catalans tenim ganes de país, però no sé massa bé si volem un país que estigui governat per persones que ens munten un numeret diari. Potser cal anar més a p…

Cop de pal a la banca

La banca no sempre guanya. Avui no. Els Tribunals Europeus han dictat sentència contra la banca espanyola i haurà de tornar uns 4.000 milions als clients que havien fet una hipoteca fa uns anys, motivat pel càlcul les les clàusules sòl. Les meves felicitacions per protestar fins al final. Una estirada d'orelles a la banca espanyola i també als seus tribunals que varen afanyar-se a donar-li la raó, fins al Tribunal Suprem que avui ha estat contradit pels europeus. 
La banca espanyola era -en particular- una de les màximes responsables de la crisi econòmica que aquest país va viure i encara viu. Han sobreviscut amb molta frescura si tenim en compte el mal que varen fer. La liquidació de totes les caixes d'estalvi i un grapat de bancs han demostrat la seva ineficàcia i la seva incompetència, també la seva mala fe. A tot l'estat espanyol han quedat set bancs, dels quals la meitat quedaran fora de combat en els propers anys. Avui els clients, enredats en litigis i lletres peti…

Vistes des d'Alep

El President de Síria ha sortit a la televisió dient que estava molt content i que havia rebut un grapat de felicitacions per guanyar la batalla d'Alep. Molt bé, doncs el felicitem ben felicitat. No sabem si el personatge ha vist alguna foto de la ciutat que ha deixat al darrere de la seva alegria i immensa felicitat. Aquí en penjo una, però n'hi ha un grapat a la premsa de tot el món i s'hi veu una ciutat arrasada, arruïnada i sense la felicitat del President Al-Àssad. Alep era la segona ciutat de Síria i ha estat la batalla més important de la guerra civil que viu aquell país. No és una guerra civil en un format convencional, és una guerra en format Monopoly i els seus jugadors són grans entesos en això d'entrar, aixafar i sortir. Els russos de Putin encapçalen la tropa amistosa d'Àssad i al darrere també hi ha Iran i un grapat de franquícies de diferents grups terroristes d'abast mundial. No sabem quants morts han deixat pel camí, milers, centenars de miler…

Boira a Girona

No sé ben bé si estem a l'hivern o a la tardor. Fred n'ha fet uns dies, no massa, estem a desembre, però quan fa un dia amb una mica de sol al vespre apareix la boira. La boira de Girona. Abans d'anar a dormir la vaig retratar i aquí la teniu, una mica en diferit. No m'enrecordo l'hora que era, però ja era tard i amb la boira era més fàcil anar a dormir. Al capdavall d'aquest carrer hi ha unes llums de Nadal, però aquella hora ja les havien tancat. De boira n'hi ha a tot arreu, però a Girona hi està bé, tot i que fa que la ciutat sigui molt reumàtica.

JoComunico

L'amic Joan Pahisa ha dirigit un Laboratori format per diferents experts i patrocinats per Telefònica per posar en marxa una apliació que es diu "JoComunico" i que podeu baixar-vos en forma d'APP. L'aplicació està pensada perquè la gent amb importants dificultats de comunicació puguin utilitzar un llenguatge senzill, ràpid i eficaç. En aquests moments aquesta aplicació està considerada un referent important dins de la comunicació augmentativa i ja compta amb usuaris de diferents centres ocupacionals i d'altres especialitzats. Una de les seves característiques és que cadascú pot adaptar-se l'aplicació a les seves necessitats i anar-se-la fent seva de mica en mica. Els seus autors varen presentar el dia 1 de desembre el JoComunico a la seu central de Telefónica a Madrid amb important assistència, tant de centres i possibles usuaris com de responsables de la companyia Telefónica que són els que han finançat el projecte que hi ha col·laborat de forma especia…

Palomares

En Carles Palomares ha anunciat la seva incorporació al Partit Demòcrata Europeu, antiga Convergència i Unió. Ho llegeixo al Diari de Girona que n'explica els motius i tot el que el protagonista vol dir-hi. Diu en Palomares que se sent espanyol, però es declara un defensor de la independència. En Carles Palomares va ser regidor de l'Ajuntament de Girona, primer en representació del Partit Popular que encapçalava Concepció Veray i a mitja legislatura va plegar per passar-se al grup mixt. En aquest període vaig poder-hi coincidir i la maniobra que ha anunciat em sorprèn, però no tant. Quan va deixar de ser regidor del Partit Popular va començar a votar sistemàticament el que proposava el Govern de la ciutat, de Convergència i Unió i encapçalat per Carles Puigdemont que n'era l'alcalde. Fins i tot va votar a favor de donar la concessió dels aparcaments a una empresa que era totalment privada i de fora de Girona, traient a MIFAS de l'explotació que havia gestionat dur…

Pensions 2017

El Govern Central ha tret 9.500 del Fons de Reserva de la Seguretat Social per poder fer el pagament de les pensions del mes de desembre de 2016 que inclou la paga extraordinària de Nadal. Finalment el fons queda amb un saldo de 15.915 milions per afrontar les dificultats que poden haver-hi durant els propers anys. Amb la tendència actual, el fons tindrà una vida relativament curta; el saldo actual donarà per la manca de liquiditat de 2017 i poca cosa més.
El Govern Central ha de decidir d'on traurà els diners per poder pagar les pensions del proper any i els anys propers. No sembla fàcil, tot i que la Ministra de Treball -Fàtima Báñez- va dir fa uns dies que estava molt tranquil·la. S'entén que el famós "Pacte de Toledo" haurà de pactar algunes reformes, algunes de les quals són relativament senzilles, com ara que sigui l'estat el que compensi les pagues de viduetat i orfandat. No obstat això i amb acords d'aquest estil no hi haurà suficients recursos per a…

Sense Ficció de TV3 "Jo també vull sexe"

Ahir dimarts, al vespre i a TV3 varen fer un "Sense Ficció" que va tractar el tema de sexe i discapacitat. En primer lloc, felicitar a la gent d'aquest programa de la pública TV3 per fer-lo i emetre'l a "primetime" fent que una part molt important de la gent del nostre país pogués veure un documental gens convencional i molt arriscat. Suposo que aquestes alçades de la vida i en els anys que vivim encara hi haurà gent que considerarà aquest tema un escàndol, però aquest tema precisament és ben senzill d'entendre. En el "Sense Ficció" d'ahir vàrem poder veure alguns exemples i un grapat de gent que treballa en aquest tema, professionals, gent voluntària i molts discapacitats que saben plantejar la qüestió de manera pedagògica i tots amb molta normalitat. És lògic que un país avançat tracti aquesta qüestió i penso que a Catalunya toca fer-ho. Les persones amb molts problemes físics, de mobilitat i també aquelles que tenen dificultats mentals…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …

Presentació d'Innovació i Discapacitat

La gent de MIFAS i del Guttmann varen presentar el divendres passat a la UNED de Girona (Salt) el llibre Innovació i Discapacitat. La presentació va anar a càrrec de Montse Palma, Josep Maria Solé i Albert Carbonell, finalment va intervenir també el Director de l'Institut Guttmann, Josep Ramírez. El llibre dibuixa el full de ruta del que vol la gent que formen la discapacitat pels propers anys. Les intervencions sempre interessants varen centrar-se en el veritable dret a decidir que tenim les persones que formen part d'aquest col·lectiu. Si no ho decidim nosaltres, algú ho farà per nosaltres, i el llibre pretén apuntar en aquesta direcció. Una setentena de persones varen ser-hi presents. La notícia ha sortit avui diumenge publicada en el Diari de Girona i crec que ben explicada.

L'arbre dels colors

A peu de carretera, entre Amer i les Planes d'Hostoles hi ha una petita nau industrial i just al costat hi viu aquest arbre que tant la primavera com a la tardor fa gala dels seus colors. Sempre que hi passo l'observo i avui tocava fer-hi una foto. N'hi he fet moltes, algunes les he penjades en aquest bloc, els seus colors són sempre espectaculars. Els propietaris de la nau hi han posat una barrera, de manera que per fer la foto ho he tingut una mica més difícil. A la primavera penjaré la versió més verda que també té el seu què.


La Trumpada

El passat dilluns vaig fer un tomb pel Passeig de Gràcia de Barcelona. Vaig aturar-me davant l'edifici de la Borsa de Barcelona, no sabia si podia entrar-hi. Els guardes de la porta varen dir-me que sí, que donant el DNI n'hi havia prou. Vaig entrar-hi tot decidit, tot i que només vaig visitar la planta baixa. Vaig veure un grapat de pantalles que pampallugaven constantment. Al mig de la sala hi havia mitja dotzena d'avis que les miraven amb interès, estaven davant del monitor de Telefónica. M'hi vaig acostar i amb veu baixa m'explicaven la seva visió de la jugada. La qüestió Trump preocupava als avis, té la seva lògica, perquè no sabem quina política econòmica farà. Tot el que ha dit és confús, estrany i ara mateix desconeixem el que decidirà. L'elecció de Trump té molta importància, molta repercussió, més de la que la gent es pensa. 
No sabem quina serà la visió d'un home multimilionari davant les classes més populars, les més necessitades. Esperem veure…

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

OrtoMedicalCare

Divendres al matí vaig estar a la Fira de Madrid per visitar el certamen OrtoMedicalCare que s'havia obert un dia abans. La veritat és que la fira no era massa gran, un avantatge per veure tranquil·lament els estands que estaven allà representants. La primera sorpresa és que hi havia un grapat d'empreses que tenen la seva seu operativa a Girona, no només Invacare -que està a Celrà- també d'altres, petites o mitjanes que al cap de l'any mouen molt diners. La resta de empreses catalanes també tenien una bona presència, fins al punt de que el català s'escoltava en tot moment. El fet que Madrid sigui la plaça elegida per fer una fira d'aquestes característiques és que el material exposat va dirigit a les ortopèdies i discapacitats de tot l'estat i Madrid no deixa de ser un bon punt per l'anada i vinguda dels interessats. Està al mig de tot arreu, encara. 
Amb l'Albert Carbonell, President de MIFAS vàrem poder veure que les ajudes tècniques que venen só…

L'ascensor de la línia 4 del Metro de Madrid

En aquesta foto hi surt l'Albert Carbonell, President de MIFAS i un servidor, gaudint de la Línia 4 del Metro de Madrid. Una bona passejada, perquè havíem de sortir a l'estació de Goya i l'ascensor d'una banda d'andana no funcionava. Per un telèfon intern varen dir-nos que feia tres dies que estava avariat. I nosaltres què hem de fer?  --va preguntar l'Albert, i ens dir que tornéssim a pujar al tren, fins a final de línia, i fer novament el trajecte en direcció contrària per anar a petar a l'andana de Goya que sí que tenia l'ascensor en funcionament. O sigui que paciència i na tirant, ara bé, amb humor, més que tot perquè no hi ha cap altra possibilitat.
No és habitual veure gent en cadira de rodes o de mal caminar pel Metro de la capital de les Espanyes i no m'estranya gaire. Hi ha poques estacions accessibles, al centre de la ciutat gairebé cap, a les cantonades sí perquè les estacions són noves, tot i que n'hi ha alguna que tampoc és adapta…

Bàsquet en cadira de rodes, l'esquip de Girona

Enguany MIFAS torna a tenir equip. Després d'un any de repós torna la Lliga nacional de bàsquet en cadira de rodes a Girona, al Pavelló Municipal de Fontajau, DEMÀ dia 13 de novembre a les 12,00 hores. L'entrada és gratuïta, hi ha lloc per a tothom. L'equip gironí s'enfrontarà al BCR CJB Club Joventut de Badalona i serà emocionant. A partir d'ara, les comarques gironines tornen a tener bàsquet de competició. MIFAS també està treballant en una "escoleta" de bàsquet en cadira de rodes, animant als més joves a fer esport. Tenir una discapacitat no impedeix fer esport, el bàsquet n'és un, però n'hi ha molts més que es poden fer en la seva versió adaptada o accessible. Demaneu informació a MIFAS a través de les seves pàgines web. Mentrestant toca animar a la tropa de MIFAS i esperar que faci un bon paper a la lliga estatal i també a la catalana.

BBC Earth II, màxima tensió

Una iguana marina de les Illes Galàpagos queda enganxada al mig d'un grapat de serps que no tenen cap gràcia. Convé veure'l, les imatges són impressionants. Hi ha molta tensió perquè el solitari animal  està envoltat per una estratègia conjunta i molt ben planificada. És un avanç de la segona entrega dels documentals que produeix la britànica BBC dins de la sèrie Earth. Convindria passar aquest tipus de programes de televisió a les hores de màxima audiència i de pas treure'ns de sobre la mala qualitat dels guirigalls que s'entreguen en hores que valdria la pena aprofitar per conèixer millor el nostre món. Suposo que és més senzill idiotitzar al personal amb el que posen; la falta de cultura és molt rendible i barata.

Dimecres americà

Doncs ja està, els americans ja han votat. I ara què? -No sabem què passarà a partir del mes de gener de 2017 quan Donald Trump sigui President de la primera potència econòmica, social i cultural del món, o sigui, la referència d'occident. Curíosament els votants d'aquell país permeten que un personatge de dubtosa factura guanyi a una dona brillant, amb experiència i molt intel·ligent. Una Amèrica populista que han llançat un capítol dels Simpson amb la realitat absoluta. No sabem què passarà. 
Preocupant és tot plegat, perquè aquest home té molt de poder, fins i tot ha guanyat a les dues càmares legislatives. També ell podrà decidir qui forma part del Tribunal Suprem i un grapat de càrrecs més que són de màxima importància. Ignorem quin serà el paper internacional dels Estats Units d'Amèrica en el món que vivim; pot arribar a tenir un paper molt perillós. Esperem que hi hagi calma i que aquest home s'envolti de bona gent per dirigir el país. No sabem si encapçalarà e…

Dimarts americà

El dimarts dia 8 és el dia més americà de l'any. Els nord-americans votaran el proper President dels Estats Units i això és un fet important que ells decidiran, però els efectes que provoca recau també a la resta d'humans que compartim planeta. Això sempre ha estat així, però en aquests moments aquesta afirmació és més certa que mai. 
Les opcions que tenen són dues; una és bastant fluixa i l'altra és molt perillosa. Ignoro ara mateix què passarà, però sóc partidari d'animar als ciutadans d'aquell país a anar a votar per evitar que la política mundial caigui en mans d'un personatge com és Donald Trump. És la percepció que tinc, una visió diguem-ne europea, mediterrània si voleu, però sempre llunyana i propera a partir del seguiment que qualsevol pot fer a través de les xarxes socials i mitjans de comunicació americans que es poden seguir en directe. L'opció Trump seria un desori per aquell país i també per la resta del món, un món que ja està presidit per u…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

Govern nou, problemes vells

Doncs ja està, ja tenim govern espanyol. I com estan les coses? -Les coses estan allà mateix, sense canvis de ruta, sense cap novetat especial. Mariano Rajoy ha tardat tres dies en donar a conèixer els membres que formaran part del nou govern espanyol i a les lleixes encara hi té els mateixos problemes que fa 315 dies després de les primeres eleccions. La política econòmica, la creació de treball, les pensions i el panorama nacional de gairebé sempre. La lleixa més complicada segueix sent la qüestió catalana que fins ara l'ha resolt sense fer res, és a dir, sense resoldre res, ben al contrari, ha desviat la qüestió política cap a les andanes judicials i aquest destí és un error de grans dimensions. Sense política no hi possibilitat de resoldre res. No veig que els seus ministres siguin gent especialment encarada a fer alguna aportació en aquest tema. Que s'hagi tret del damunt els Ministres d'Interior i Exteriors no és cap novetat, havien finalitzat el seu recorregut, mol…

La Sady i les noves tecnologies

La Sady és una noia americana afectada de paràlisi celebral i la protagonista d'aquest vídeo que ha fet la gent d'Apple. La veritat és que amb la tecnologia la qualitat de vida de la Sady millora considerablement. Té un grapat de possibilitats per poder treballar millor i controlar l'entorn, fent la seva vida més senzilla i fàcil. És l'esquema que utilitza Apple que també demostra que amb bon material i les aplicacions adeqüades les persones afectades de sordesa i ceguesa també ho tenen molt millor. No obstant això, totes aquestes tecnologies són ciència ficció per la majoria de persones amb discapacitat, almenys aquí a casa nostra. Jo sóc un gran partidari dels entorns Apple, no només per la seva efectivitat, també per la seva elegàcia i senzillesa. El problema, el gran problema realment és el preu de tot això. Aquestes aplicacions són cares, també ho són els aparells d'aquesta marca. No veig a les webs cap política de descompte per a persones discapacitades. Pot…

Manuel Plaza al Diari de Mallorca

L'amic Manuel Plaza ha publicat en el Diari de Mallorca una carta oberta que parla de les barreres arquitectòniques a la ciutat de Palma i els compromisos que hi dediquen les administracions públiques de l'Illa. La política de supressió i de l'accessibilitat en general depèn del municipi, però també del Consell Insular de Mallorca i el Govern de les Illes Balears. No tothom fa el que hauria de fer. El col·lectiu també observa la situació amb un cert desencant.
Eficacia.---Desde hace años, los colectivos de personas con movilidad reducida han reivindicado un espacio físico accesible para todos. Para ello, es necesario voluntad política que garantice el cumplimiento de las normativas que regulan la accesibilidad, en sus diversos ámbitos. Dicha voluntad, para ser eficaz, debe llevar aparejada dos líneas de actuación: la primera una normativa acorde a los principios de la accesibilidad universal y la segunda, dotar a las administraciones públicas, competentes en el tema, de re…

Taps de plàstic i l'estat del benestar

Llegeixo a la Vanguardia que els empleats de Caixabank de les Illes Canàries estan contents perquè han aconseguit reunir no sé quants quilos de taps de plàstic i així poder ajudar a una noia paraplègica a comprar una cadira de rodes que permetrà que es mogui amb més facilitat. La notícia ja té un punt de normalitat preocupant, d'aquest tipus en surten tot sovint a tots els mitjans de comunicació. Són històries solidàries que permeten a la gent participar en la recollida de taps de plàstic, al mateix temps que ho fan convençuts que la causa de la maniobra val la pena. És l'arribada de l'estat del taps del benestar. 
La tona de taps està pagada a 200 euros la tona, aproximadament. Una cadira de rodes ultra-lleugera com la que suposem que han donat a la noia canària val uns 3.000 euros. És a dir, que necessitem 15 tones de taps de plàstic per poder-la pagar. Si posem altres exemples de l'estat dels taps del benestar, haurem de determinar una taula de preus per saber les …

Senyal de trànsit a Canadà

Aquest senyal de trànsit és a Canadà, a la costa Est. L'ha enviada en Manu Heras que està fent un tomb per aquella zona. Sembla ser que per aquell indret hi ha un vailet que és sord i en alguns moments deu anar a peu per aquesta carretera. I res, el govern municipal o qui sigui ha considerat que havia de posar un senyal advertint que en algun moment els sorolls del cotxe no són suficient per advertir al vianant. Curiosa iniciativa. No l'havia vist mai. No sabem aquí si seríem capaços de fer un senyal semblant.

Una bona novel·la de Juan Eslava Galán

No havia llegit mai cap llibre de Juan Eslava Galán. Vaig sentir-lo parlar per la ràdio, l'entrevistaven i va explicar com havia fet el seu darrer llibre i tota la història que l'envoltava. Ràpidament vaig comprar  la novel·la "El Amor en el Jardín de las Fieras" editat per Espasa (Barcelona, 2016).  He de dir que m'ho he passat bé llegint-la. Després d'haver acabat la Guerra Civil Espanyola, un combatent de la república que viu en la més absoluta de les misèries és utilitzat pel franquisme guanyador per poder satisfer les pretensions dels nazis que busquen els rastres de la raça ària a la península ibèrica. Tot això el porta a viatjar a Berlín en plena II Guerra Mundial i poder viure moments increïblement delirants. És una novel·la divertida i molt intel·ligent. Juan Eslava Galán dibuixa un Berlín dominat per la bogeria alemanya d'aquell moment, vist des del punt de vista dels espanyols que resseguien el guió d'aquell conflicte. He tingut l'opor…

Les pensions del 2017

Es parla de pensions perquè el sistema està fent llufa. La reserva que va posar en marxa fa uns anys el govern s'està acabant i l'any 2017 no quedarà cap euro en aquesta guardiola. El govern diu que tot això s'arreglarà amb la creació de llocs de treball i els gurus economistes tenen moltes idees i fan tota mena de previsions. El cas és que aquesta qüestió és una de les primeres mesures que haurà de prendre el nou govern que anirà a peu coix, no tindrà majoria absoluta i sembla que el guirigall parlamentari no permetrà fer grans modificacions. El tema de les pensions són foc i el foc crema. Les declaracions de la vicepresidenta dient que la millora de l'economia ho arreglarà tot és símptoma de que la nostra classe política no té ni idea del que ha de fer, també és possible que tinguin la decisió presa i ara deixin que els violins xerriquin en totes direccions, per distreure al personal. És molt probable que el sistema de pensions tingui retallades, més que tot perquè …

Memorial als Jueus a Berlín

Memorial als Jueus, visita obligada si es visita Berlín. La capital alemanya és una ciutat històrica, però també amb molt males històries. El segle XX va ser horrible per tot el continent Europeu i aquí va haver-hi un dels pitjors epicentres. N'hi havia d'altres. El Memorial és una obra de l'any 1999 i està al costat de la Porta de Brandenburg, a tocar de les ambaixades dels Estats Units, Regne Unit i França. La foto de dalt la va fer en Joan Pahisa.

Uns dies a Berlín

Uns dies a Berlín. Una mica de fred amb molta humitat, provocant que fos més difícil passejar-hi de gust. De tota manera és una capital que val la pena veure-la. Jo la coneixia des de fa molts anys, justament quan va caure el mur que separava la ciutat. Des de llavors ha fet un gran canvi, de fet, jo diria que és una ciutat que està en plena reconstrucció i enganxament. Les dues bandes eren molt diferents; la part Oriental semblava més una ciutat soviètica i la part Occidental era una ciutat sense ser-ne capital. 
El transport públic funciona amb una certa normalitat per a persones amb discapacitat, tot i tenir alguns problemes que convé tenir present. Les estacions de Metro presenten problemes amb els ascensors que molts no funcionen. Les andanes i els trens que passen no van massa a ran i per anar-hi amb rodes fa una mica de por. Entendre el sistema de transport públic de la ciutat és difícil i els plànols que estan en circulació no s'acaben d'entendre del tot. El sistema d…

Més carrils bici

Girona estrena més carrils bici. Aquest tram, sota el viaducte ja estava aprovat de fa temps, tot i que ara l'han finalitzat. En el seu moment, el Grup Municipal que encapçalava Pia Bosch va donar-hi suport i ens va semblar que era una bona línia per fer connectar diferents barris de la ciutat de Girona. Aprofitar el viaducte de RENFE per fer-hi passar bicicletes per sota és pràctic i elegant. Hem de procurar treure els cotxes de la ciutat, fer-hi més camins per anar a peu i en bicicleta. És una política que no s'hauria d'aturar.

Teresa May

L'altra gran llufa de l'any ha estat el referèndum dels britànics, amb la decisió final i desencertada de sortir de la Unió Europea. Portem un 2016 políticament horrible i els anglesos -que no els escocesos- hi han contribuït a la seva manera. Ara la PM britànica és Teresa May i semblava una senyora moderada, però aquesta setmana s'ha despentinat i amb la boca oberta ha començat a dir el què pensava. La May està criminalitzant la immigració de tots els problemes que té el seu país. És una tàctica que funciona uns dies, unes setmanes, però que té repercussions a llarg termini. És una mostra de la falta d'intel·ligència política de la dreta anglesa, una dreta que fins ara era diferent a la resta de dretes europees. Han pujat ràpidament al carruatge de les demagògies i els és igual fer mal a totes bandes. El Regne Unit sempre ha estat un país lliberal, amb una economia lliberal i progressista que ha permès ser l'epicentre mundial de molts conceptes. La por anglesa a …

Inadmissible

Les imatges que vàrem veure ahir del Comitè Federal del PSOE eren vergonyoses, les de dins i les de fora. No acabo d'entendre aquesta afició que hi ha a Madrid per sortir al carrer a fer numerets per sortir a la televisió. Evidentment però, l'espectacle estava a dins. No sé si Pedro Sánchez havia de dimitir o no, ara mateix no sé què dir-hi, però la parada folclòrica d'ahir passarà a la història de la política espanyola. El PSOE a Espanya, igualment que CiU a Catalunya tenen una gran importància per poder entendre les darreres dècades, pels seus dirigents, pels avanços i transicions que van pilotar. Avui aquests opcions polítiques i les seves organitzacions estan desfetes, molt tocades, ho tindran difícil per recuperar-se i tornar agafar el vol.
Però ahir dissabte 1 d'octubre, el PSOE fa representar una funció que va superar totes les espectatives, indignant a molta gent, a molts dels seus votants i simpatitzants. El PSOE és la referència socialdemòcrata i les televis…

El relat de Francine Chirstophe

La Francine Cristophe ens explica un relat en forma d'anècdota que és terrible, però esperançador. És molt important seguir la lectura del vídeo per poder entendre el que va passar a Europa fa uns anys. Ara més que mai convé tenir-ho molt present, sobretot quan escoltem polítics i dirigents de països europeus que són uns bocamolls, com el mateix President d'Hongria. Segurament ha perdut la memòria del seu propi país, de la seva pròpia gent, de la seva història. La classe dirigent europea ha de tenir present que el projecte europeu és bàsicament un projecte de pau i de solidaritat, no saber-ho és manipular la realitat. La Francine explica una història personal terrible i s'ha de saber i entendre per evitar que ens torni passar. El vídeo està a les xarxes socials i és formidable.

El Joan Pahisa i el Carles Millera fan la Marató de Berlin

Aquest passat diumenge 25 en Joan i el Carles van fer la Marató de Berlin, la més important del món després de l'americana de Nova York. M'han explicat que hi havia unes 180 handbikes i que ells eren els únics catalans que varen participar en aquesta modalitat. En Joan és segurament el noi més baix que ha fet mai la marató. Van fer-la en 2 hores i 37 minuts. Ells mateixos van prendre les imatges d'aquest vídeo i d'aquesta manera podem viure parcialment les sensacions que suposa córrer pels carrer de la capital alemanya. Felicitats per fer-la i fer-nos arribar aquestes imatges.

MIFAS fa 37 anys

La gent de MIFAS avui ha fet 37 anys. Em fa gràcia veure aquest retall de diari de "Los Sitios" que anunciava el seu neixament. Els anys passen ràpidament i la foto és una clara mostra de tot això. Des d'aquí les meves felicitats a MIFAS per ser-hi. Amb tot aquest període l'entitat ha fet molt bona feina; gairebé tot està a la vista, vull dir que es pot veure els resultats d'aquesta presència a la societat gironina. Són moltes les organitzacions que varen néixer als finals dels anys vuitanta, poques han sobreviscut. El cas de MIFAS és bastant especial i els que surten a la foto d'aquest retall de diari segurament no s'ho pensaven. En qualsevol cas, content també de formar part d'aquesta família de MIFAS i molt content de que avui faci anys. Els 37 primers anys.

La llibreria de Le Somail (Àude)

A 12 quilòmetres de Narbona i a peu del Canal de Midi, hi ha un petit indret conegut com "Le Somail". És un lloc bucòlic i amb un cert encant. El Canal dona estampes molt agradables, però això passa al llarg de tot el seu recorregut. En el cas de Le Somail l'encant hi surt clarament reforçat perquè hi ha una llibreria que té 50 mil exemplars, vells i nous, de tota mena. És un punt de referència al sud de França.  És fàcil d'anar-hi, fer-hi el tafaner és molt agradable. Totalment accessible i amb gent entregada que atèn molt bé. Preus molt baixos. A le Somail hi ha mitja dotzena de restaurants a preus raonables.

Les barreres a la porta de casa.

Aquesta senyora que surt a la foto no pot entrar i sortir de casa seva, a Madrid. Ha de refiar-se de la gent del barri, Entrevías, un sector humil de la ciutat, però amb bona gent que està pendent de quan ella els necessita. Una lliçó de solidaritat que segurament passa en molts llocs del món. La gent del barri d'Entrevías de Madrid ha posat en marxa una campanya pública per demanar a l'Ajuntament de la capital espanyol que faci un esforç en això d'eliminar barreres arquitectòniques, o d'eliminar-les bé. A Madrid les barreres són pitjors que d'altres llocs perquè l'Ajuntament considera que no n'hi ha. Que ja estan resoltes i efectivament, el resultat final és com la que podeu veure a la fotografia que penjo.
El col·lectiu de persones amb discapacitat de Madrid està encapçalat per Javier Font, el President de la Federació FAMA, una organització que representa una maranya immensa d'associacions personalistes que no serveixen de res, ni tan sols interveni…

Bombolles

Avui fa 8 anys que va petar el sistema financer nord-americà, i amb ell, la resta de sistemes d'occident. Lehman Brothers va fer llufa un dilluns 15 de setembre de 2008 i encara avui n'arrosseguem les conseqüències. Un model financer que els governs no varen saber preveure, regular i arbitrar. Les autoritats financeres d'Estats Units han castigat de forma molt dura la banca d'aquell país i els seus responsables, aquí això no ha passat ni s'espera que passi. Aquesta setmana, per exemple, ha tancat portes CatalunyaCaixa, absorvida pel BBVA. En aquests anys el sistema financer català i espanyol ha quedat pràcticament a zero, tancant nou de les deu caixes d'estalvis catalanes. Però aquí tothom ha sortit impunement, no hi ha responsables, només afectats, milers d'afectats. Les bombolles també serveixen per veure la categoria dels governants de cada país.

Us penjo un vídeo d'un reportatge de la Noche Temática, emès en el seu moment per la TVE i que fan els d…

Automàtics

Màquines de rentar a l'entrada d'un supermercat a prop de casa meva, a Girona ciutat. La cadena DIA ha posat a les entrades dels seus establiments aquestes màquines per la clientela, però també per fer-la servir a qualsevol hora del dia o de la nit. Automàtic, tot automàtic. Ho hem vist en algunes pel·lícules americanes i ara això es trasllada aquí. Hi ha gent que critica que les màquines treuen feina, un debat interessant, suposo. Una de les principals empreses fabricants de màquines d'aquest tipus està a Vic, que genera molt de valor afegit per tota la zona. En fi, automàtics som i encara més que ho serem.

Cingles

Els Cingles de l'Avenc, al petit municipi de Tavertet (Osona) amb l'encant que té aquesta zona, tranquil·la, agradable i amable. Natura, colors i sobretot menys calor. Hi ha la Casa Rural de l'Avenc de Tavertet, portada per la família Parris. Instal·lacions molt cuidades, amb detalls i bones atencions. Hi ha piscina coberta, a 27 graus, oberta gairebé tot el dia. Des d'allà pot veure's molt bé totes les Guilleries amb el Montseny que el corona. Els cingles d'aquesta zona de Catalunya són espectaculars, rodejats de boscos amb faig i amb vegetació que refresca l'ambient, a 1.100 metres sobre el nivell del mar. I tot això està a tocar, proper de la Garrotxa, Girona. Com sempre val la pena perdre's un parell de dies i trobar el silenci.