Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2016

Salvador Pániker

Salvador Pániker en el programa de TV3, -Canal 33- Savis, presentat per Josep Puigbó. Escoltar a Pániker sempre és interessant. És efectivament un home savi que fa goig escoltar. En aquesta entrevista parla de la seva vida, també amb la relació que tenia amb el seu germà, que va morir fa poc i del sentit de la vida. Avui al vespre han repetit l'emissió d'aquesta entrevista i escoltar a Pániker i la seva forma de pensar és refrescant, un pot descobrir-hi idees noves, d'altres no tant. Pániker també es pot llegir, té uns quants llibres publicats, en forma d'assaig i que són de bon llegir. Jo diria que Pániker és un home de ponts, de tot tipus, gent de primera.

Deu frases que valen la pena

Una desena de missatges que el Papa Francesc va dir en el seu discurs davant el Capítol dels Estats Units, (Congrés i Senat en format conjunt), fa uns mesos, quan va visitar aquell país. Les frases són bones, parlem de tot allò que hauria de dir la classe política. És un bon discurs, que podeu trobar en versió original i subtitulades al canal de vídeos de YouTube. Segurament hi tindríem que posar matisos, però en general, el discurs de Francesc és fàcilment entenedor i es pot compartir sense massa problemes. Les classes polítiques han de resoldre problemes, han de fer un Món millor per viure-hi i la dignitat dels que hi vivim ha de ser una qüestió prioritària. És només una versió reduïda, fàcil de veure i molt recomanable, especialment en aquestes setmanes que estem buits de bones paraules, envoltats com estem de cridòries i propagandistes d'escassa categoria.

Susqueda, fotografies de fa 50 anys

Trobo a través del facebook aquestes fotografies de la construcció de la presa de Susqueda, que deuen tenir aproximadament uns 50 anys. Aquest edifici va ser inaugurat l'any 1968. Varen passar-hi centenars de treballadors, per no dir milers. Va ser una obra colossal, segurament l'obra civil més important que s'ha fet mai a les comarques gironines. Des d'aquest pantà, surt l'aigua que va directament a la ciutat de Girona, a municipis de la Costa Brava i també a l'àrea metropolitana de Barcelona. Quan l'embassament està ple, hi ha 233 hectòmetres d'aigua. Sota de les seves aigües hi ha el poble de Susqueda i moltes cases de pagès. També hi ha una peça del segle XVI (1532) que és molt difícil de veure, el Pont de Queròs, només visible quan el nivell de les aigües està molt baix. M'ha agradat veure-les, n'hi ha moltes més.

L'hivernacle

Foto d'un hivernacle a prop del poble de Cabo Gata, a les afores de la capital d'Almeria. Estava punt de ploure, però finalment no va fer-ho. És una zona que està plena d'hivernacles, però aquest tipus de tècnica està més desenvolupada als municipis de El Ejido i a Níjar, aquest darrer al nord de la província. Des d'aquí surten cap a Europa milers de camions que transporten tot tipus de verdures que són molt apreciades. Al Cabo Gata cada segon que passa els colors canvien. És un bon lloc per asseure's i mirar, l'espectacle està assegurat.

El desembarcament de fa 50 anys

El passat diumenge va fer 50 anys del desembarcament americà en aquesta platja de la província d'Almeria. És una notícia que ha sortit poc als diaris i és una dels capítols foscos de la dictadura espanyola (1939-1975), i a hores d'ara encara no hi ha massa informació sobre els fets que varen succeir a la matinada del 17 de gener de 1966. Un B52 de les força aèria americana va tenir un accident sobre aquest indret i dins de l'avió hi havia tres bombes atòmiques que no varen esclatar, però varen provocar un dels incidents nuclears més greus del segle passat. La foto és de la platja de Quintapellejos, propera a Palomares, que pertany al municipi de Cuevas de Almanzora. És un indret fantàstic, preciós, amb un encant especial i molt visitada per la gent que té bon gust. Els fets de l'any 1966 estan documentats en un llibre que ha sortit aquesta setmana i que es diu "La Historia Secreta de las Bombas de Palomares" de Rafael Moreno Izquierdo i editat per l'edit…

La Ballestada

No conec al nou Alcalde de la ciutat de Girona, l'Albert Ballesta. No sabia, no recordava tampoc que formés part de la llista de Convergència i Unió a les darreres eleccions municipals. Que tingui molta sort al capdavant de la ciutat. És un desig sincer. No m'ha semblat que el sistema d'elecció ha estat massa elegant, jo diria que tot el contrari. En Puigdemont va deixar l'alcaldia de la ciutat per ser el nou President de la Generalitat de Catalunya i sembla que ell mateix ha decidit que el seu substitut havia de ser una persona que formés part del seu cercle íntim -segons he llegit-.
Això ha suposat un menyspreu -mai s'havia vist una cosa així- cap a la resta de regidors del seu grup, els quals coneix perfectament, donat que ha feia un cert temps que havien governat junts. L'arribada d'Albert Ballesta, al meu entendre, també és una falta de respecte cap a la ciutat de Girona, tot i que la maniobra és totalment legítima en tot el seu format. No m'ha ag…

El Hello d'Adele

Aquesta senyora anglesa té el rècord de "mirades" a Youtube. Aquest vídeo s'ha vist uns 1.023 milions de vegades, una xifra que mai havia aconseguit ningú. L'Adele és una britànica que fascina a la gent que li agrada la bona música, ben cuinada i servida. El seu darrer treball "Hello" val la pena i no cal que jo faci cap mena de promoció, no cal. En qualsevol cas, a mi també m'agrada. He llegit i eascoltat que vindrà a Barcelona properament, suposo que no hi haurà entrades de cap tipus, és l'únic concert que farà a l'estat espanyol.

Puigdemont

Vaig seguir amb interès el debat d'investidura de Puigdemont al Parlament de Catalunya. Evidentment una mica sorprès per tot el sarau que estem vivint en aquests moments, a les darreres setmanes dins l’àmbit de la política catalana. Ningú hagués imaginat aquest final i penso que poca gent l'hagués encertat. Carles Puigdemont i Casamajó és des d’ahir President de Catalunya, almenys per un període de 18 mesos, durant el qual sembla que s'iniciarà una desconnexió amb l'estat espanyol i no sé quantes coses més d’aquest estil. De tot això, de tot aquest procés, tinc les meves reserves, els meus dubtes, suposo que com gairebé tots els catalans normals i corrents. 
Vaig poder escoltar al President Mas quan deia que plegava, el dia abans. Va fer-ho d'una manera estranya, tot dient que plegava però que tornaria; no sé, potser són noves formes de marxar, la política evoluciona molt de pressa i algunes fórmules canvien ràpidament. Sembla ser que Carles Puigdemont ha acceptat a…

El noi dels petards

Mentre el món gira i l'actualitat internacional no passa per casa seva, ni per les remotes de les casualitats, el vailet de la foto ha decidit obrir el dia 6 de gener d'aquest magnífic 2016 tirant una bomba H -que sembla que vol dir d'hidrògen- en una trista cantonada del seu país, provocant un terratrèmol de 5,7 graus. D'aquesta manera tant original, en Kim Jong Un, ha fet emprenyar als veïns del costat, especialment Corea del Sud i Japó. De fet, feia dies que ningú parlava d'ell, només sortia a la premsa per comentar la crònica rosa del país que és més negre que el carbó. Les notícies que arribaven eren merament familiars i és clar, eren tristíssimes. Haver de llegir que el nebot ha matat a la tieta o la cosina segona perquè un dia el va mirar malament, no eren causes suficients de preocupació ni provocaven cap daltabaix alarmant. Per això i per distreure al personal, la millor idea que ha tingut i així desviar l'atenció del desori familiar, ha estat tirar u…

Zona Blava de Girona i el protocol

La CUP i Convergència i Unió sí que han pactat a Girona. Ho varen fer per municipalitzar les zones blaves i verdes i treure l'oportunitat que fossin entitats del tercer sector las que ho gestionessin. Davant de les crítiques, l'Alcalde de Girona va dir que hi havia un protocol i que amb el protocol anàvem la mar de bé. Les paraules de l'Alcalde s'emmarquen en el seu conegut estil, basat únicament en la propaganda en forma de paper, però allunyada de la realitat. El tercer sector, a través de MIFAS va gestionar la zona blava de Girona durant molts anys i ho feia amb la complicitat dels ciutadans que veien com es dedicaven els beneficis a l'atenció de persones amb discapacitat. Una cosa com la Grossa de Catalunya, però de debò.
Avui llegeixo que la zona blava i verda de la ciutat té problemes. Les màquines no accepten les targetes de dèbit i crèdit i tot plegat és una llufa. No crec que l'Ajuntament hagi de gestionar un servei d'aquest tipus. No sé quina est…

Prestigi i gent honesta

La CUP diu que no i tot s'ha encès. Els partidaris del procés diuen que amb aquesta decisió tot se'n va en orris. El President Mas afirma que vol assumir la batalla d'aquí i la d'allà i els d'ERC fan veure que s'ho miren amb cara de tenir la solució, però ho fan de forma silenciosa. La setmana que ha començat avui serà trepidant, més que tot perquè en política i aquí a Catalunya estem acostumats a ballar-la en forma de tango. L'Artur Mas ha tingut l'habilitat de fer que el possible fracàs del procés recaigui únicament sobre la gent de la CUP, quan realment -al meu entendre, evidentment- això no és així. Si el candidat de Junts pel Sí fos una altre, el procés continuaria sense massa problemes, però aquests s'estan agafant massa fort a la persona de Mas. Jo sóc dels que penso que el procés està tocat, no tant pel que passa en els darrers dies, ho està perquè la gent s'ha cansat de veure l'esperpèntic espectacle que donen de forma contínua els…

Tres llibres, tres idees

Tres llibres que poden llegir-se sense cap mena de complicacions i passar-ho bé. L'Alicia Giménez Barlett va guanyar el Planeta 2015 amb una novel·la que és força trepidant, divertida i ràpida. "Hombres Desnudos". No explicaré res, només diré que enganxa molt i els personatges que hi surten són una mica estrafolaris, tot i que convé tenir present que la realitat supera sempre la ficció. En aquest cas s'hi acosta bastant. En Daniel Sánchez Arévalo és director de cinema i va quedar finalista amb una novel·la que es diu "La Isla de Alice". És més tranquil·la que la primera, més llarga, penso que ben cuinada. He llegit crítiques horribles, però llegint el llibre m'ho he passat bé. En el cas d'en Lluís Anton Baulenas (el de la foto de baix) he de dir que m'enganxa sempre. És hàbil, divertit, misteriós i els seus personatges són -segurament- més propers. En Baulenas escriu molt bé i he seguit gairebé tota la seva obra. "Quan arribi el Pirata i s…