Ves al contingut principal

El noi dels petards


Mentre el món gira i l'actualitat internacional no passa per casa seva, ni per les remotes de les casualitats, el vailet de la foto ha decidit obrir el dia 6 de gener d'aquest magnífic 2016 tirant una bomba H -que sembla que vol dir d'hidrògen- en una trista cantonada del seu país, provocant un terratrèmol de 5,7 graus. D'aquesta manera tant original, en Kim Jong Un, ha fet emprenyar als veïns del costat, especialment Corea del Sud i Japó. De fet, feia dies que ningú parlava d'ell, només sortia a la premsa per comentar la crònica rosa del país que és més negre que el carbó. Les notícies que arribaven eren merament familiars i és clar, eren tristíssimes. Haver de llegir que el nebot ha matat a la tieta o la cosina segona perquè un dia el va mirar malament, no eren causes suficients de preocupació ni provocaven cap daltabaix alarmant. Per això i per distreure al personal, la millor idea que ha tingut i així desviar l'atenció del desori familiar, ha estat tirar un petard H i així el noi tornava a l'escena internacional, provocant airejades protestes de tota la barriada oriental del planeta. 

No sé exactament que és una bomba H, -crec que ells tampoc ho sabem molt bé- però sembla ser que és una eina molt perillosa que ho liquida gairebé tot. Tirar-ne una de tant en tant és molt divertit i emocionant, i així surts als diaris de tot el món demostrant que el país més pobre del món (o dels més pobres) és a més un país desgraciadíssim, per tenir al capdavant un capsigrany que mata de gana a la seva gent mentre ell tira petards al pati del darrere. Evidentment que el planeta té un problema amb aquest noi, però s'hauria de preguntar a la Xina (veí i aliat en moltes coses) què pensa fer amb aquest parent de no massa lluny. Potser una estona d'aquestes el noi -una mica begut o fumat- pot donar-li per celebrar algun aniversari de forma més o menys perillosa i encendre algún foc que sigui de mal apagar. La veritat és que jo no sabria com fer-ho, però alguna cosa s'hauria de fer, això és evident.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…