Vés al contingut principal

El noi dels petards


Mentre el món gira i l'actualitat internacional no passa per casa seva, ni per les remotes de les casualitats, el vailet de la foto ha decidit obrir el dia 6 de gener d'aquest magnífic 2016 tirant una bomba H -que sembla que vol dir d'hidrògen- en una trista cantonada del seu país, provocant un terratrèmol de 5,7 graus. D'aquesta manera tant original, en Kim Jong Un, ha fet emprenyar als veïns del costat, especialment Corea del Sud i Japó. De fet, feia dies que ningú parlava d'ell, només sortia a la premsa per comentar la crònica rosa del país que és més negre que el carbó. Les notícies que arribaven eren merament familiars i és clar, eren tristíssimes. Haver de llegir que el nebot ha matat a la tieta o la cosina segona perquè un dia el va mirar malament, no eren causes suficients de preocupació ni provocaven cap daltabaix alarmant. Per això i per distreure al personal, la millor idea que ha tingut i així desviar l'atenció del desori familiar, ha estat tirar un petard H i així el noi tornava a l'escena internacional, provocant airejades protestes de tota la barriada oriental del planeta. 

No sé exactament que és una bomba H, -crec que ells tampoc ho sabem molt bé- però sembla ser que és una eina molt perillosa que ho liquida gairebé tot. Tirar-ne una de tant en tant és molt divertit i emocionant, i així surts als diaris de tot el món demostrant que el país més pobre del món (o dels més pobres) és a més un país desgraciadíssim, per tenir al capdavant un capsigrany que mata de gana a la seva gent mentre ell tira petards al pati del darrere. Evidentment que el planeta té un problema amb aquest noi, però s'hauria de preguntar a la Xina (veí i aliat en moltes coses) què pensa fer amb aquest parent de no massa lluny. Potser una estona d'aquestes el noi -una mica begut o fumat- pot donar-li per celebrar algun aniversari de forma més o menys perillosa i encendre algún foc que sigui de mal apagar. La veritat és que jo no sabria com fer-ho, però alguna cosa s'hauria de fer, això és evident.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.