Vés al contingut principal

Prestigi i gent honesta



La CUP diu que no i tot s'ha encès. Els partidaris del procés diuen que amb aquesta decisió tot se'n va en orris. El President Mas afirma que vol assumir la batalla d'aquí i la d'allà i els d'ERC fan veure que s'ho miren amb cara de tenir la solució, però ho fan de forma silenciosa. La setmana que ha començat avui serà trepidant, més que tot perquè en política i aquí a Catalunya estem acostumats a ballar-la en forma de tango. L'Artur Mas ha tingut l'habilitat de fer que el possible fracàs del procés recaigui únicament sobre la gent de la CUP, quan realment -al meu entendre, evidentment- això no és així. Si el candidat de Junts pel Sí fos una altre, el procés continuaria sense massa problemes, però aquests s'estan agafant massa fort a la persona de Mas. Jo sóc dels que penso que el procés està tocat, no tant pel que passa en els darrers dies, ho està perquè la gent s'ha cansat de veure l'esperpèntic espectacle que donen de forma contínua els seus protagonistes. Estic convençut també, que la corrupció que afecta a totes les cantonades de Convergència i Unió (les dues cases) està enfonsant tota l'activitat política. Els ciutadans tenen la percepció de que al darrere de tot el procés hi ha molt de soroll per esquivar precisament el quit de la qüestió, la corrupció. Veure el President Pujol i tota la seva família desfilant pels jutjats i posant sota sospita un grapat d'anys que la gent de Convergència ha gestionat el govern de Catalunya és una imatge massa forta.

No sé com acabarà tot aquest sarau, mentrestant Catalunya no té govern des de fa tres mesos i tot pot acabar en unes noves eleccions. Les il·lusions de molta gent queden escapçades i en general hi ha mala maror. Suposo que no és per menys. Personalment m'agradaria dir que si el procés ha de tirar endavant, seria bo que els seus màxims responsables tinguin una mica de prestigi i també que siguin honestos, més enllà de l'orientació política. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.