Ves al contingut principal

Prestigi i gent honesta



La CUP diu que no i tot s'ha encès. Els partidaris del procés diuen que amb aquesta decisió tot se'n va en orris. El President Mas afirma que vol assumir la batalla d'aquí i la d'allà i els d'ERC fan veure que s'ho miren amb cara de tenir la solució, però ho fan de forma silenciosa. La setmana que ha començat avui serà trepidant, més que tot perquè en política i aquí a Catalunya estem acostumats a ballar-la en forma de tango. L'Artur Mas ha tingut l'habilitat de fer que el possible fracàs del procés recaigui únicament sobre la gent de la CUP, quan realment -al meu entendre, evidentment- això no és així. Si el candidat de Junts pel Sí fos una altre, el procés continuaria sense massa problemes, però aquests s'estan agafant massa fort a la persona de Mas. Jo sóc dels que penso que el procés està tocat, no tant pel que passa en els darrers dies, ho està perquè la gent s'ha cansat de veure l'esperpèntic espectacle que donen de forma contínua els seus protagonistes. Estic convençut també, que la corrupció que afecta a totes les cantonades de Convergència i Unió (les dues cases) està enfonsant tota l'activitat política. Els ciutadans tenen la percepció de que al darrere de tot el procés hi ha molt de soroll per esquivar precisament el quit de la qüestió, la corrupció. Veure el President Pujol i tota la seva família desfilant pels jutjats i posant sota sospita un grapat d'anys que la gent de Convergència ha gestionat el govern de Catalunya és una imatge massa forta.

No sé com acabarà tot aquest sarau, mentrestant Catalunya no té govern des de fa tres mesos i tot pot acabar en unes noves eleccions. Les il·lusions de molta gent queden escapçades i en general hi ha mala maror. Suposo que no és per menys. Personalment m'agradaria dir que si el procés ha de tirar endavant, seria bo que els seus màxims responsables tinguin una mica de prestigi i també que siguin honestos, més enllà de l'orientació política. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…