Ves al contingut principal

Puigdemont


Vaig seguir amb interès el debat d'investidura de Puigdemont al Parlament de Catalunya. Evidentment una mica sorprès per tot el sarau que estem vivint en aquests moments, a les darreres setmanes dins l’àmbit de la política catalana. Ningú hagués imaginat aquest final i penso que poca gent l'hagués encertat. Carles Puigdemont i Casamajó és des d’ahir President de Catalunya, almenys per un període de 18 mesos, durant el qual sembla que s'iniciarà una desconnexió amb l'estat espanyol i no sé quantes coses més d’aquest estil. De tot això, de tot aquest procés, tinc les meves reserves, els meus dubtes, suposo que com gairebé tots els catalans normals i corrents. 

Vaig poder escoltar al President Mas quan deia que plegava, el dia abans. Va fer-ho d'una manera estranya, tot dient que plegava però que tornaria; no sé, potser són noves formes de marxar, la política evoluciona molt de pressa i algunes fórmules canvien ràpidament. Sembla ser que Carles Puigdemont ha acceptat algunes condicions. Això és el que dedueixo de les paraules de Mas, sense que ho digués expressament, va explicar-ho de tal manera que semblava que Puigdemont era una peça important per sortir del pas i de forma urgent.  Conec una mica a Carles Puigdemont i puc afirmar que no és un corredor de curses curtes. És un home hàbil i sap esperar més que ningú els moments oportuns per pujar o baixar d’escena. No sé si en Mas és conscient de qui és Puigdemont, el seu substitut, però, si puja a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ho farà per quedar-s'hi tant com pugui, i això és lògic, almenys hauria de ser-ho.  

Vaig tenir forces diferències amb Puigdemont. No comparteixo la seva gestió al capdavant de l'Ajuntament de Girona. És públic i més que conegut. He estat regidor de la ciutat i vaig ser-ho fent oposició, juntament amb els meus companys de grup. No era fàcil. L'habilitat de Puigdemont és reconeguda i no tenia massa problemes en pactar amb altres regidors de grups diferents, de forma individual, si calia. Recordo especialment la ruptura que va haver-hi del grup municipal de la CUP i també del PP en l'afer de la col·lecció d'art Santos-Torruella, una de les més polèmiques de la legislatura anterior, i d’altres situacions semblants que marcaven clarament la política de caràcter local de la ciutat de Girona. La meva màxima diferencia, va produïr-se quan va adjudicar-se la zona blava i verda de la ciutat a una empresa privada, deixant fora de combat a la gestora que havia portat el tema fins aquella data i que pertanyia al tercer sector, en concret, dins del món de la discapacitat física. A Puigdemont li reconec un cert encant en el domini de la paraula, que usa amb un format publicitari i molt eficaç. És periodista i és un bon gestor propagandístic, té discurs amb sòlid, ahir va poder-se veure clarament al debat d’investidura que va ser trasmès per mitja dotzena de canals de televisió. En fi, ahir va guanyar la votació després d’haver presentat una candidatura llampec.

Com a President de la Generalitat de Catalunya li desitjo molta sort, molt bon camí, i espero que en l’exercici del seu càrrec faci una mirada ben gironina a la Catalunya actual, però espero que no s’oblidi que aquest país té molts colors, a més dels seus, també hi ha els altres, diversos, diferents i que això és precisament el que fa de Catalunya una terra tan especial. Espero que ho faci bé, que l’encerti i que tots ho puguem veure. I amb tot això del procès, doncs res, s’haurà d’anar veient com avança i si entre tots hi ha capacitat per entendre’s políticament, tal i com s’hauria d’haver fet des de fa temps. Admeto que aquesta part és on no acabo de veure-hi un camí massa llarg, a veure què passa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…