Ves al contingut principal

Puigdemont


Vaig seguir amb interès el debat d'investidura de Puigdemont al Parlament de Catalunya. Evidentment una mica sorprès per tot el sarau que estem vivint en aquests moments, a les darreres setmanes dins l’àmbit de la política catalana. Ningú hagués imaginat aquest final i penso que poca gent l'hagués encertat. Carles Puigdemont i Casamajó és des d’ahir President de Catalunya, almenys per un període de 18 mesos, durant el qual sembla que s'iniciarà una desconnexió amb l'estat espanyol i no sé quantes coses més d’aquest estil. De tot això, de tot aquest procés, tinc les meves reserves, els meus dubtes, suposo que com gairebé tots els catalans normals i corrents. 

Vaig poder escoltar al President Mas quan deia que plegava, el dia abans. Va fer-ho d'una manera estranya, tot dient que plegava però que tornaria; no sé, potser són noves formes de marxar, la política evoluciona molt de pressa i algunes fórmules canvien ràpidament. Sembla ser que Carles Puigdemont ha acceptat algunes condicions. Això és el que dedueixo de les paraules de Mas, sense que ho digués expressament, va explicar-ho de tal manera que semblava que Puigdemont era una peça important per sortir del pas i de forma urgent.  Conec una mica a Carles Puigdemont i puc afirmar que no és un corredor de curses curtes. És un home hàbil i sap esperar més que ningú els moments oportuns per pujar o baixar d’escena. No sé si en Mas és conscient de qui és Puigdemont, el seu substitut, però, si puja a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ho farà per quedar-s'hi tant com pugui, i això és lògic, almenys hauria de ser-ho.  

Vaig tenir forces diferències amb Puigdemont. No comparteixo la seva gestió al capdavant de l'Ajuntament de Girona. És públic i més que conegut. He estat regidor de la ciutat i vaig ser-ho fent oposició, juntament amb els meus companys de grup. No era fàcil. L'habilitat de Puigdemont és reconeguda i no tenia massa problemes en pactar amb altres regidors de grups diferents, de forma individual, si calia. Recordo especialment la ruptura que va haver-hi del grup municipal de la CUP i també del PP en l'afer de la col·lecció d'art Santos-Torruella, una de les més polèmiques de la legislatura anterior, i d’altres situacions semblants que marcaven clarament la política de caràcter local de la ciutat de Girona. La meva màxima diferencia, va produïr-se quan va adjudicar-se la zona blava i verda de la ciutat a una empresa privada, deixant fora de combat a la gestora que havia portat el tema fins aquella data i que pertanyia al tercer sector, en concret, dins del món de la discapacitat física. A Puigdemont li reconec un cert encant en el domini de la paraula, que usa amb un format publicitari i molt eficaç. És periodista i és un bon gestor propagandístic, té discurs amb sòlid, ahir va poder-se veure clarament al debat d’investidura que va ser trasmès per mitja dotzena de canals de televisió. En fi, ahir va guanyar la votació després d’haver presentat una candidatura llampec.

Com a President de la Generalitat de Catalunya li desitjo molta sort, molt bon camí, i espero que en l’exercici del seu càrrec faci una mirada ben gironina a la Catalunya actual, però espero que no s’oblidi que aquest país té molts colors, a més dels seus, també hi ha els altres, diversos, diferents i que això és precisament el que fa de Catalunya una terra tan especial. Espero que ho faci bé, que l’encerti i que tots ho puguem veure. I amb tot això del procès, doncs res, s’haurà d’anar veient com avança i si entre tots hi ha capacitat per entendre’s políticament, tal i com s’hauria d’haver fet des de fa temps. Admeto que aquesta part és on no acabo de veure-hi un camí massa llarg, a veure què passa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.