Ves al contingut principal

IKEA a Girona



La gent d'IKEA deuen tenir un departament de bromes pesades amb gent capacitada per entendre algunes de les coses que els deuen passar. He llegit que l'Ajuntament de Salt vol fer un referèndum per decidir si la ciutadania vol o no la instal·lació d'una megabotiga d'IKEA en el seu municipi, entenen que si van a Salt no és només per la gent d'aquell municipi, ho és per la gran zona urbana de Girona que en el seu conjunt té uns 150.000 habitants. IKEA és una empresa que creix a Espanya i vol fer-ho aquí, apropant les seves botigues allà on hi viu més gent. Perpinyà i Figueres són altres poblacions que la multinacional sueca té en projecte, però Girona i la seva àrea, és a dir Salt, seria un indret interessant per fer-hi negoci. Les botigues, els grans magatzems fan negocis, és a dir, compren, venen i generen llocs de treball; alguns de bons, d'altres no tant, són coses de l'economia de mercat a la que encara pertanyem. 

La decisió de l'Ajuntament de Salt és -al meu entendre- una animalada i una aixecada de camisa, pur oportunisme polític. A l'Àrea de Girona hi ha llocs amb taxes d'atur que són del 32 per cent (Sant Narcís i Santa Eugènia, per exemple), i a Salt la xifra deu estar malauradament en aquest nivell. Permetre's el luxe de dir que volen fer un referèndum per saber què opina la població és un acte d'irresponsabilitat de primer ordre i els polítics que ho proposen són uns cínics. Insisteixo una vegada més que els polítics, especial ment els locals, han de resoldre problemes, no crear-ne i seria molt adequat que no enredessin la troca. No sóc client d'IKEA, no he visitat mai cap de les seves instal·lacions, però si estiguessin a Salt segurament podria comprar-hi alguna cosa. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.