Vés al contingut principal

L'entrevista a Dolors Bassa


Llegeixo amb atenció l'entrevista que ha fet el Diari de Girona a la nova Consellera Dolors Bassa, gironina i molt coneguda a les nostres comarques. La Dolors va ser la màxima representant del sindicat UGT i per tant coneix bé l'entorn laboral i social de casa nostra. La Dolors és militant d'ERC i per tant hi ha un grapat de lletra en relació als temes de la independència. Parla de desconnexió i de com ha d'anar el procés. Però en un punt de l'entrevista la Dolors no deixa clar quina ha de ser la solució en els temes del copagament, un tema que està preocupant i molt el sector de la discapacitat. Ens referim al copagament dels serveis residencials i que deixen sense diners de butxaca a les persones que viuen en residències que en gairebé tots els casos estan gestionades per entitats sense afany de lucre. La ex-consellera Neus Munté no va tancar aquesta qüestió, un fet que gairebé és normal. Després de la seva passada pel Departament de Benestar Social i Família va quedar bastant clar el poc interès que hi tenia. El cas de Dolors Bassa és diferent, vaja, esperem que ho sigui. Fa molts pocs dies que està capitanejant el Departament i per tant és molt d'hora per demanar-li respostes, però les seves paraules al Diari de Girona no clarifiquen una solució a curt termini. Deixem el marge que faci falta, però esperem que la nova Consellera tingui la sensibilitat per arribar un acord amb el sector de la discapacitat, no perquè tinguem raó, sinó perquè hi ha coses que són de justícia. A veure si avancem una mica, fa massa anys que el nostre sector està enredat i sense cap millora que sigui significativa. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.