Ves al contingut principal

Pagar per ser discapacitat


Pagar per ser discapacitat. Això és el que passa als usuaris dels serveis de residència, la de MIFAS, igual que totes les que existeixen a tot Catalunya. Els discapacitats se'ls mira els ingressos i també el patrimoni, fins aquí cap problema, però hi ha residents que paguen imports que són absolutament impresentables. A més, se'ls deixa una quantitat, considerada de butxaca pel pagament de despeses personals, o sigui viure com qualsevol altra persona, ínfima, ridícula i absurda. Ahir pel carrer vaig trobar una dona que era germana d'un usuari i va informar-me que el seu germà paga 2.800 euros mensuals. Avui he trobat un altre usuari que m'ha dit que a partir d'ara pagarà 1.700 euros mensuals. Em semblen imports indignants, totalment fora de lloc. 

La Generalitat aplica a les persones amb discapacitat un model de copagament que és injust. Ho és perquè el govern es desentén dels costos que hauria de cobrir i ho carrega directament al usuari. Per acabar-ho de rematar, obliga a les entitats gestores d'aquestes residències a fer de recaptadores, ja que si no ho fan el dèficit va a càrrec seu. En resum, una teranyina que els discapacitats i les entitats hi han quedat enganxades sense poder-hi dir massa res. 

L'entrevista que fa uns dies donava al Diari de Girona la nova Consellera de Benestar Social, la Dolors Bassa, no hi donava cap via de solució. Aquest tema és greu i totalment injust. Afecta a totes les persones que tenen alguna dependència amb les residències i serveis que tenen conveni amb el Govern de Catalunya. En altres comunitats autònomes s'estan retirant aquest tipus de mesures, però aquí de moment ningú ha dit res. Penso que és obligació de tot el sector i dels que en formen part protestar i exigir que aquesta qüestió es resolgui com més aviat millor. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…