Ves al contingut principal

Ajuntament de Girona, capítol tercer



Comença una nova etapa per l'Ajuntament de Girona, després de l'alcalde Puigdemont i de l'alcalde Ballesta, el breu, que va durar 49 dies en el càrrec. Marta Madrenas i Mir serà a partir d'avui la nova Alcaldessa de la ciutat. Des d'aquí li desitjo molta sort i esperem que faci una bona feina. La Marta ha estat regidora de diverses coses en les diferents etapes del govern de Convergència i Unió a la ciutat, tot i que ara mateix no sabria dir a què dedicava els seus esforços. El govern de Girona ara estarà format per 10 membres de Convergència Democràtica de Catalunya, que inclou membres de Demòcrates (ex membres d'Unió) i també de la gent d'Avancem (ex-membres del PSC) juntament amb els 4 membres del PSC. Suposo que tindran un disseny de funcionament més o menys entenedor, perquè tanta gent diferent pot generar alguna problemàtica. De tot això, suposo que n'estaran al cas. Si entre tots som capaços d'evitar sainets com els que hem viscut a les darreres setmanes ja podem considerar que tot plegat ha estat un avanç. La ciutadania ha quedat -diguem-ne- desconcertada.

Els reptes de Girona continuen sent els mateixos de fa temps. Tornar a posar Girona en les primeres posicions capdavanteres en molts indicadors positius. Això era així fa uns anys, i ara mateix totes aquestes estadístiques han quedat diluides i avançades per altres ciutats. No sé si la sociovergència funcionarà, els separa moltes coses, però suposo que si busquen la centralitat en temes merament gironins pot funcionar. Ja ho veurem, ja ho anirem veient. Serà també interesant veure si l'ombra del President Puigdemont marcarà el pas del dia a dia de l'institució municipal gironina. Ho seguirem.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.